La Judit aquesta tarda ha arribat amb una reineta preciosa a la classe. L’ha portat dins un pot amb poqueta aigua i tapada. De seguida m’ha dit que seria millor posar-la en una peixera de la sala de ciències.
Tots sabem que no podem posar-li aigua de l’aixeta i que necessitarà alguna pedra per poder sortir de l’aigua i respirar. Ens hem decidit i hem baixat a la font de l’aixeta a buscar aigua i pedres. La reineta està molt còmode a la classe però…
i el menjar que necessita?
L’Hug ahir li va caure una dent a la classe, com ha anat passant al llarg del curs a molts i a moltes!!, aquesta tarda ens ha portat una capsa de minerals que li ha portat el ratolinet. Hem parlat de pedres, d’imants i de camps magnètics però també d’angelets , de ratolins…de quan ens va caure la primera i a on, de com és d’important avisar als pares que ens ha caigut la dent perquè sinó els angelets no passen, que la primera sempre s’ha de deixar a sota el coixí, de que fem dibuixos preciosos perquè se l’emportin i tinguin un record, del pare que les acaba de fer caure…
Fins hi tot hem parlat de què vol dir manifestació i algú ha explicat alguna experiència!!!
Hem acabat la tarda plantant un ginjoler . Un arbre fruiter preciós de fusta apreciada que si tot va bé ens donarà uns bons gínjols a la tardor!
Amb tot… baixàvem l’escala per plegar i s’ha escoltat algú que deia: ha passat la tarda com un minut!!!
I és que aquests nens i nenes són més eixerits que un gínjol!
UFF!!! quines tardes més plenes d’activitats!! quantes emocions i aprenentatges en només una estona…amb bona companyia i propostes tant interessants és clar que el temps se’ls escapi sense adonar-se’n.
La Sofía ens va explicar “hem plantat un arbre de prunes. Ell creixerà i nosaltres també”
El ginjol, per qui no el conegui, dóna un fruit que s’assembla a la pruma, per la forma, no pas pel gust. El temps de menjar gínjols és la tardor. Per tant… haurem d’esperar.
Gràcies Bea per compartir-ho!!!
Mare meva! L’escola d’ara, com la d’abans! Ni punt de comparació. La primera dent que li cau a un nen/a, per a ells és molt important! “Em faig gran, mama!” Em diu la Júlia. I amb qui millor compartir-ho que amb els i les companys/es. Poder compartir-ho també amb la mestra, per a ells, tot un referent en la seva vida.
La plantació del gínjol!!! L’hem viscut a casa durant akguns dies. Quan vem fer el dinar de germanor aquest diumenge passat, tant la Sofía com la Júlia, veniu a veure el gínjol…quan vàrem anar…”Aaaaah! el gínjol l’han arrencat!!!!” Suposo que havia de ser transplantat cap a una altra banda. Quin ensurt!
Que no! No ens limitem a saber que 2+2 són 4, que també és important. Anem a formar a aquests nens i nenes com a persones, fem créixer els seus sentiments, què senten, com veuen ells el món.
I, això és el que m’agrada d’aquesta escola!
Gràcies Bet!!!
gràcies a vosaltres.Per creure en el dret que tenen els nens a l’educació i per creure que aquest dret passa per un model que ha anat fent conquestes al llarg del temps!
és un guts aprendre que 2+2 són quatre i que el ginjoler floreix a la tardor i la maduixera a la primavera!
gràcies!
BET