Una defensa de l’autodidacta

Igual que es parla de “respiració assistida” caldria definir l’educació com una forma d'”autonomia assistida”. respirem sols l’aire comú. És el que anomenem “pensament” per referir-nos a aquesta facultat que ens permet a les cruïlles històriques, quan el fatalisme ens model, no sumar-nos a les respostes socials automàtiques sinó autogestionar el patrimoni comú de la humanitat en favor de la humanitat mateixa. El “pensament” pressuposa, per descomptat, una escola laica i pública, però també la lluita contra la “proletarització de l’oci” que ens imposen el consum i la tecnologia.

Una defensa de l’autodidacta,

a càrrec de Santiago Alba rico i david fernández