Valoració personal de la Medea d’Eurípides

Després d’haver llegit l’adaptació de la Medea d’Eurípides realitzada per María José Valle Fernández i de Natividad Venegas García, em dedicaré a opinar sobre el contingut i el missatge d’aquesta tragèdia.

En primer lloc, tractarem el principal dilema de l’obra: la culpabilitat, qui és el culpable de la desgràcia a la tragèdia? Medea o Jàson? Jàson considera que Medea és la culpable doncs, al seu parer, va entrar en còlera sense cap motiu ja que a Grècia quan l’espòs abandonava la dona ella acostumava a callar. En canvi, Medea considera que Jàson és el culpable per abandonar-la després d’haver sacrificat la seva pàtria i seva família per ell, Jàson l’ha traïda.

Si tenim en compte les actituds dels dos personatges: Jàson deixa Medea per una altra dona i Medea mata els seus fills, podem deduir que cap dels protagonistes no demostren tenir una bona conducta ja que les seves accions són incorrectes. Però estareu d’acord amb mi que l’assassinat dels fills és una acció més immoral que la infidelitat matrimonial. Així doncs, no podem perdonar les accions de Jàson ni les de Medea, però la diferència és que les infidelitats matrimonials a Grècia eren comuns i assolides per la societat, però en canvi matar els propis fills és un crim que mai no serà acceptat perquè la naturalesa d’una mare és la d’estimar els seus fills i hi ha una llei innata que li prohibeix ferir-los.

MedeaMedea de Henri Klagmann, 1868

Un altre aspecte a comentar és la misogínia present a la Medea d’Eurípides. La misogínia consisteix en l’aversió a les dones. L’obra mostra el masclisme que hi havia a Grècia representat amb el personatge de Jàson. Jàson considera que les accions dels homes són més justes i més sàvies que les de les dones, per aquest motiu Jàson creu que ell té la raó i es convenç que ha actuat amb sensatesa. L’heroi tessali pensa que la causa de la còlera de Medea és la seva condició de dona i en part no té cap culpa del seu sexe, però ella s’ha de deixar guiar per Jàson, l’home savi i victoriós:

“Aprov aquestes paraules, dona, i no censur aqueixes. Doncs és natural que el sexe femení s’irriti contra el marit que negocia ocultament un altre matrimoni. Tanmateix, el teu cor s’ha girat cap a allò més desitjable i ha entès, amb el temps, però, la decisió que preval. Aquestes accions són pròpies d’una dona assenyada.”                                         –Medea, traducció de María José Valle Fernández i de Natividad Venegas García.

En canvi, Medea defensa les seves accions i assegura que Jàson és el culpable de la desgràcia que els envolta, i ella la víctima:

“I després d’haver sofert això nosaltres, o el més dolent dels homes! ens traeixes i has obtingut un nou llit, baldament tens fills; doncs, si encara estiguessis sense fills et seria perdonable estimar vivament aquest llit. La garantia dels juraments ha desapareguda, no puc saber si creus que els déus d’abans no tenen poder ja o que unes noves lleis, les d’ara, hi són entre els homes, perquè reconeixes que no ets fidel al jurament amb mi. Ai! Mà dreta que tu agafaves molt i aquests genolls, com hem estat utilitzats en va per un home malvat, i varen errar les esperances! Medea, traducció de María José Valle Fernández i de Natividad Venegas García.

Medea és una dona intel·ligent i coneixedora de tota mena de poders i encanteris, no està disposada a suportar les infidelitats i injustícies de Jàson. La idea d’haver estat traïda per un home, concretament per l’home pel qual havia sacrificat tot el seu passat, l’embogia i l’empenyia a la venjança. Medea no és desgraciada per la seva condició de dona, sinó per la infidelitat de Jàson i les lleis de la ciutat que no la protegeixen.

Jàson i MedeaJàson i Medea de Carle Van Loo, 1759.

Per últim i així concloure la meva valoració personal, podem confirmar que l’obra de Medeavigència a l’actualitat. Medea defensa la posició de les dones i critica la manca de lleialtat per part dels homes a l’hora de complir amb les seves obligacions i juraments, com ara la fidelitat matrimonial. Alguns exemples actuals serien les Cases Reials o bé les celebritats que han de suportar les infidelitats per molt doloroses i menyspreables que siguin.

Però desafortunadament, el personatge de mare embogida que mata els seus fills també és present a la societat del segle XXI. En els últims anys han aparegut molts casos de mares (i també pares) que en un atac de còlera han acabat amb la vida dels seus fills, sobretot nadons i infants. Encara avui en dia ens esgarrifa l’assassinat dels fills per part dels pares, perquè ho troben inacceptable i immoral. A Grècia un crim com aquest no era tan estrany com pensem que seria, de fet a la regió d’Esparta es podia decidir acceptar o no al nadó durant els seus primers dies de vida, si finalment el rebutjaven, el nadó era llançat per un penya-segat. És trist com el pas dels anys, segles i mil·lennis no han ajudat a l’humà a evolucionar en la seva condició d’ésser intel·ligent i moral. El fet que encara avui haguem de presenciar crims de pares a fills, fa més que reflexionar.

Aquest article s'ha publicat dins de Article d'opinió, General, Gènere dramàtic, Mitologia, Tragèdia i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Valoració personal de la Medea d’Eurípides

  1. Cercant quadres per la meva gran afició de tota la meva vida ( i aisó que ja vaig cap els 80 ) he trobat aquest blog i m´ha ecantat.
    Aniré entrant a partir d’ara i gracies per la teva tasca pel l’art.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *