Estudi dels personatges de la Medea d’Eurípides

  • Medea era filla del rei Eetes de la Còlquida i de la nimfa Idia, tot i que la seva mare real podria ser la deessa lunar Hècate, de qui Medea va heretar la bruixeria. Quan Jàson va arribar a la Còlquida a la recerca del velló d’or, Eros va llençar-li una fletxa perquè s’enamorés de l’heroi tessali i així l’ajudés a aconseguir el seu objectiu: portar el velló d’or al seu oncle, el rei Pèlias de Iolcos, per a què aquest li cedís el tron. L’amor de Medea va ser correspós i van decidir fugir junts després de que la princesa hagués traït la seva família i la seva pàtria. Quan van arribar a Iolcos amb els argonautes, Pèlias es va negar a cedir el poder al seu nebot i llavors Medea va incitar les filles del rei per a què matessin el seu propi pare, conseqüentment Jàson i Medea van haver d’exiliar-se a Corint. Van viure deu anys feliços, fins que Jàson va decidir abandonar la seva esposa per casar-se amb Creüsa, la filla del rei Creont de Corint. Medea, boja per amor, va assassinar els seus fills i va mostrar-los a Jàson, com a venjança. Podem dir que Medea és una heroïna terrible, activa en el desenvolupament de la tragèdia. El comportament de Medea és controvertit i, tot i que Jàson va ser qui va impulsar-la a actuar d’aquesta manera, la seva actitud frega allò inacceptable.

Medea

Medea de Anselm Feuerbach, 1870.

  • Jàson era fill de Zeus i d’Electra. El seu oncle Pèlias va arrebatar el tron de Iolcos al pare de Jàson i, quan l’heroi tessali va descobrir la veritat, va anar a reclamar al seu oncle el que li pertanyia. Pèlias, que no tenia cap intenció en cedir el poder al seu nebot, va demanar-li que retornés el velló d’or al regne de Iolcos. Jàson va reunir els herois més importants de tota l’Hèl·lada, anomenats “els argonautes“, i junts es dirigiren a la Còlquida, a recuperar el velló d’or que pertanyia a la família de Jàson. Allà el rei Eetes va proposar a Jàson una sèrie de proves  si volia aconseguir el velló. Eros va disparar una fletxa a Medea, la filla d’Eetes, qui s’enamorà immediatament de Jàson i l’ajudà a obtenir l’objecte tan valuós que buscava. Jàson i Medea fugiren de la Còlquida amb els argonautes i després que Jàson oferís el velló d’or a Pèlias a canvi del tron. Pèlias no cedí i Medea el matà amb les seves bruixeries. Així doncs, la parella va haver d’exiliar-se a Corint, on van viure molt feliços durant deu anys. Quan Jàson abandonà Medea per casar-se amb Creüsa, filla del rei Creont de Corint, Medea embogí per amor i entregà al seu espòs els seus fills morts. Jàson va ser infidel a Medea i aquesta última, no podia permetre que l’home per qui havia traït el seu regne i la seva família, l’abandonés.

Jàson

Jàson amb el velló d’or de Bertel Thorvaldsen, 1803.

