Ja vénen!
ja vénen!
ja vénen
els Reis
d’un lloc
molt llunyà
que es diu Orient,
portant
molts regals
per a tota
la gent.
A la meva carta,
hi he fet un racó
per demanar
pau
i un xic d’ il.lusió.
Lola Casas
MOLT BONES FESTES A TOTHOM!
Aquestes dues últimes setmanes del primer trimestre sempre agafen un to especial i extraordinari: es prepara el concert de nadal, s’ ultimen les últimes feines, es passa alguna prova, es prepara el poema de nadal, la postal i els ornaments per vendre a la Fira de Santa Llúcia. Enmig d’això surten situacions, a vegades no del tot planificades, extraordinàries que val la pena aprofitar i estirar, aquests dies i més endavant. És el que va passar ahir a la tarda i hem repetit aquest mati; els nens de 2n han convidat als de 1r a jugar als espais d’aula de matemàtiques. Uns jocs que, segur, la majoria d’ infants de primer sols no haguéssim pogut fer i en canvi amb l’ajuda dels de segon sí. Pel infants de 2n aquest jocs han agafat un to totalment diferent: ja no jugàvem demostrant la nostra rapidesa fent càlcul o altres estratègies si no explicant als de 1r com fer-ho per fer-ho bé. Fantàstica l’estona, que segur repetirem!
Com ja és sabut, a la classe sovint treballem en peti grup i per parelles. Sovint són els infants qui es trien entre ells i decideixen amb qui treballar. Tenim un ritus per triar-nos i sempre valorem, deprés de la feina, com de profitós ha estat treballar amb el o els companys.
El ritus sempre és el mateix, el nen que tria li diu al company :
Bernat, vols ser la meva parella?
En Bernat té la possibilitat de dir que sí o que no d’aquestes maneres:
– Sí, gràcies per haver-me triat
– No, gràcies però no vull ser la teva parella.
Aquest matí però, ha estat diferent, he estat jo qui he fet les parelles i l’objectiu els hi explicat als infants: avui els nens que ja saben molt bé què és i com es fa una suma portant ho explicaran a un nen que encara no se’n surt del tot bé.
Després de fer-ho els dos escriureu què heu après aquest matí.
Com sempre la realitat supera les meves expectatives i surten coses com aquestes:
“Explicant la suma portant jo ho sé més bé, encara!”
“Ha estat ella qui m’ha fet adonar que m’equivocava i sóc jo qui sap fer la suma portant una mica millor que ella!”
”M’ho ha explicat molt bé i m’ha ajudat a fer: ho sento noietes però us canvio per una desena i emportar-me la al grup de les desenes. “
“ Ha tingut molta paciència!”
Que algú marxa de l’escola és un fet extraordinari i una bona ocasió per fer-li saber, una vegada més, com d’important ha estat la seva presència pel grup. És una manera de tancar bé una etapa que afavoreix un bon procés d’adaptació a la nova situació que es comença, en aquest cas, canviar d’escola. Festejar aquests moments és enriquidor pel que se’n va i per la resta del grup. Són actes com aquest, generosos, festiu, que tots hi col.laborem que ens reconeixen com a individus que formem part d’un grup on som importants i hi estem estretament vinculats.
Amb una gran festa vam acomiadar a la Laura. Entre tots vam organitzar un berenar i unes quantes famílies el van fer possible. Una taula ben parada, una estona agradable i un poema dedicat a la Laura van ser els actes d’aquella tarda.
Aprofito per donar les gràcies a la família de la Júlia Argemí, de la Júlia López, de l’Ot, del Martí, de la Judit, de la Paula i del Bernat que ens van ajudar fent una xocolata boníssima, unes coques esplèndides i unes macedònies extraordinàries.
Laura, que tinguis molta sort, a l’escola Josep Gars sempre et recordarem!