Llicenciat simultàniament en Dret i Filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, l’any 1913 obté amb 35 anys la càtedra d’Història de la filosofia, disciplina en què és una de les primeres figures d’Europa. A la Universitat de Barcelona, realitza una gran tasca en el camp de l’ensenyament i de l’organització acadèmica. En proclamar-se la Segona República, Serra i Húnter és nomenat degà de la Facultat de Lletres i, un mes després, rector de la universitat (1931-1933) que en aquella època rep el nom d’Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest període, la universitat republicana dóna entrada a persones de “mèrit singular” que la institució escull en funció de llur autoritat científica i acadèmica. Així, sota el rectorat de Serra i Húnter, es modifica l’estructura docent per contractar catedràtics en funció del prestigi i per permetre la incorporació de professionals especialitzats a través de la figura dels professors lliures, a qui es concedeix la venia docendi perquè imparteixin classes en igualtat de condicions amb els funcionaris.

Paral·lelament a la seva gran tasca acadèmica, Jaume Serra i Húnter és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També desenvolupa una intensa activitat política que el porta a ser diputat al Parlament de Catalunya l’any 1932. En finalitzar la Guerra Civil, Serra i Húnter s’exilia, en un primer moment, a França, i posteriorment a Mèxic, on és membre del Consell Nacional de Catalunya fins a la seva mort, l’any 1943. / La figura de Jaume Serra i Húnter

Se’l considera deixeble i continuador de Francesc Xavier Llorens i Barba, i un enllaç entre dues generacions filosòfiques barcelonines. Juntament amb Tomàs Carreras i Artau i Francesc Mirabent i Vilaplana forma el nucli fonamental de l’anomenada Escola de filosofia de Barcelona. El seu pensament personal es mantingué fidel a una concepció idealista i espiritualista, hereva de l’escola catalana del sentit comú, oberta, però, als ensenyaments de la història i interessada a harmonitzar les dades de la ciència amb les creences religioses. Com a filòsof fou un acèrrim defensor de la funció i del paper que la filosofia havia de tenir en el terreny de l’educació. /

Serra i Húnter, Jaume | La República a Manresa / Memòria.cat

Biografia   Documents   Imatges   Frases

Homenatge a l’il·lustre manresà Jaume Serra i Húnter

Joaquim Aloy / Memòria.cat

Jaume Serra i Húnter Un oblidat de la història

Verdaguer Turró, Miquel / revista Dovella