Estructura i Anàlisi de Medea

L’estructura de l’obra tràgica Medea d’Eurípides és la següent:

  • Pròleg: És la introducció de la tragèdia. En ella la dida explica els antecedents de l’obra: Les argonàutiques d’Apol·loni de Rodes. També exposa la situació inicial de la tragèdia d’Eurípides: la infidelitat de Jàson i la tristesa de Medea per això últim.
  • Pàrode: És la primera entrada del cor. El cor té un paper observador a l’obra i es plany de la sort de Medea.
  • Episodis: Són els diàlegs, els parlaments i els monòlegs dels personatges. És durant els episodis quan es desenvolupa la història. A diferència del cor, els personatges tenen un paper actiu en l’acció.
  • Estàsims: Són els cants del cor a partir del pàrode. El cor té un paper passiu en l’acció dramàtica; té la funció de jutjar i de lamentar-se de la desgràcia que envolta els destins de Medea, Jàson i tots els altres personatges relacionats amb ells.
  • Èxode: És la sortida final del cor i el tancament de la tragèdia. En ella el cor fa una reflexió sobre el missatge que ens vol donar l’obra d’Eurípides. Concretament, a Medea, el cor conclou que Zeus juga amb els humans i nosaltres mai no obtenim el que esperem dels déus, en canvi cau sobre nosaltres una gran desgràcia.

Medea i JàsonJàson i Medea unint les seves mans dretes, segle I dC

Aquest article s'ha publicat dins de General, Gènere dramàtic, Mitologia, Tragèdia i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Estructura i Anàlisi de Medea

  1. Roser diu:

    Χαιρε!

    La veritat és que per a entendre l’obra és necessari llegir-se el pròleg, per mi aquesta és la part més important, ja que sinó coneoxes els antecedents de la vida en comú de Jàson i Medea tampoc podràs entendre el reste de l’obra ni el sentiment de traició que experimenta Medea al llarg de tot l’obra, ja que ella ho havia arriscat tot per ell.

  2. Judit Giménez diu:

    Xaipe!
    Quins noms més extranys que tenen les parts de la tragèdia grega. Aquest apunt sobre l’estructura de la tragèdia grega em recorda a l’obra que vam anar a veure a Tarragona “Les coèfores” d’Esquil. Realment, el cor té un paper molt important en el desenvolupament de l’obra.

  3. Retroenllaç: Selecció de textos grecs de la Medea d’Eurípides | El fil de Medea

  4. Retroenllaç: La rebel·lió de Medea envers la situació de les dones | Literatura grega a escena

  5. Marisol Marro diu:

    Xaipe!

    L’estructura d’aquesta tragèdia com que és exactament igual a qualsevol tragèdia grega no hi vaig tenir dubte, però dins el context d’alguns d’ells no hi vaig ser capaç d’entendre gaire que hi passava, per exemple el cor, no ho sabia situar a uns personatges, o al corifeu, no sabia quina veu adjuntar-li. Després, al èxode, no vaig ser capaç de trobar aquesta visió cap als déus que faltar d’una manera el respecte i a més es pot diferenciar el deux ex machina que utilitza Eurípides en les seves obres, aquesta divinitat que mitjançant un mecanisme, baixa sobtadament i soluciona el conflicte sense gaire explicació. Aquest moment no el vaig identificar sola a l’obra i va ser en una classe que la nostra professora ho va comentar, el moment en que Medea marxa amb el carro del déu Helios és aquest recurs que utilitza l’autor en totes les seves tragèdies.

    • Teresa Devesa i Monclús diu:

      Un apunt molt útil, Laia!
      Marisol, és veritat que al principi no ho vau acabar de copsar, però crec que a hores d’ara ja ho teniu molt clar.

  6. Anna Ferrón diu:

    Χαιρε!

    Medea, segueix l’estructura que té qualsevols tragèdia amb cadascuna de les seves parts. Si que és veritat, que per entendre bé la obra hem de saber el que ha passat anteriorment entre Jasón i Medea i aixó ens ho explica en el pròleg. En el meu cas vaig tindre bastant dificultat en el final de la obra , ja que no vaig adonar-me de la presència del ”deus ex machina”, sort que vam aclarar les idees, i regegint-lo es veia clar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *