Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a la X edició
Elna, Rosselló, 1942. Després de tres anys tornant la dignitat a les mares internades als camps de refugiats i salvant les vides dels seus nadons, la Maternitat d’Elna ha rebut l’ordre de tancament de les autoritats franceses. La seva directora, Elisabeth Eidenbenz, les seves col·laboradores i les mares a qui han ajudat, faran tot el possible per impedir-ho.
La llum d’Elna
Producció: Televisió de Catalunya, Distinto Films, Radio Télévision Suisse, Producciones Cibeles, Radio Televisión Española, Bohemian Films, amb la participació de Canal Sur Radio y Televisión i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2016
Direcció: Sílvia Quer
Guió: Margarita Melgar
Productores executives TVC: Susanna Jiménez i Cruz Rodríguez
Productora executiva: Miriam Porté
Director fotografia: Sergi Gallardo
Música: Federico Jusid i Lucio Godoy
Intèrprets: Noémie Schmidt (Elisabeth Eidenbenz), Nausicaa Bonnín (Victòria), Natalia de Molina (Carmen), Blanca Romero (Maya), Nora Navas (Aurora), Max Sampietro (Pat), Abril Álvarez (Neus), Albert Fernández (David), Pep Anton Muñoz (Comissari), Pere Ponce (Doctor Hubert), Marie Fontannaz (Raquel), Marie-Christine Friedrich (Friedel), Stéphanie Schneider (Sabine) i Isak Férriz (Ramon
Camp d’Argelers (1939-1942)
Sense ficció / TV· / 10/12/2009 31:30:15
Aquest documental explica què va significar realment aquest camp de concentració per a uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme. És un document únic que mostra imatges d’arxiu i fotografies inèdites de com va ser la vida al camp, inclou entrevistes a més de vint testimonis directes, així com escenes dramatitzades de la vida quotidiana al camp. El camp d’Argelers és, avui dia, una icona viva en la memòria col·lectiva catalana i espanyola, tant si les famílies han viscut a la Catalunya franquista com si han viscut a l’exili. Es pot afirmar que més de la meitat de les famílies catalanes ha tingut un parent que va «passar» pel camp. També és una icona per als nord-catalans. L’evocació del nom Argelers revifa antigues ferides i fa parlar tothom… Però la història del camp continua sent desconeguda una vegada superats els mots: «El camp era sorra, només sorra; el camp era la tramuntana terrible que et clivellava la pell; el camp eren filferrades, quilòmetres de filferrades, i molta gana…» El camp de concentració era palpitant, dur i inhòspit; en definitiva, viu. Els que el van viure són, en part, un producte d’ell, com una metàfora de suspens en què només narrar-lo crea ansietat per saber-ne més i genera la necessitat de donar a conèixer-los. El camp és la suma de dos centenars de fotografies «perdudes» entre mitja dotzena d’arxius i també de centenars de documents que mostren la lògica concentracionària. El camp d’Argelers va “hostatjar” republicants durant tot el temps que va restar en activitat, però, a més a més, hi van passar i de vegades morir brigadistes alemanys, austríacs, italians, americans; “estrangers” polonesos, ucraïnesos, belgues, gitanos i jueus… La història del camp és una història que mereix ser coneguda.
El comboi dels 927
Per veure el documental clica la imatge
La història del primer tren d’Europa que va transportar famílies senceres de refugiats cap a un camp d’extermini nazi.