Actualització del mite d’Antígona: Un crit contra la guerra

Mare, mareta, desperta,

no decaiguis, sigues valenta.

Digue’m per què hem de lluitar,

Digue’m per què ens hem de fer mal.

Per què som enemics

dels que abans eren amics?

Quin objectiu pot tenir aquesta guerra:

acabar amb milers de vides, val la pena?

No entenc què hem fet

per morir sense més ni més

ni tampoc què han fet els altres

per a què els disparem tantes bales.

Si per un moment baixéssim fusells i granades

i poguéssim parlar sense por i amb ganes

descobriríem que cap de nosaltres vol lluitar

sinó donar-nos les mans i perdonar.

Tots som Polinices i Etèocles, batallem,

en l’extens territori d’aquest vell desert.

Matem sense saber el que volem,

com titelles en el vent ens movem.

Els Labdàcides podrien haver governat,

tot i les discrepàncies, plegats.

Però sempre que algú s’interposa

la dolça harmonia s’enfonsa.

Tots som Antígona i Ismene,

sobrevivim plenes de pena

als éssers estimats que han donat

la seva vida per un ideal en va.

No som enemics ni aliats,

sinó amics i germans enganyats

per diversos Creonts de més enllà

d’aquestes fronteres tacades de sang.

Etèocles i Polinices

Etèocles i Polinices trets morts de la ciutat després de la Batalla de Tebes, d’Alfred Church, 1897.

Aquest article s'ha publicat dins de Actualitat, Adaptació literària, Competència artística i literària, General, Gènere dramàtic, Mitologia, Personatges, Tragèdia i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Actualització del mite d’Antígona: Un crit contra la guerra

  1. L’enhorabona, Laia! Ja trobava a faltar les teves recreacions literàries dels mites grecs!

  2. Zícora diu:

    Salve

    Una recreació magnífica, enhorabona Laia!. Cada cop em sorprenen més els teus poemes i es nota que no es perdut gens de pràctica, si no que la vas perfeccionant a poc a poc.

    Vale.

  3. irina diu:

    Enorabona Laia! Fer aquest poema ha de ser molt difícil! Nosaltres encara no ens hem llegit l’Antígona d’Espriu, però ja en tinc ganes! Antígona va ser condemnada per desobediència, per enterrar el seu germà quan el seu tiet Creont li havia prohibit.

  4. Andrea Balart diu:

    Xaipe!

    Molt bona recreació sobre el mite d’Antígona. Té que ser molt difícil fer aquest poema. A literatura catalana llegirem aquest llibre d’Espriu, tot i que pels articles del bloc ja sabem quin és el tema del llibre. Antígona és executada per volguer enterrar els seus germans morts, Polinices i Etèocles.

  5. victorsanchez diu:

    Gran recreació del Mite d’Antígona amb aquest poema! Felicitats Laia!
    A Literatura catalana estem parlant sobre Salvador Espriu i la seva obra d’Antígona que va escriure el març de 1939, pocs mesos després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

Respon a victorsanchez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *