Res podia començar sense tenir en compte els que avui no han pogut venir a l’escola però que formen part del grup. El Mohamed i la Halima ja els havíem despedit perquè el dia 12 ja van marxar de vacances, és diferent el cas del Feliu, està malalt i per això no ha pogut venir avui. Hem posat una cadira buida a la rotllana per deixar clar que el Feliu, sense ser-hi i era.
Bé, el curs té els dies comptats i per tant això s’acaba. Avui la classe estava especialment de festa, entre tots i totes hem fet possible, una vegada més, una
festassa per despedir al Tim, a la Cristina i d’alguna manera despedir-nos tots plegats.
Tinc el clar convenciment que els ritus ajuden a tancar com cal etapes viscudes per obrir-ne amb força i enegia necessaria d’altres que encara han de venir.
Calia fer una bona despedida al Tim, per fer-li saber claríssimament que a l’escola Josep Gras sempre hi tindrà un lloc, el mateix a la Cristina. A més, també ens ha servit a tots plegats per despedir-nos de la relació mestra- alumnes que ja fa uns dies vam iniciar. Amb tres cursos plegats, de coses bones i súper bones en podria dir de tots. Ha estat una passada, un plaer, un gust treballar amb els vostres fills i de retruc amb vosaltres .
Avui la classe s’ha posat de festa, alegra, emotiva…per despedir i despedir-nos tots plegats.
Aprofito per donar-vos les gràcies a tots, especialment els que heu fet possible un esmorzar tan bo!
Molt bon estiu a tothom i a reveure!
Amb aquestes fotos tan boniques i de festa es tanca el bloc d’aquest curs 2012-2013

L’últim projecte de treball va ser el que vam anomenar:els parcs d’atraccions, com es construeixen?
Aquesta vegada tothom qui va voler va poder portar a l’escola una bona pregunta. De totes les que van arribar vam fer votacions i va sortir aquesta.
El procés ja l’haviem iniciat i el vam continuar fent un exercici d’imaginació. Per grups havíem de contestar a la següent pregunta: què i a qui es necessita per muntar un parc d’atraccions. Van sortir un munt de coses i vam esbrinar-ne d’altres. Molts nens es van documentar i van portar la informació a la classe. El següent pas va ser muntar 3 grups de 8 persones per construir una maqueta d’una atracció. Tot plegat ens va fer treballar sobretot en equip, i cap aquí vam encarar les nostres conclusions. Després del projecte evidentment no sabem fer un parc d’atraccions ni tampoc ens podem arribar a imaginar el llarg procés que deu implicar, no hi hem dedicat prou temps. La nostra feina es va encarar a la importància del treball en equip!
Els que vau poder venir a veure l’exposició vau poder llegir la reflexió última que cada nen/a va fer: què he aportaven el grup i com m’he sentit al llarg del temps de construcció de la maqueta.
També vam muntar un esquema amb tot de paraules que sortien de la d’EQUIP.

Unes quantes fotos perquè pogueu veure el procés!

Now you can play at home and if you don’t remember what you must say…., very easy ; just watch the video.

Sing along a very easy song:

… I son les ganes dels infants i les orelles ben parades les que sovint acaben amb coses tan extraordinàries com el taller de costura amb les àvies.
Abans de res donar les gràcies a totes elles, a les que van poder venir però també a les que no! A les primeres per ajudar-nos un munt, posar-nos- ho fàcil i moure’s per la classe de manera tranquil.la, agradable i rendible perquè les sessions de tallers fossin un èxit i les segones per mostrar les seves ganes de ser-hi encara que no poguessin.

La història comença amb un fermall que jo porto sempre a la meva bata, una nena, ja el curs passat, va demanar de fer-ne un, li agradava molt! Molts es van afegir a la bona idea i jo els vaig prometre que no sabia quan però que els prometia que ho faríem. El temps ha arribat i els fermalls ja estan fets! Vam ajuntar aquestes ganes de cosir amb una de les habilitats que explicaven els infants que tenen les seves àvies. El resultat? Els tallers de costura de les tardes de la setmana passada.
Tot un èxit que el vam acabar amb un berenar que nosaltres mateixos vam preparar!
MOLTES GRÀCiES!