Antígona a la premsa

El passat 25 de febrer de 2013, Benjamín Prado va publicar un article d’opinió titulat “Antígona en La Moncloa” al diari El País.

En primer lloc, l’autor es qüestiona si actualment es pot justificar la desobediència de les ordres polítiques si aquestes són injustes. De fet, molts ciutadans es guien per les seves lleis morals en comptes de les legals perquè no troben que la política d’avui en dia vetlli pel benestar i pels drets i llibertats del poble.

En segon lloc, Prado trasllada aquesta situació política i social a l’Antígona de Sòfocles. En aquesta obra tràgica del segle V aC, Sòfocles ja es planteja l’incompliment de les lleis de la ciutat sempre que aquestes siguin irracionals. En el cas d’Antígona, va desobeir el rei Creont (qui també era el seu oncle) a l’hora de donar sepultura al seu germà Polinices, doncs se’l considerava el traïdor de Tebes, la seva pàtria. Antígona va renunciar unes lleis injustes per seguir la seva pròpia llei moral. Finalment l’heroïna de Sòfocles va ser condemnada a una cruel mort.

A continuació, l’autor utilitza els personatges d’Antígona i de la seva germana Ismene per explicar el comportament de la nostra societat envers la política “corrompuda”. Antígona representa el sector social que lluita per una millora de drets i lleis i també per un govern més obert i just, aquesta gent s’arrisca a ser castigada i empresonada. En canvi, Ismene representa el sector social més resignat i més aviat covard, que per por i manca de coratge no diuen res encara que estiguin en desacord. També compara el règim de Creont amb la majoria absoluta de les eleccions del desembre 2011 dels partits conservadors a Espanya, els quals semblen estar amenaçant la llibertat popular.

AntígonaAntígona davant de Polinices mort de Nikiphoros Lytras, 1865.

Tot seguit, Prado es pregunta com Espanya pot confiar en els polítics que ens governen si la nostra qualitat de vida empitjora per moments i la seva capacitat econòmica augmenta a través de mitjans i negocis il·legals. “¿Qué sucede cuando se vacía de significado a la democracia?” Els valors i ideals pels quals hem lluitat i sacrificat tant es posen en dubte.

La democràcia ha esdevingut una ideologia política buida de significat i així doncs ha deixat de tenir validesa. L’escriptor i periodista John Berger assegura que una protesta política és la unió de totes les víctimes de la societat davant d’un govern mancat de justícia. Per aquest motiu, el periodista Prado reflexiona sobre el paper de les protestes i manifestacions: potser els polítics no volen escoltar-les, però l’esperança de progrés és present i callar seria massa humiliant per la societat. Inconscientment, tots els individus s’han convertit en personatges d’Antígona: els explotadors són Creont, les víctimes que protesten són Antígona i les víctimes que callen són Ismene.

Un dels casos més recents d’injustícia política, econòmica i social és el “corralitoque s’ha produït a Xipre. Podeu imaginar-vos anar al banc i no poder obtenir el que realment us pertany? Tenir-ho i no tenir-ho, com s’explica? És inexplicable en un món governat inexplicablement. Xipre és el primer país de la Unió Europea en fer fallida, és el primer país que el govern del qual no ha protegit les propietats monetàries dels seus ciutadans. Això significa que qualsevol altre estat europeu també pot enfonsar-se: qui caurà abans? Portugal, Itàlia, Grècia o Espanya? Els quatre porquets segons els estats centro-europeus (PIGS: Portugal, Italy, Greece, Spain). Tots som “Antígones” i hem de protegir el que és nostre, tant les propietats com els drets que en altres temps existien.

Aquest article s'ha publicat dins de Article d'opinió, General, Gènere dramàtic, Personatges, Tragèdia i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *