L’Eduard ja és les mans de la immensa eternitat en què tota vida desemboca per ser acollida amb un amor infinit. És per aquest motiu que us invitem a transformar tot el dolor que ara sentim en un agraïment íntim i real per la humanitat que la persona de l’Eduard sempre ens ha mostrat. Conservarem en el nostre cor per sempre tota la seva tendresa i estimació. I acompanyem la Mònica, l’Àmrit i el Joan amb tot el nostre afecte.

El Professorat de Filosofia a la Catalunya Central i tots els membres del Grup de Lectura Obert de Filosofia, amics i amigues de l’Eduard més enllà de qualsevol separació física, així com els Grups de Treball de Professorat de Filosofia del Vallès Occidental, i la Revista Filosofia, ara! expressem la nostra estimació a tota la seva família i el nostre agraïment ben sincer per la humanitat de la seva persona i per la seva il·lusió i dedicació a la filosofia i a l’educació. Que el seu treball doni molt de fruit en els ambients en què l’Eduard va compartir i impulsar tants projectes en bé dels valors humans i del pensament! A reveure Eduard!

Trobareu tota la informació sobre la sala de vetlla i el funeral aquí: https://www.memora.es/ca/defuncio/eduard-casserras-gasol

Mor els 57 anys Eduard Casserras, que havia estat director dels instituts Quercus i Gerbert d’Aurillac / Nació Manresa

Dol al món de l’ensenyament per la mort imprevista d’Eduard Casserras als 57 anys / Regió7

Mor Eduard Casserres als 57 anys / La Ciutat 

Terrassa perd una figura clau en la lluita contra la segregació escolar / M Terrassa

• Aquesta activitat també està oberta a les escoles de Primària, en el seu cicle superior
• Els grups de batxillerat implicats en el Projecte Educatiu Manresa-Mauthausen de la Catalunya Central, hi participen en commemoració del 27 de gener: Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.
• Tots els treballs seran exposats als carrers de la ciutat fitant-nos un Camí de la Pau. Les lletres seran plantades el 27 de gener i el 30 de gener.

Com cada any, el 19 de novembre se celebra el dia mundial de la Filosofia 2020. Enguany us compartim un vídeo sobre un llibre molt filosòfic, fruit d’una col·laboració amb el canal de Youtube Filosofia d’estar per casa. Però abans us introduïm breument aquesta obra i el seu autor.

Es tracta d’un opuscle introductori a la filosofia (i no pas a la història de la filosofia, com normalment sol ocórrer). El llibre en qüestió és ¿Quin sentit té, tot plegat? Brevíssima introducció a la filosofia, del pensador analític i nord-americà Thomas Nagel.

Fitxa tècnica

• Títol: ¿Quin sentit té, tot plegat? Brevíssima introducció a la filosofia [What Does It All Mean? A Very Short Introduction to Philosophy (1987)]
• Autor: Thomas Nagel
• Lloc de publicació: Santa Coloma de Queralt
• Editorial: Obrador Edèndum
• Col·lecció i nombre: Escriny, 6
• Any de publicació: 2019.
• Nombre de pàgines: 76.

Thomas Nagel (Belgrad, 1937) es va formar en filosofia a Oxford i a Harvard i va ser deixeble d’un del més grans filòsof contemporanis, John Rawls. Nagel és molt conegut, sobretot, per haver escrit un article on es preguntava com seria ser un rat-penat (How is to be a bat?). En aquest article conclou que tot i que hom fos capaç de guiar-se amb un sonar, tal com fa aquest mamífer per volar, no podria mai saber què significa ser un rat-penat perquè ser un rat-penat no significa només tenir les característiques pròpies del rat-penat sinó també la estructura i naturalesa. La Nagel reflexió ha obert interessantíssims debats en el camp de la filosofia analítica.

En el següent vídeo, Àlex Agustí Polis ens presenta dos del total del nou temes que aquest llibre de Nagel: En primer lloc, les ments dels altres, i, després, el lliure albir. Dos temes que han acompanyat la filosofia des dels seus inicis i que amb l’ajuda de les ciències han revifat com a temes de discussió filosòfica.

També podreu apreciar que el vídeo no és una mera ressenya sinó que també involucra elements i exemples que provenen de la cultura popular i del cinema distòpic i de ciència ficció, tot això per tal de fer-vos reflexionar.

Experts nacionals i internacionals reflexionaran sobre el futur del planeta del 5 al 26 de novembre en el cicle de online coorganitzat pel Professorat de Filosofia a la Catalunya Central.

 programa-cosmograf-2020.pdf

Mostra de fotofilosofia

Eines per a l’aprenentatge del filosofar

CONVOCATÒRIA DE LA CATORZENA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA! 2020

Institut Pere Fontdevila – Gironella

Mor el crític literari, escriptor i humanista George Steiner als 90 anys

El crític literari, filòsof i professor universitari George Steiner ha mort aquest dilluns a Cambridge (Regne Unit). Steiner era un dels estudiosos més reconeguts sobre la cultura europea i estava considerat un referent de la crítica literària de la segona meitat del segle XX.

Nascut en una família jueva prop de París l’any 1929, es va exiliar als Estats Units els primers anys de la II Guerra Mundial. Allà va estudiar a les universitats de Chicago i Harvard.

Als Estats Units, va exercir la docència a les universitats de Stanford, Nova York i Princeton, però la major part de la seva carrera acadèmica es va desenvolupar a Europa, principalment a Suïssa i Anglaterra.

Steiner va ser un dels crítics més coneguts de la prestigiosa revista The New Yorker, on va col·laborar entre el 1966 i el 1997. En els seus llibres i articles va analitzar, sobretot, la repercussió que les humanitats i la creació artística tenen en la configuració de l’ànima humana.

Sovint va assenyalar la paradoxa de la literatura, que té molt poder moral i, tanmateix, no té cap capacitat d’acció davant de fets històrics com l’Holocaust:

“Sabem que un home pot llegir Goethe o Rilke a la tarda, pot escoltar Bach o Schubert i després anar a treballar al matí a Auschwitz”

Una altra de les seves reflexions es fixava en els usos oposats que pot tenir la comunicació humana:

“Encara que a la gent li pugui semblar innocent, la paraula humana es pot utilitzar tant per estimar, construir o perdonar, com per torturar, odiar, destruir o aniquilar”

L’any 2001, Steiner va guanyar el premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.

Autor de nombrosos llibres, en català hi ha publicats, entre d’altres, “La idea d’Europa”, “Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament”, “Els llibres que no he escrit”, “La poesia del pensament” o “Tritons”. /notícies CCMA

George Steiner es preguntava com pot algú cantar Schubert al vespre i torturar algú al matí

“L’ésser humà és un animal que sap i pot somriure”

Bertrand Arthur William Russell va néixer a Gal·les el 18 de maig de 1872 i hi va morir el 2 de febrer del 1970. El 1950 va rebre el premi Nobel de literatura. Defensor de la lògica racional, és considerat un dels fundadors de la filosofia analítica. Compromès amb el pacifisme. Quan Bertrand Russell va ser entrevistat el 1959 per John Freeman al programa Face to Face, el filòsof va enviar un missatge a les generacions que encara havien de néixer. / Cultura 14

El missatge al futur de Bertrand Russell

Les funcions del bon mestre

Es pot fer un espectacle a partir de l’obra d’un filòsof? Poden les idees crear acció, música i imatges? L’obra de Lipovetsky és plena d’exemples, d’anàlisi de situacions que han esdevingut paradigmàtiques de la nostra existència i que de ben segur es poden traduir en situacions, paraules i actes que siguin teatrals. 

‘La lleugeresa i altres cançons’ / Teatre Kursaal / 17 de gener

Un abans i un després / agenda de la jornada

Dia Internacional dels Drets Humans / 10 nov. / Institut de Drets Humans de Catalunya