Com ja sabeu tenim entre mans el projecte de treball del nostre cos.
Sovint aquests dies hem parlat del nostre cos per dins, sobretot del sistema digestiu: intestí gros, prim, estómac, fetge…
Amb la conversa, amb els dibuixos, amb les maquetes … anem endreçant les idees apreses i les noves, i això us asseguro no és gens fàcil. Amb tot em vaig adonant de la complexitat del procés d’aprendre.
Un matí el Feliu ens ho va dir molt bé: no puc dibuixar les lipoproteïnes, no les he vist mai!!!
Durant dies vaig demanar un esforç per imaginar, per relacionar, per intentar entendre aspectes que, com diu el Feliu, no ho fem veient ni tocant.
Un matí els vaig proposar de mirar-nos per fora.
Uns dibuixos preciosos i expressius van ser el resultat del treball per parelles: un de model, l’altre artista que decidia com dibuixar el model.
Mirar i madurar el dibuix adonant-nos que els braços no surten del tronc, que són llargs, ens arriben al cul!!!, que les cames s’ajunten amb una forma de pont…
El dins i el fora, el constatar i l’imaginar, el saber i l’aprendre. Tot plegat un camí llarg que com a grup anem fent amb molt de gust !.
Aprofito per desitjar-vos molt bones vacances de Pasqua.
Bon dia a tots!
Tens raó, la complexitat del cos i la manera de visualitzar i imaginar allò que no coneixem és engrescadora.
El meu cos, per exemple, a hores d’ara està abonyegat a la zona de les dorsals…. un parell de caigudes amb un trineu i un nen de 7 anys al damunt han estat determinants….
De vegades, els braços han de treballar més del compte per arribar al cul….,…els anys ens ho recorden una vegada i una altra.
Va, unes fregues amb alcohol de romaní, una miqueta d’escalfor i seguim!
Bon dia i gràcies per tot!
petons