El trimestre es va acabant…

Aquestes dues últimes setmanes del primer trimestre sempre agafen un to especial i extraordinari: es prepara el concert de nadal, s’ ultimen les últimes feines, es passa alguna prova, es prepara el poema de nadal, la postal i els ornaments per vendre a la Fira de Santa Llúcia. Enmig d’això surten situacions, a vegades no del tot planificades, extraordinàries que val la pena aprofitar i estirar, aquests dies i més endavant. És el que va passar ahir a la tarda i hem repetit aquest mati; els nens de 2n han convidat als de 1r a jugar als espais d’aula de matemàtiques. Uns jocs que, segur, la majoria d’ infants de primer sols no haguéssim pogut fer i en canvi amb l’ajuda dels de segon sí. Pel infants de 2n aquest jocs han agafat un to totalment diferent: ja no jugàvem demostrant la nostra rapidesa fent càlcul o altres estratègies si no explicant als de 1r com fer-ho per fer-ho bé. Fantàstica l’estona, que segur repetirem!

TREBALLEM PER PARELLES

Com ja és sabut, a la classe sovint treballem en peti grup i per parelles. Sovint són els infants qui es trien entre ells i decideixen amb qui treballar. Tenim un ritus per triar-nos i sempre valorem, deprés de la feina, com de profitós ha estat treballar amb el o els companys.
El ritus sempre és el mateix, el nen que tria li diu al company :
Bernat, vols ser la meva parella?
En Bernat té la possibilitat de dir que sí o que no d’aquestes maneres:
– Sí, gràcies per haver-me triat
– No, gràcies però no vull ser la teva parella.
Aquest matí però, ha estat diferent, he estat jo qui he fet les parelles i l’objectiu els hi explicat als infants: avui els nens que ja saben molt bé què és i com es fa una suma portant ho explicaran a un nen que encara no se’n surt del tot bé.
Després de fer-ho els dos escriureu què heu après aquest matí.
Com sempre la realitat supera les meves expectatives i surten coses com aquestes:
“Explicant la suma portant jo ho sé més bé, encara!”
“Ha estat ella qui m’ha fet adonar que m’equivocava i sóc jo qui sap fer la suma portant una mica millor que ella!”
”M’ho ha explicat molt bé i m’ha ajudat a fer: ho sento noietes però us canvio per una desena i emportar-me la al grup de les desenes. “
“ Ha tingut molta paciència!”

La Laura se’n va a una altra escola…

Que algú marxa de l’escola és un fet extraordinari i una bona ocasió per fer-li saber, una vegada més, com d’important ha estat la seva presència pel grup. És una manera de tancar bé una etapa que afavoreix un bon procés d’adaptació a la nova situació que es comença, en aquest cas, canviar d’escola. Festejar aquests moments és enriquidor pel que se’n va i per la resta del grup. Són actes com aquest, generosos, festiu, que tots hi col.laborem que ens reconeixen com a individus que formem part d’un grup on som importants i hi estem estretament vinculats.
Amb una gran festa vam acomiadar a la Laura. Entre tots vam organitzar un berenar i unes quantes famílies el van fer possible. Una taula ben parada, una estona agradable i un poema dedicat a la Laura van ser els actes d’aquella tarda.
Aprofito per donar les gràcies a la família de la Júlia Argemí, de la Júlia López, de l’Ot, del Martí, de la Judit, de la Paula i del Bernat que ens van ajudar fent una xocolata boníssima, unes coques esplèndides i unes macedònies extraordinàries.
Laura, que tinguis molta sort, a l’escola Josep Gars sempre et recordarem!

Matemàtiques

Avui toca matemàtiques , la conversa és un gran estímul sovint ens porta situacions i contextos extraordinaris per aprendre, matemàtiques també .
Després d un cap de setmana llarg tothom té moltes coses per explicar. Així va començar el dilluns per nosaltres l escola. De la conversa en van sortir coses fantàstiques i variades, avui us n explico una. En TIm va celebrar la castanyada amb amics i sembla ser que es van inventar un joc, el joc del bolet. Ell ens intenta explicar les normes i a tots ens queda clar que per jugar.hi tothom ha de posar el seu nom a la cara d un dau, i aquí entren de ple les matemàtiques. Imaginem que tots els 24 nens i nenes que avui som a la classe volem jugar al joc del bolet, quants daus necessitaríem?
Més conversa, notes a la pissarra, observació de daus, repartició de nens i nenes… Diferents maneres per resoldre un mateix problema!
Una sesssió matemàtica plena d assajos, errors, processos i finalment resultat!

El pi de les quatre Besses

L’excursió al pi de les quatre Besses, la sortida d’entorn de la tardor, just abans de la castanyada. Un passeig agradable pel nostre entorn que té com objectiu visitar el pi de les quatre Besses. Un arbre monumental!
Una sortida que celebra l’arribada de la tardor, recorda que estem ben a prop de la Castanyada i que a l’aula es recull per continuar amb el projecte que hem titulat: La terra: persones, territori i recursos.
Vam començar l’excursió amb molta energia i ganes de caminar, vam acabar-la a la classe fent-nos un bon massatge!

Benvinguts i benvingudes!

