Ifigenia a Àulida

Ifigenia a Àulida és una tragèdia d’Eurípides que Rosa Maria Llabrés Ripoll acaba de traduir magistralment al català (febrer del 2013) a Adesiara. En mots de Xavier Bru de Sala publicats a El Periódico dia 1 de març: «Qui llegeixi la versió publicada per Adesiara de la tragèdia d’Eurípides, aprendrà molt sobre el poder que les emocions exerceixen sobre el poder.»

A Àulida, la deessa Àrtemis no concedirà vents favorables a l’estol grec per atacar Troia fins que el cap de l’expedició, el rei Agamèmnon, no li ofereixi en cruent sacrifici la seva filla Ifigenia. Aquest sacrifici té un clar paral·lelisme amb el d’Abraham, que obeeix Iahvè i, quan està a punt d’immolar el seu fill Isaac, un àngel li atura el braç i li fa saber que es tractava de posar-lo a prova.  Vet aquí una obra mestra, una de les tragèdies més imitades i de llarga tradició literària. Encara avui ens colpeix el dilema d’un pare obligat a triar entre els vincles familiars i el bé comú, la desesperació d’una mare en descobrir que perdrà la seva filla estimada o l’extraordinària enteresa de l’heroïna en saber que s’ha de morir.

En aquesta tragèdia, hi ressalten especialment els cants corals, d’una gran elevació poètica, que són una mena de rerefons de l’acció però a la vegada una manera de reflectir el punt de vista femení sobre els fets. Quant al contingut, diríem que la intriga de la tragèdia depèn, més que de les accions externes, de les reaccions canviants dels personatges, cosa que apropa l’obra al modern drama psicològic. Eurípides ens hi fa veure, no uns herois d’una peça, sinó uns éssers realment humans. Finalment, podem demanar-nos quin sentit últim té el sacrifici d’una verge (se’n parla un poc a la introducció) i si la decisió d’Ifigenia és realment seva o fruit d’una manipulació per part dels adults; malgrat el final suposadament feliç, és una qüestió que Eurípides deixa oberta.

Rosa Maria Llabrés, sens dubte, ha donat a la tragèdia d’Eurípides una nova perspectiva.