La primera paraula que se’m va passar pel cap després de veure els contes que han escenificar les famílies de P4 va ser: quina passada, que bé, quina sort, moltes gràcies!!!
Sovint, davant d’aquestes situacions, falten paraules, costa de trobar la més precisa. Llavors és fantàstic donar la veu als nens, escoltar-los i deixar-se sentir!

Un com va acabar la representació en vam parlar amb el grup: què els hi havia semblat? Coincideix que nosaltres també estem preparant una obra de teatre. Quan més saps d’una cosa més criteri tens per fer una bona i respectuosa valoració.

Després de veure com un grup de pares i mares ens van representar de manera extraordinària dos contes populars, sabuts, senzills i preciosos: els tres porquets i la rateta que escombrava l’escaleta. Els nens i nenes de 1r van dir:

– Està molt ben organitzat.
– Semblava de veritat, jo m’he oblidat que fossin els pares i les mares.
– Feien molt silenci els que no sortien.
– Les disfresses eren molt xules i costava reconèixer qui era.
– I com es movien!
– El seu cos parlava.
– Han actuat fantàstic, jo de tot el què he vist, aquesta és la millor
– El maquillatge també estava molt bé.
– El senyor dels decorats ho canviava molt ràpid, semblava que no ho canvies.
– M’ha agradat com anaven vestits.
– Segur que perquè sortís tan bé han agut d’assajar molt.
– Sí, cada dijous 4 hores o més.
– El to era fort i es sentia molt bé però no cridaven.

MOLTES GRÀCIES

Fer pintura amb rovell d’ou.

Ja fa força dies en una de les converses que tot sovint tenim el David ens va explicar que la seva germana gran era capaç de pintar amb ou i amb una pols molt especial.
– Els pigments? Vaig preguntar jo.
– No, no molt especial. Assegurava en David.

De seguida el tema va generar molta expectació i interès. Els germans grans tenen una força important en el grup i si a més són capaços de pintar amb ou , doncs ja us ho podeu imaginar.
Vaig proposar al David que li preguntés a la Raquel què calia fer per obtenir aquesta barreja tan fantàstica. L’ endemà en David em va assegurar que era una cosa molt complicada i que no ens ho podia explicar. El tema va quedar una mica pendent per a nosaltres però no pas per a en David. Ha anat passant el temps i… ahir al matí en David va venir molt content al matí i tot decidir em va preguntar si aquella mateixa tarda la Raquel podia venir a la classe a fer-nos l’experiment de l’ou. Us asseguro que jo aquest tema, ahir a les 9 del matí , no el tenia gens present!!! Jo d’entrada em vaig quedar parada i li vaig contestar que no, que era molt just i que tenia altres coses pensades. Ell molt seriós em va contestar:
– Doncs és una llàstima perquè just avui la Raquel té festa!!!
Oh!!!! Què li podia dir jo al David davant aquesta contesta:
– D’acord , aquest migdia parlo amb la teva família i ho concretem!!!!

Amb aquells dos minuts recuperàvem un tema d’una conversa, d’un matí , d’una estona … on els nens especialment es mostren, es vinculen, expressen comuniquen i en definitiva fan de l’escola un lloc fantàstic per ser feliç i evidentment per aprendre!!!

Aprofito per donar les gràcies a la Raquel. Amb una organització implacable va tenir l’interès de tots els nens i nenes una llarga i bona estona.

Divendres vam fer la sortida a L’Aquàriu!!!
Va sé una sortida rodona, crec, per a tothom. El viatge tan d’anada com de tornada rodó i la visita perfecta.
Aquesta vegada de fotos poques, ho sento!!!
Recordo la sortida bàsicament per agrair a l’ Ester ( mare de l`Êric) i a la Sònia ( mare de la Júlia l.) que ens hi acompanyessin i ens ajudessin en tot!!!

Aprofito també per donar gràcies a la Carol ( mare de la Lidia) que ens va acompanyar a l’auditori a veure i a escoltar la Flauta Màgica.

Moltíssimes gràcies!!!
BET

Com molt bé sabeu, dissabte vam tenir les jornades de portes obertes de l’escola. Tallers, aperitiu i visita a les aules era el programa. Totes les fotos de tots els tallers són al bloc “ fem escola”. Us en penjo quatre del taller on jo estava perquè feu boca.