Arribem a classe aquesta tarda i es nota un ambient nerviós i emocionat… en una estona venen les famílies a veure tot el treball que hem fet del projecte “Ens coneixem”. Ens relaxem, respirem i rebem amb moltes ganes i il·lusió als nostres convidats.

Després d’una breu explicació de la feina feta, mostrem a les famílies les nostres autobiografies, autoretrats i el joc de qui sóc, a més d’altres coses que tenim a classe. I també berenem amb pastissos, galetes i begudes que molt amablement han portat alguns companys i companyes del grup.

 Ha estat una estona agradable, moltes gràcies a tots i totes!

Aquesta tarda hem celebrat el dijous gras a l’ escola. Com tota festa és important el temps de la celebració mateix però també ho és la preparació. Aquest matí hem llegit un text complex, pel vocabulari i per la tipologia , sobre què és i d’on ve la festa del dijous gras. Entre tots l’hem entès i n’hem fet un bon resum. Després hem preparat els
” montaditos” de botifarra d’ou: ( que ja teniem tots els ingredients i sabíem de què anava) hem sucat el pa amb tomàquet i oli, tallat les botifarres i posat tot ben posat en safates, tot per berenar-ho a la tarda i compartir-ho amb els nens i nenes de 1r i de 3r que han elaborat altres receptes.
El matí ha continuat amb l’horari habitual i a la tarda hem rematat la festivitat del Dijous Gras: així que hem arribat a l’ escola ens hem maquillat i després hem sortit al pati on hi havia, a la part del bosquet, les taules ben parades amb tot el què hem fet al matí i amb la coca que ha fet la mare del Mohamed per tots aquells que no poden o no volen menjar prc. Quan hi hem sigut tots ens hem posta a degustar les receptes, amb calma, xerrant, el vent també s’ha apaivagat i ha estat una estona ben agradable, una mestra ( la Guio) que normalment no està a l’escola amb nosaltres deia : “que bé, que xulo, esteu en un lloc fantàstic on celebracions, senzilles però viscudes com aquestes són una passada!”

Com molt bé sabeu la conversa a la classe és moltes vegades l’estímul per posar-nos a investigar, conèixer, descobrir… nous conceptes i aprendre mecàniques que van fent créixer els nostres aprenentatges.
Avui hem mig començat, sense saber-ho, el que possiblement serà el nostre tercer projecte de treball. El títol encara no us el puc dir, no el sabem. De moment una anècdota de la que ens ha fet descobrir més coses de la resta portant.
Avui després de treballar tots plegats ens hem posat per parelles i la idea era pensar i escriure anunciats de problemes on la solució fos la resta o la suma portant,
La Júlia A. després de treballar una estona ha vingut amb el seu problema, Bet no sé què passa però no me’n surto amb aquest problema:
Hi ha una festa per a pares, mares i fills. Són 129 famílies i al cap d’ una estona en marxen 183. Quantes famílies es queden a la festa?
Només d’explicar-m’ho, d’ explicar-se en definitiva, la Júlia de seguida ha vist el què passava. La seva cara, per la descoberta, com passat altres vegades, ha estat fantàstica. Hem compartir el seu error amb la resta, ningú se’n riu, en parlem perquè a la classe ens encanta aprendre dels errors!
Fantàstic.
El matí ha continuat i ho ha fet tenint entre mans papers quadrats i papers rectangular, hem parlat de cares, d’angles, de mides, de costats…després els nens hi han dit la seva:

Aquestes dues últimes setmanes del primer trimestre sempre agafen un to especial i extraordinari: es prepara el concert de nadal, s’ ultimen les últimes feines, es passa alguna prova, es prepara el poema de nadal, la postal i els ornaments per vendre a la Fira de Santa Llúcia. Enmig d’això surten situacions, a vegades no del tot planificades, extraordinàries que val la pena aprofitar i estirar, aquests dies i més endavant. És el que va passar ahir a la tarda i hem repetit aquest mati; els nens de 2n han convidat als de 1r a jugar als espais d’aula de matemàtiques. Uns jocs que, segur, la majoria d’ infants de primer sols no haguéssim pogut fer i en canvi amb l’ajuda dels de segon sí. Pel infants de 2n aquest jocs han agafat un to totalment diferent: ja no jugàvem demostrant la nostra rapidesa fent càlcul o altres estratègies si no explicant als de 1r com fer-ho per fer-ho bé. Fantàstica l’estona, que segur repetirem!

Que algú marxa de l’escola és un fet extraordinari i una bona ocasió per fer-li saber, una vegada més, com d’important ha estat la seva presència pel grup. És una manera de tancar bé una etapa que afavoreix un bon procés d’adaptació a la nova situació que es comença, en aquest cas, canviar d’escola. Festejar aquests moments és enriquidor pel que se’n va i per la resta del grup. Són actes com aquest, generosos, festiu, que tots hi col.laborem que ens reconeixen com a individus que formem part d’un grup on som importants i hi estem estretament vinculats.
Amb una gran festa vam acomiadar a la Laura. Entre tots vam organitzar un berenar i unes quantes famílies el van fer possible. Una taula ben parada, una estona agradable i un poema dedicat a la Laura van ser els actes d’aquella tarda.
Aprofito per donar les gràcies a la família de la Júlia Argemí, de la Júlia López, de l’Ot, del Martí, de la Judit, de la Paula i del Bernat que ens van ajudar fent una xocolata boníssima, unes coques esplèndides i unes macedònies extraordinàries.
Laura, que tinguis molta sort, a l’escola Josep Gars sempre et recordarem!

Per als qui hi éreu i els que no hi vau poder ser…Per a tots vosaltres: La casa d’en tres botons i els Follets Sabaters.

Dracs, roses i contes dins d’un plat!
Ja han arribat a casa els plats de contes, les roses i els punts. El drac encara el veiem cada dia.
Quatre fotos que ens recorden la setmana de Sant Jordi, els Espais Especials i d’alguna manera documenten com festes tan fantàstiques com és el nostre St Jordi poden ser l’excusa perfecta per crear , imaginar, compartir, provar, construir i en definitiva aprendre!.