Ja fa un meset que hem estrenat el curs 2012- 2013.
Per a nosaltres això representa encetar el curs de 2n de primària!
Benvinguts a tots i a totes, un any més aquest vol ser un espai on hi trobeu aquella anècdota, aquell comentari, aquella obra, aquella activitat que, per senzilla i sovint espontània, ha resultat ser extraordinària.
Una mica, com sempre, el nostre bloc fa un foradet a l’aula: ens mira, observa i capta uns segons especials que sovint donen sentit i teixeixen el significat del què vol dir i representa ensenyar i aprendre.
Gràcies per voler-los saber !

última setmana… la classe acull aficions!

El curs s’acaba!!!

La setmana passada les olimpíades, a l’espai de “fem escola” de l’escola hi trobareu totes les fotos!!!

Aquesta setmana anem tancant i a més hem trobat temps perquè cadascú mostri aficions que té i practica fora de l’escola.
No calen grans coses, totes les possibilitats són bones: una recepta de cuina, la lectura d’un conte, alguna cosa feta manualment…

Ahir el Tim ens va oferir una audició amb el violí. Fantàstic!!!!

Avui en Bernat ens ha portat una coca feta amb la seva mare i la recepta! Boníssima.

El David ens ha fet una audició de piano. Perfecte!!

L’Aïsha ens ha ensenyat com cus amb la seva àvia. Guapíssim.

Hem continuat amb la mostra d’aficions.
Ahir la Júlia L i la Júlia A ens van fer patinar.
l’ Hug ens va mostrar tot d’estris per escalar.
l ‘ Unax ens va explicar la seva afició al rugbi, el practicava quan vivia a Rubi.
El Christian ens va explicar les seves aventures quan acompanya a l’avi als mercadillos.

FANTÀSTIC!

I avui…
El Martí ens ha explicat les seves classes de música i ens ha tocat la flauta dolça.

La Paula ens ha convidat a esmorzar coca, una coca boníssima que fa amb la seva àvia quan no treballa.

La Judit s’ha preparat uns balls de ballet, llàstima que la música ens ha fallat.

el Miquel ens ha portat una manualitat que ha fet amb la seva mare de pasta de paper. Fantàstica!!!

Les famílies de P4 ens conviden al Teatre.

La primera paraula que se’m va passar pel cap després de veure els contes que han escenificar les famílies de P4 va ser: quina passada, que bé, quina sort, moltes gràcies!!!
Sovint, davant d’aquestes situacions, falten paraules, costa de trobar la més precisa. Llavors és fantàstic donar la veu als nens, escoltar-los i deixar-se sentir!

Un com va acabar la representació en vam parlar amb el grup: què els hi havia semblat? Coincideix que nosaltres també estem preparant una obra de teatre. Quan més saps d’una cosa més criteri tens per fer una bona i respectuosa valoració.

Després de veure com un grup de pares i mares ens van representar de manera extraordinària dos contes populars, sabuts, senzills i preciosos: els tres porquets i la rateta que escombrava l’escaleta. Els nens i nenes de 1r van dir:

– Està molt ben organitzat.
– Semblava de veritat, jo m’he oblidat que fossin els pares i les mares.
– Feien molt silenci els que no sortien.
– Les disfresses eren molt xules i costava reconèixer qui era.
– I com es movien!
– El seu cos parlava.
– Han actuat fantàstic, jo de tot el què he vist, aquesta és la millor
– El maquillatge també estava molt bé.
– El senyor dels decorats ho canviava molt ràpid, semblava que no ho canvies.
– M’ha agradat com anaven vestits.
– Segur que perquè sortís tan bé han agut d’assajar molt.
– Sí, cada dijous 4 hores o més.
– El to era fort i es sentia molt bé però no cridaven.

MOLTES GRÀCIES

DOS MINUTS DE TARDA

La Judit aquesta tarda ha arribat amb una reineta preciosa a la classe. L’ha portat dins un pot amb poqueta aigua i tapada. De seguida m’ha dit que seria millor posar-la en una peixera de la sala de ciències.
Tots sabem que no podem posar-li aigua de l’aixeta i que necessitarà alguna pedra per poder sortir de l’aigua i respirar. Ens hem decidit i hem baixat a la font de l’aixeta a buscar aigua i pedres. La reineta està molt còmode a la classe però…
i el menjar que necessita?

L’Hug ahir li va caure una dent a la classe, com ha anat passant al llarg del curs a molts i a moltes!!, aquesta tarda ens ha portat una capsa de minerals que li ha portat el ratolinet. Hem parlat de pedres, d’imants i de camps magnètics però també d’angelets , de ratolins…de quan ens va caure la primera i a on, de com és d’important avisar als pares que ens ha caigut la dent perquè sinó els angelets no passen, que la primera sempre s’ha de deixar a sota el coixí, de que fem dibuixos preciosos perquè se l’emportin i tinguin un record, del pare que les acaba de fer caure…
Fins hi tot hem parlat de què vol dir manifestació i algú ha explicat alguna experiència!!!

Hem acabat la tarda plantant un ginjoler . Un arbre fruiter preciós de fusta apreciada que si tot va bé ens donarà uns bons gínjols a la tardor!

Amb tot… baixàvem l’escala per plegar i s’ha escoltat algú que deia: ha passat la tarda com un minut!!!

I és que aquests nens i nenes són més eixerits que un gínjol!