Com ja és sabut, a la classe sovint treballem en peti grup i per parelles. Sovint són els infants qui es trien entre ells i decideixen amb qui treballar. Tenim un ritus per triar-nos i sempre valorem, deprés de la feina, com de profitós ha estat treballar amb el o els companys.
El ritus sempre és el mateix, el nen que tria li diu al company :
Bernat, vols ser la meva parella?
En Bernat té la possibilitat de dir que sí o que no d’aquestes maneres:
– Sí, gràcies per haver-me triat
– No, gràcies però no vull ser la teva parella.
Aquest matí però, ha estat diferent, he estat jo qui he fet les parelles i l’objectiu els hi explicat als infants: avui els nens que ja saben molt bé què és i com es fa una suma portant ho explicaran a un nen que encara no se’n surt del tot bé.
Després de fer-ho els dos escriureu què heu après aquest matí.
Com sempre la realitat supera les meves expectatives i surten coses com aquestes:
“Explicant la suma portant jo ho sé més bé, encara!”
“Ha estat ella qui m’ha fet adonar que m’equivocava i sóc jo qui sap fer la suma portant una mica millor que ella!”
”M’ho ha explicat molt bé i m’ha ajudat a fer: ho sento noietes però us canvio per una desena i emportar-me la al grup de les desenes. “
“ Ha tingut molta paciència!”