Estudi dels personatges de l’Antígona de Sòfocles
Antígona: Antígona era filla d’Èdip i de Iocasta, reis de Tebes. Antígona té una germana bessona, Ismene; i dos germans que també són bessons, Etèocles i Polinices. Després de que Èdip es tragués els ulls i quedés incapaç de regnar, el tron tebà passà a Creont, l’oncle d’Antígona, fins que els bessons mascles arribessin a la majoria d’edat. Un cop Etèocles i Polinices es van fer prou grans com per regnar i compartir el tron, van sorgir les rivalitats: Etèocles es va negar a cedir el tron a Polinices i aquest últim exiliat a Argos va reclutar un poderós exèrcit contra el seu germà. Els dos van morir a les portes de Tebes, però Creont va prohibir donar sepultura a Polinices, qui va portar la guerra i la mort a la ciutat. Antígona estimava els seus germans per igual i trobava injust el destí de Polinices i va decidir desafiar les lleis de Creont i enterrar el cos del seu estimat germà. Ignorà els prudents consells d’Ismene tot i que era coneixedora del que seria el seu tràgic destí. Així doncs, Sòfocles ens mostra una Antígona forta, inflexible, decidida, directa i que accepta la seva mort amb valentia.
Èdip i Antígona de Charles Jalabert, 1842.
- Creont: El personatge de Creont consisteix en una part d’home i una altra reial, però ell mateix considera que aquesta última és més important i és precisament això el que el porta a ser castigat pels déus. Creont és un home poderós i autoritari, de fet se’l considera un tirà per la manera en què tracta el seu poble. Assegura que la ciutat és d’aquell qui la governa i els seus súbdits han d’obeir el seu rei. A més a més, menysprea la figura de la dona, especialment la de la seva neboda Antígona i també sent un fort rebuig cap a la joventut representada pel seu fill Hèmon.
- Ismene: És la germana bessona d’Antígona i també germana de Polinices i Etèocles. Igual que Antígona, se sent molt trista per la pèrdua dels seus germans. Se la representa com a una noia més prudent, dubtosa i temerosa del que li pugui passar a Antígona si desobeeix les ordres de Creont. És totalment una contraposició del personatge que representa la seva germana: una figura normal i corrent davant de la figura tràgica però també heroica d’Antígona. Sòfocles no realitza una gran elaboració del personatge d’Ismene i durant la major part de l’obra queda en suspens. La funció d’aquesta filla d’Èdip és la d’enlairar l’heroïcitat d’Antígona.
- Hèmon: Hèmon és el fill del rei Creont i promès d’Antígona, de qui està enamorat. Al principi de l’obra, es mostra submís a la llei que ha imposat el seu pare, però quan Creont condemna a Antígona, Hèmon decideix treure’s la vida amb la seva espasa al mateix lloc on la seva estimada és morta.
- Eurídice: És l’esposa de Creont i la mare d’Hèmon. És menyspreada pel seu espòs per la seva condició de dona i també està en contra de la condemna de la seva neboda tot i que no hi diu res. Però quan s’assabenta del suïcidi d’Hèmon, també ella es treu la vida.
- Tirèsias: És un endeví cec de Tebes que apareix en diverses obres de la tragèdia grega. A Antígona, l’endeví té la funció de transmetre a Creont la voluntat divina, que és la de donar sepultura a Polinices, però Creont decideix no fer-li cas. Finalment els déus castiguen Creont amb un final tràgic, en què se n’adona que és un tirà i que està sol.
Tirèsias apareix a Ulisses durant el sacrifici, de Henry Fuseli, 1780-1785.
El cor: El cor representa el poble de Tebes, format per quinze ciutadans nobles i ancians de la ciutat, convocat per Creont. Es mostra indecís: admira la valentia d’Antígona però tampoc li dóna suport. Al final se n’adona del valor d’Antígona i la compara amb altres heroïnes.
Scoop.it Lectura de Clàssics
Retroenllaç: La cinta de Νίκη » Madhouse, de William Butler
χαιρε!
Els personatges en l’obra d’Antígona són personatges completament plans, doncs no evolucionen al llarg de l’obra. Cada personatge té un rol i consta d’uns principis funamentals que es basa la seva psicologia, aquest rol i aquests principis es presenten a l’inici de l’obra i es mantenen fins al final.