  • Creüsa era la filla de Creont, el rei de Corint. Jàson i Medea van haver de fugir de Iolcos, van exiliar-se a Corint, on van viure feliços durant deu anys. Però Jàson decidí deixar Medea per casar-se amb Creüsa. Medea va embogir per amor, no podia suportar que l’home pel qual havia sacrificat tant (va haver de renunciar i trair la seva família i la seva pàtria) la substituís per una altra dona, més jove i més poderosa: si Jàson es casava amb ella es convertiria en rei de Corint. Medea, a més a més de matar els seus fills per venjar-se de Jàson, va enviar un peple i una corona daurada a Creüsa, que en posar-se-les, va esclatar en flames. Llavors la princesa en plena desesperació va llençar-se a un pou per calmar el seu dolor; però, en comptes de la salvació, va trobar la mort. Des de llavors aquest pou es coneix com “el pou de Creüsa”.
  • Creont era el rei de Corint i el pare de Creüsa. Creont va acceptar que Jàson es casés amb la seva filla, sigués per amor o per interès. Quan Medea va enviar el peple i la corona daurada enverinades, Creont va intentar salvar Creüsa de les flames, però immediatament el cos del rei va quedar unit amb el peple enverinat i poc després morí amb la princesa.
  • La dida havia estat la mainadera dels fills de Jàson i Medea quan encara eren petits. La dida té un gran afecte cap a Medea i la seva família i de fet es posa al costat de la seva antiga mestressa. La dida encara que està enfadada amb Jàson, no li desitja cap mal, també l’espanta el mal geni de Medea i pateix sobre el que els pugui passar als seus fills.
  • El pedagog era l’educador dels fills de Jàson i Medea i és el primer que anuncia la notícia que Creont vol expulsar Medea i els seus fills de Corint. El pedagog també recolza a Medea i es plany per ella, però tot i això no fa res per ajudar-la.
  • El corifeu en el teatre clàssic grec era qui dirigia el cor. El corifeu observa i jutja els personatges. Tracta de convèncer Medea de que no faci cap bestiesa, però és inútil.
  • El cor representa el poble corinti que es lamenta de la sort de Medea. Consideren que el culpable del tràgic destí de Medea és Jàson, tot i que la infidelitat d’aquest no justifica que Medea assassini els seus fills per venjança.
  • Egeu és un amic de Jàson i Medea que es troba de viatge perquè anava a consultar l’oracle. Medea l’explica que Jàson l’ha abandonat i el rei Creont l’expulsa de Corint i davant d’aquesta situació no sap que fer. Egeu promet acollir-la a casa passi el que passi a canvi de que Medea engendri els que serien els fills d’Egeu. Una vegada Medea ha assassinat Creüsa, Creont i la seva pròpia descendència; fuig de Corint per anar a viure amb Egeu.
  • El missatger és l’encarregat d’anunciar a Medea la mort de Creüsa i de Creont.
  • Els infants són els dos fills de Medea i de Jàson. Se’ls esmenta al llarg de la tragèdia, però només intervenen al final de l’obra, quan escapen de la seva mare que els vol assassinar per venjar-se del seu marit. Ells són les víctimes principals de Medea.

Jàson i Medea

Jàson i Medea de John William Waterhouse, 1907.

Aquest article s'ha publicat dins de General, Gènere dramàtic, Mitologia, Personatges, Tragèdia i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Estudi dels personatges de la Medea d’Eurípides

  1. Retroenllaç: Anàlisi dels diversos sentiments a Medea | Literatura grega a escena

  2. Retroenllaç: Valoració personal de la Medea d’Eurípides | Literatura grega a escena

  3. Retroenllaç: El paper de les dones a Medea | Literatura grega a escena

  4. Alina Roman diu:

    Tots els personatges d’aquestes grans obres m’agraden molt , cadascú d’ells té un paper important en la història ja que cadascú desencadena un esdeveniment diferent com per exemple Jàson què fa que Medea mati als seus fills i mati a Creüsa i al seu pare. Creüsa que per la seva culpa separa Jàson de Medea i espatlla una relació de 10 anys. Per altra banda el rei que expulsa a Medea al dia següent de la boda de Jàson i la seva filla. Tots aquets personatges són diferents però tenen algo en comú : la mort i la tragèdia , el sofriment i la tristesa que cadascú de manera diferent gràcies als seus actes pateixen.

  5. Roser diu:

    Χαιρε!

    Sincerament al llarg de l’obra es troben molts personatges als quals segons he llegit en aquest article, senten pena per Medea. Encara que la infidelitat de Jàson va ser una ntraició per a ella, venjar-se d’ell tal com ho va fer mostrant els cadàvers dels seus fills a Jàson, després d’haver-los assassinat em sembla un exemple de bogería per amor massa dràstic.

  6. Retroenllaç: Selecció de textos grecs de la Medea d’Eurípides | El fil de Medea

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *