Nusos d’incendi

Irene Anglada (segona començant per la dreta) durant la gala d’entrega del XX Premi Joan Duch per a joves escriptors | Ajuntament Juneda, el 31 de març 2019

Amb aquesta calor d’agost, un va passejant pels carrers practicant “somnambulisme” … Però ves per on, de lluny ensumes algun paradeta de llibres i, com de costum, t’hi sents atret. Els que t’acompanyen es paren a badocar entre roba. – Els dic: m’arribo fins aquell aparador de llibreria. – Em responen: ja has vist els llibres!. Mentre m’hi atanso cada llibre es va personalitzant. Em crida l’atenció un que, per l’estètica de la portada, identifico amb la col·lecció de poesia editada per l’editorial Fonoll. Així que el tinc davant: ostres, si és de la Irene!!!!!! Nusos d’incendi. Quina grata sorpresa!!!! Així el XX premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors, que vas ganyar, ja ha estat editat -penso- Entro, el prenc a les mans, l’acaricio, el fullejo i el pago. En sortir de l’establiment, ja no puc esperar, em pica la curiositat,  cerco una ombreta i en faig una primera llegida d’urgència. Segurament per defecte professional-vocacional, em sorprenc en l’índex de llegir:hi: l’animal simbòlic; perquè em desperta a la ment el nom de Cassirer i la seva meravellosa obra Filosofía de las formas simbólicas. Aleshores, en entrar-hi, me’l trobo citat juntament amb el Doctor Juan Eduardo Cirlot.  Més enllà, o més ençà del contingut, juntament amb la presentació acurada, és una preciositat. Felicitats!!!!
Heràclit d’Efes (Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος – Herákleitos ho Ephésios)
 
  • Nusos, tots i no tots: acord i desacord, consonància dissonància, i de tot, u, i d’u, tot” / 10) Pseudoaristòtil, Sobre el món, 5, 396B 7
  • (Parla SòcratesDiu Heràclit en algun lloc que tot es mou i que res no romani, comparant les coses amb el corrent d’un riu, diu que dos cops, al mateix riu, no podries ficar-t’hi  / 5 (extracte d’A6) Plató, Cràtil, 402a
  • “En els mateixos rius ens fiquem i no ens fiquem, som i no som”(50)  Hipòlit, Refutació de totes les heretgies, IX 9
  • és déu el foc etern que torna i destí, la llei faedora de les coses a partir del concurs dels contraris”7 (extracte d’A 8) Aeci, Parers dels filòsofs, I 7, 22

He d’aclarir-vos que, amb la Irena Anglada, vam compartir tota la filosofia al batxilerat del “nostre” Institut Pius Font i Quer. Inefable!!!!! Moltes Gràcies!!!!!!!!!!!!!

“ESCRIVINT TE N’ADONES SOBRE COSES DE TU MATEIX QUE NO SABIES”

 

Donació 25 L’Ànima del Silenci

Donació de 25 exemplars de L’Ànima del Silenci. Biblioteca Ateneu Les Bases.

25 exemplars L’Ànima del Silenci, de Joaquim Sala i Pujolràs

El filòsof berguedà Joaquim Sala i Pujolràs fa donació -a la xarxa de biblioteques de la Diputació catalana- de vint-i-cinc exemplars de la seva darrera obra L’Ànima del Silenci. En nom del mateix autor i Edicions l’Albí, Xavier Valls Rota, Coordinador del Club de Filosofia a la Bibliota l’Ateneu les Bases, n’ha fet l’entrega a la directora M. Neus Capdevila Oliveras i la coordinadora Anna Monell Bonavista.

Una col·laboració més del Professorat de Filosofia de la Catalunya Central, amb la Biblioteca del Casino i Ateneu  les Bases de Manresa, Biblioteca Josep Mas Carreras, de Navàs i Biblioteca de Gironella; on coordina Club de Lectura de Filosofia

Aquest Club té com a objectiu esdevenir un espai de lectura, reflexió i debat al voltant de temes filosòfics. Apropem la filosofia a la nostra vida quotidiana.

Esperem la visita del Quim en cada Club de Lectura! Escoltar i debatre junts sempre és molt enriquidor. T’esperem aquest curs!

Cultivar l’ànima del silenci

Al Casal d’Europa del Berguedà, tingué lloc la presentació del darrer llibre de Joaquim Sala: L’ànima del Silenci. L’editor Jaume Huch, ànima d’Edicions l’Albí, comentà que en aquesta obra en “Quim es despulla força”, ja que ens ofereix pinzellades íntimes de la seva biografia. Xavier Valls, professor de filosofia, va recordar que havia començat la seva tasca docent en l’institut de Berga Guillem de Berguedà, on havien coincidit amb el Quim Sala. Va esmentar la dificultat d’escriure filosofia, i en català, des de la perifèria geogràfica i cultural d’aquest país català. Caldria valorar l’esforç titànic d’haver arribat a la tretzena obra. A partir del text Els mil camins (2016), l’autor ha anat perfilant una escriptura filosòfica que podríem qualificar de “raó ficcionada”; remembrant les passes de la “raó poètica” de Zambrano i d’ Umberto Eco quan digué: que la ficció-  també surrealista- és el millor recurs per aproximar-se a la realitat”  (p. 99). En Quim  practica la Filosofia com a forma de vida: pràctica (p. 260) “La filosofia no s’acaba mai … Mentre hi ha vida hi ha filosofia, hi ha inquietuds, hi ha preguntes, que no són només tecnològiques, que solucionen problemes pràctics, no misteris metafísics” (61). Ens comentà la seva autobiografia intel·lectual (p.194): il·lustració i romanticisme (raó, ciutadania, drets humans …), escepticisme moderat: crític, agnosticisme inquiet: laic, realisme moderat i idealisme moderat (entre l’Etern i el Mundà); humanista i dignitat de la persona com a fonament..   «El silenci té una ànima i l’hem de cultivar» Regió7

L’ànima del món

Aquesta obra ens presenta tres escenaris filosòfics, tres històries ficcionades amb aire surrealista.

En el primer se’ns fa viatjar pel Tunel del Temps, que ens trasllada a la futura Edenlàndia dels Capgrossos. Un paradís de suposada felicitat on viuen els posthumans.

El segons ens planteja la complexitat del món actual, amb la imatge de viure en un laberint; on hi reneix el perill del feixisme contra la cultura humanística.

El tercer ens convida a fer una reflexió i a viure el silenci, que emergeix de la paraula i s’universalitza.

L’Estilita

sinopsis

Aquesta història comença amb un llamp. Un llamp que fulmina la famosa estàtua del Comte Rodari, orgull de la tranquil·la vila de Gyors de la Montagne i motor de la seva economia. Amb l’estàtua polvoritzada al peu de la columna, el poble ja es prepara per enfrontar-se a una involuntària travessia pel desert, despullats de la seva major font d’ingressos. Però un fet insòlit sorprendrà a tots els seus habitants: un desconegut s’instal·la a la part alta de la columna per quedar-s’hi, diu, tot el temps que el deixin. L’estilita és una faula sobre la llibertat, la confiança i la responsabilitat de governar. Sobre el món d’avui en dia i la seva velocitat.

VIII Jornada Pedagògica

Projecte Educatiu Manresa-Mauthausen / Borrallons de Neu i Viatjar a una camp com experiència pedagògica: per què?, a càrrec de Pep Castilla -ins. Lluís de Peguera, Xavier Valls -coordinació del PEMM-, Jaume Esquius -ins. Lacetània-, Mercè Garcia -ins Pius Font i Quer- i Victòria Soler -ins Gerbert d’Aurillac-.

A partir dels testimonis de l’exili i la deportació manresana-bagenca, als camps d’extermini; s’inicia una tasca pedagògica interdisciplinar que reflexiona i actua per obrir Camins de Pau i Enfortir els Drets Humans. Més enllà de les aules, s’ha obert a la societat civil amb xerrades, exposicions, teatre i música, instal·lacions, viatges, col·laboracions amb altres entitats, etc. La darrera aportació ha estat la creació del documental pedagògic: Borrallons de Neu (13′) i Viatjar amb alumnes a un Camp d’Extermini com a eina pedagògica (15′). Aquest és un Projecte Transversal entre diferents Àrees Educatives -Història, Filosofia, Economia, etc-; Entitats de la ciutat: Foto Art Manresa, Escola d’Art de Manresa; Cinema Club Manresa; Casa Flors Sirera; Centre Recursos Pedagògics; Ajuntament de Manresa. Enguany preparem la instal·lació Camps: camins de Pau i Drets Humans.

  • Inauguració de la instal·lació CAMPS: CAMINS DE PAU. Recull del treball realitzat en el darrer viatge amb FOTOART Manresa. Dia 27 de gener i 30 de gener DENIP 2020
  • Treball amb les escoles de primària i secundària. Oferta de talers amb el tema de LA PAU I ELS DRETS HUMANS.
  • -Participació en la programació de teatre amb obres relacionades amb els temes tarctats.

Programa de la VII Jornada Pedagògica

 

II Universitat Catalana d’Estiu

Un alè d’esperança a Europa  /   Manresa, del 1r al 5 de juliol del 2019

Hi haurà una primera tongada d’activitats del 1r al 5 de juliol a la ciutat de Manresa. Serà un campus vertebrat al centre de la capital del Bages i serà una mica diferent de la sessió de Prada. A l’Institut Lluís de Peguera es faran els cursos universitaris (de 9:00 a 12:00 h) i els actes i commemoracions (de 12:00 a 13:30 h). A l’Espai Plana de l’Om, els debats (de 16:00 a 18:00 h) i les sessions de cinefòrum (de 18:00 a 20:30 h). A la Plaça Major, els concerts (de 22:00 a 24:00 h). Hi haurà també dues tardes amb visites guiades per la ciutat de Manresa, el monestir de Sant Benet de Bages i les mines de sal i el castell de Cardona.

Formulari MATRÍCULA

ÀREA DE PENSAMENT / Filosofia
Coordinador: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona)


«Pensament feminista: de la ciutat de les dames a la república de les dones»
del 1r al 3 de juliol, de les 9 a les 12 del migdia

Els orígens del pensament feminista se solen situar al segle xviii; no obstant això, una de les seves obres pioneres data del segle xv: La ciutat de les dames (1405) de Christine de Pizan. Recordarem la base de les idees i el moviment feminista recuperant-ne figures clàssiques i introduint-ne de contemporànies.

Ponències:
«On són les dones? Metodologies per una historiografia de les idees inclusiva»
per SARA NÚRIA MIRAS (professora de filosofia, Universitat de Barcelona)
dia 1r de juliol, de les 9 a dos quarts d’11

«Pioneres: Christine de Pizan, Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft»
per SARA NÚRIA MIRAS (UB)
dia 1r de juliol, de dos quarts d’11 a les 12

«Una dona no és, es fa. Simone de Beauvoir i Betty Friedan»
per SARA NÚRIA MIRAS (UB)
dia 2 de juliol, de les 9 a dos quarts d’11

«Un feminisme del 99 %? Angela Davis, Gloria Anzaldúa, Vandana Shiva»
per SARA NÚRIA MIRAS (UB)
dia 2 de juliol, de dos quarts d’11 a les 12

«Fight like a girl! Feminisme nòrdic i master suppression techniques». Taller
per SÒNIA ESTRADÉ (UB, Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya, Assemblea Feminista)
dia 3 de juliol, de les 9 a dos quarts d’11 

«Filosofia del vertigen. Elements per una història de la constitució del món»
del 3 al 5 de juliol, de les 9 a les 12 del migdia

Quines possibilitats ofereix un pensament sobre experiències limítrofes del món, com poden ser el mareig i el vertigen? El curs ofereix transitar per algunes de les metàfores i figures del mareig i del vertigen en la història del pensament, i posarà també les bases per a una fenomenologia del vertigen que qüestioni la constitució del món en l’experiència quotidiana, els seus pressupòsits i els seus límits. Es pretén analitzar la riquesa de la metàfora de la «caiguda» i també reflexionar sobre la mercantilització d’aquestes «experiències sense món».

Professor: JOAN GONZÀLEZ-GUARDIOLA (Universitat de les Illes Balears)

V Congrés Català de Filosofia

La Societat Catalana de Filosofia, en col·laboració amb la Societat Andorrana de Ciències, la Societat de Filosofia del País Valencià i l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, convoca el V Congrés Català de Filosofia amb la voluntat de debatre

Església romànica de Sant Joan de Caselles (Canillo)

els problemes que la filosofia té plantejats tant a casa nostra com arreu. En la commemoració del sis-cents aniversari de l’origen del Consell de la Terra (actual Consell General o Parlament d’Andorra), Canillo acollirà durant el mes de juny de 2019 les jornades del congrés.

Hi són convocats tots els professionals i institucions de qualsevol punt del domini lingüístic català l’activitat central dels quals sigui la filosofia. En aquesta ocasió, tenim pensat comptar també amb professors/es i investigadors/es en l’àmbit de la filosofia i de les humanitats que estiguin treballant a l’estranger.

La llengua del congrés serà la catalana. S’acceptaran comunicacions també en castellà, francès, italià, portuguès i anglès.

Zero

Aquest dimecres 13 de febrer a les 7 de la tarda, la Llibreria Papasseit va acollir el recital poètic de Yolanda Esteve, que presentà «Zero», el títol guanyador de la darrera edició del Premi Betúlia de Poesia, Memorial Carme Guasch. El recital, va comptar amb la lectura d’una selecció de poemes per part de l’autora i la presentació a càrrec de la periodista i escriptora Anna Vallbona i la també escriptora Mercè Argemí.

Yolanda Esteve Giner (Barri de Sant Andreu, Barcelona, 1970) és coneguda també pels manresans com la tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manresa que hi ha darrere de l’organització del Festival Literari de la ciutat, el Tocats de Lletra. Ànima mater dels cicles de filosofia Pessics de Saviesa; així com el monogràfic de novembre Cosmògraf.

«Zero» és un poemari que indaga en allò que ens construeix: la infantesa, la revolta sobre la por, l’altre i el jo, l’amor, la memòria, el llenguatge i el paisatge. Zero és un retorn a l’origen, un espai neutre on comencen les preguntes, és un viatge a les preguntes per començar de nou

Revolta i/o transformació?

El professorat de Filosofia a Secundària de la Catalunya Central us presenta la segona edició del Cosmògraf, que reflexionarà sobre la revolta i/o transformació. El cicle inclou setze propostes culturals que tindran lloc a Manresa, entre el 7 i el 30 de novembre, amb la presència d’importants noms propis en el camp del pensament filosòfic,científic i la creació artística. Cosmògraf és un projecte de reflexió coordinat i gestionat des de diferents entitats i té la voluntat de fer un exercici debat conjunt amb la presència de convidats experts i noms propis en diferents camps del pensament i la creació que poden aportar els seus coneixements i experiències en el debat d’idees. El cicle d’activitats es treballà també transversalment des de l’ensenyament, les xarxes de la ciutat, els mitjans de comunicació i l’administració.

Programa complet del Cosmògraf 2018