El paper de les dones a Medea

En aquest article em proposo comparar la visió de la dona segons Jàson i segons Medea a partir de fragments de la tragèdia Medea:

Jàson té una opinió força despectiva del sexe femení, fins i tot misògina. L’heroi tessali considera que l’home és superior a la dona per naturalesa en tots els aspectes, tan físics com intel·lectuals. Per aquest motiu, no es pren seriosament la còlera de Medea i en cap moment tracta d’entendre els seus arguments. Jàson està convençut que ell com a home sap actuar amb raó i justícia; en canvi, Medea és incapaç d’actuar d’aquesta manera per la seva condició de dona, així al principi de l’obra exculpa Medea del seu comportament “inadequat”.

“Encara que tu m’odies, no podria mai tenir mals sentiments contra tu.”

“Però les dones arribau fins a tals extrems que, si el vostre llit prospera, considerau tenir-ho tot, però si, al contrari, una desgràcia succeeix al llit, allò millor i més formós ho tornau molt hostil. Així doncs, és necessari que els homes engendrin els fills de qualque altra part, i que no existeixi el gènere femení; i així no hi hauria cap mal per als homes.”

“Aprov aquestes paraules, dona, i no censur aqueixes. Doncs és natural que el sexe femení s’irriti contra el marit que negocia ocultament un altre matrimoni. Tanmateix, el teu cor s’ha girat cap a allò més desitjable i ha entès, amb el temps, però, la decisió que preval. Aquestes accions són pròpies d’una dona assenyada.

Medea (traduccions de María José Valle Fernández i de Natividad Venegas García).

És cert que hi ha dones que no actuen amb la raó i que s’enfaden i ploren contínuament sense cap motiu. Però Jàson està fent una inequívoca generalització, ja que hi ha dones que igual que els homes (segons Jàson) actuen racionalment i amb justícia. A més a més, també està fent una generalització del sexe masculí, dient que tots els homes actuen correctament. Així, podem dir que hi ha persones que actuen amb justícia i d’altres que no, independentment de que siguin homes o dones.

No obstant, l’argument masclista de Jàson a hores d’ara és present en la nostra societat. Molts homes, encara que menys que fa cinquanta o cent anys, consideren que l’home és superior a la dona en tots els aspectes i pretenen limitar la seva vida, com els pares ho fan als seus fills. La principal mostra d’aquesta manca d’igualtat sexual és la violència de gènere que moltes vegades acaben amb la vida de dones i la llei, per molt que ho prohibeixi, no pot fer res per canviar la mentalitat misògina de molts homes.

JàsonJàson i el velló d’or de Bertel Thorvaldsen, 1803.

En canvi, Medea defensa la condició de dona i mostra una visió despectiva envers el sexe masculí. Medea igual que Jàson comet l’error de generalitzar un sector de la societat, en aquest cas els homes. No tots els homes incompleixen el seu jurament, no tots els homes són infidels i deslleials a les seves dones, també n’hi ha que vetllen pel benestar de la seva família:

“La justícia no és als ulls dels mortals perquè, abans de conèixer amb exactitud l’esperit d’un home, se l’odia en mirar-lo, sense ser injuriat en res. És necessari que un estranger s’adapti molt a la ciutat; i no alab el ciutadà que, nascut insolent, és odiós als seus conciutadans per la seva ignorància.”

“Les dones som criatures dignes de llàstima; en primer lloc, és necessari que aquestes comprin un marit amb excessives riqueses i agafin un amo del seu cos; així que aquest mal és més dolorós que l’altre mal. Igualment, el major perill és escollir-ne un de malvat o un de bo.”

“Després que s’ha arribat a nous costums i lleis, cal que faci d’endevina, si no ha après a casa, per manejar molt bé el qui comparteix el seu llit. I si, respecte a això, el marit conviu amb nosaltres sense portar el jou amb violència, perquè ens hem exercitat bé en el treball, la nostra vida és envejable; però si no, és preferible morir.”

Medea (traduccions de María José Valle Fernández i de Natividad Venegas García).

Segons Medea, la dona és una víctima de l’home, un ésser injust i dominant. Ella és una dona intel·ligent i coneixedora de tota mena de poders i encanteris, no està disposada a suportar les infidelitats i injustícies de Jàson. La idea d’haver estat traïda per un home, concretament per l’home pel qual havia sacrificat tot el seu passat, l’embogia i l’empenyia a la venjança. Medea no és desgraciada per la seva condició de dona, sinó per la infidelitat de Jàson i les lleis de la ciutat que no la protegeixen.

Estudi de Jàson i Medea de John William Waterhouse, 1906-1907

Aquest article s'ha publicat dins de General, Gènere dramàtic, Mitologia, Personatges, Tragèdia i etiquetat amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a El paper de les dones a Medea

  1. Alina Roman diu:

    Les dones en aquell moment i durant molt de temps eren considerades inferiors als homes tant en intel·ligència com forç com astúcia. Jàson per no haver pres seriosament la còlera de Medea va acabar amb la vida dels seus fills indirectament perquè degut a què es creia superior a Medea no va tenir en compte les paraules amenaçadores de Medea cosa que va fer que tot acabés en un moment tràgic. Si Jàson hguès raonat amb Medea potser l’història haguès sigut diferent perquè trobo que les dones som capaces de pensar i de ser molt més intel·ligents que els homes o igual als homes. Jàson no hauria d’haver-la desafiat ni d’haverla ignorat perquè ni la seva força ni la seva intel·ligència no li van servir de res perque la còlera de Medea ho va superar tot i va fer que perdès persones importants de la seva vida. A més si Medea no l’haguès ajudat mai no hauria pogut agafar el velló d’or i poder retornar a Iolcos i derrotar al seu oncle.

  2. barroso.rebeca diu:

    Medea al contrari de Jàson que tenia una opinió força despectiva del sexe femení, defensa la condició de dona i mostra una visió despectiva envers el sexe masculí. Segons Medea, la dona és una víctima de l’home, un ésser injust i dominant. Ella és una dona intel·ligent i coneixedora de tota mena de poders i encanteris, no està disposada a suportar les infidelitats i injustícies de Jàson.

  3. Retroenllaç: La rebel·lió de Medea envers la situació de les dones | Literatura grega a escena

  4. barraca.roser diu:

    χαιρε!
    En l’obra de Medea el paper de la dona és el protagonista. Per un costat es presenta una visió despectiva i mascliste del sexe femení utilitzant la figura de jàson un home que creu que pel simple fet d’haver nascut home és superior a les dones; per altre banda com a contraposició a aquest pensament es presenta a Medea amb una mentalitat molt diferent però al mateix temps semblant a la Jàson, Medea en aquest cas és una defensora del sexe femení i considera que el sexe més dèbil seria el masculí ja que utilitza la volència per sotmetre i dominar a la dona.

  5. Gemma diu:

    Xaipe!
    Com podem veure, Medea podríem dir que seria una clara representació del feminisme actual, ja que defensa els drets de la dona, on aquesta a part de ser dolça, bonica també pot ser venjativa, forta i cruel. Com ja hem vist, Jàson té una opinió despectiva cap a la dona, és a dir, menyspreant-la.

Respon a Alina Roman Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *