Aquesta tarda hem celebrat el dijous gras a l’ escola. Com tota festa és important el temps de la celebració mateix però també ho és la preparació. Aquest matí hem llegit un text complex, pel vocabulari i per la tipologia , sobre què és i d’on ve la festa del dijous gras. Entre tots l’hem entès i n’hem fet un bon resum. Després hem preparat els
” montaditos” de botifarra d’ou: ( que ja teniem tots els ingredients i sabíem de què anava) hem sucat el pa amb tomàquet i oli, tallat les botifarres i posat tot ben posat en safates, tot per berenar-ho a la tarda i compartir-ho amb els nens i nenes de 1r i de 3r que han elaborat altres receptes.
El matí ha continuat amb l’horari habitual i a la tarda hem rematat la festivitat del Dijous Gras: així que hem arribat a l’ escola ens hem maquillat i després hem sortit al pati on hi havia, a la part del bosquet, les taules ben parades amb tot el què hem fet al matí i amb la coca que ha fet la mare del Mohamed per tots aquells que no poden o no volen menjar prc. Quan hi hem sigut tots ens hem posta a degustar les receptes, amb calma, xerrant, el vent també s’ha apaivagat i ha estat una estona ben agradable, una mestra ( la Guio) que normalment no està a l’escola amb nosaltres deia : “que bé, que xulo, esteu en un lloc fantàstic on celebracions, senzilles però viscudes com aquestes són una passada!”

Com molt bé sabeu la conversa a la classe és moltes vegades l’estímul per posar-nos a investigar, conèixer, descobrir… nous conceptes i aprendre mecàniques que van fent créixer els nostres aprenentatges.
Avui hem mig començat, sense saber-ho, el que possiblement serà el nostre tercer projecte de treball. El títol encara no us el puc dir, no el sabem. De moment una anècdota de la que ens ha fet descobrir més coses de la resta portant.
Avui després de treballar tots plegats ens hem posat per parelles i la idea era pensar i escriure anunciats de problemes on la solució fos la resta o la suma portant,
La Júlia A. després de treballar una estona ha vingut amb el seu problema, Bet no sé què passa però no me’n surto amb aquest problema:
Hi ha una festa per a pares, mares i fills. Són 129 famílies i al cap d’ una estona en marxen 183. Quantes famílies es queden a la festa?
Només d’explicar-m’ho, d’ explicar-se en definitiva, la Júlia de seguida ha vist el què passava. La seva cara, per la descoberta, com passat altres vegades, ha estat fantàstica. Hem compartir el seu error amb la resta, ningú se’n riu, en parlem perquè a la classe ens encanta aprendre dels errors!
Fantàstic.
El matí ha continuat i ho ha fet tenint entre mans papers quadrats i papers rectangular, hem parlat de cares, d’angles, de mides, de costats…després els nens hi han dit la seva: