El dilluns al matí amb la mare de la Sofia, la Bea, hem fet uns moneders ben especials. Hem reciclat envasos i els hem transformat amb capcetes boniques i ben especials.
Una altra activitat familiar ben connectada amb tot el que aquests dies estem fent a la classe.
Moltes gràcies!!!!
El divendres a la tarda vam passar una estona entre olors, gustos i textures de plantes remeieres!!!
Vam fer-nos una infusió de camamilla per rentar-nos els ulls, una pasta de dents de farigola, sàlvia lleva dura de cervesa i sal que ens va deixar unes dents blanques i brillants i ens vam prendre uns infusió calentona de Maria Lluïsa amb mel, que bona!!!
Una tarda especial .
Tots aquests secrets els vam descobrir amb la família del Feliu, l’ Adrià i l`Àngela!!!
Moltes gràcies.
Les ganes de continuar aprenent no s’aturen!!! El pati també és un bon moment. Trobem temps i estris ben variats per escriure el nostre nom!!!
“Fent tot això noto com els cervell se m’ apreta!!!”
Martí, 5 anys.
Els nens i nenes no demanen permís per apendre i des de ben petits saben que això és facinant i a la vegada ben custos!!!!
Més lectura compartida.
La Marduix és una nena que viu lluny del poble en una cabana amb la seva mare.
Les dues són i fan de bruixes.
No van mai al poble, és la gent del poble la que les visita i els demana consells.
La Marduix no té amics i tampoc va a l’escola.
Quan es fa gran deixa de ser bruixa i es fa remeiera…
és una història bonica i em va agradar molt tot !!!!
Júlia López.
5 anys.
Ahir dilluns dia 7 la mare de l’Èric i l’ Èric ens van portar tot de murals del cos humà per dins.
Va ser un trobada interessant que va generar una conversa que ens connectava amb tot de coses que estem parlant aquests dies a l’escola entorn del projecte de treball “ La terra”.
Moltíssimes gràcies!!!!
El Divendres a l’escola vam parlar de manera especial de la PAU. Què vol dir aquesta paraula tan curta, amb què o amb qui ens fa pensar? Què sentim?
Que difícil i apassionat a la vegada és seguir amb els vostres fills i filles una conversa entorn de paraules com aquestes.
Després de fer-ne conversa, d’haver vist com al matí els grans es regalaven paraules boniques uns als altres, de fixar-nos amb la pancarta de l’entrada de l’escola… els vaig proposar d’escoltar tots plegats una música i amb ella pintar, pintar el què volguéssim, deixar-nos sentir!!!! els deia jo.
El resultat bonic el procés emocionant, molt emocionant, se’m fa difícil explicar-vos ho, una vegada més haureu de confiar en les meves paraules i explicacions i creure-us que vam passar una tarda de divendres molt molt especial!!!!.Moltes gràcies per la confiança!!!!.
Com diu un pare del grup fem que cada dia sigui el dia de la PAU!!!.