Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 – Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, rector de la Universitat de Barcelona i polític català.
Llicenciat simultàniament en Dret i Filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, l’any 1913 obté amb 35 anys la càtedra d’Història de la filosofia, disciplina en què és una de les primeres figures d’Europa. A la Universitat de Barcelona, realitza una gran tasca en el camp de l’ensenyament i de l’organització acadèmica. En proclamar-se la Segona República, Serra i Húnter és nomenat degà de la Facultat de Lletres i, un mes després, rector de la universitat (1931-1933) que en aquella època rep el nom d’Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest període, la universitat republicana dóna entrada a persones de “mèrit singular” que la institució escull en funció de llur autoritat científica i acadèmica. Així, sota el rectorat de Serra i Húnter, es modifica l’estructura docent per contractar catedràtics en funció del prestigi i per permetre la incorporació de professionals especialitzats a través de la figura dels professors lliures, a qui es concedeix la venia docendi perquè imparteixin classes en igualtat de condicions amb els funcionaris.
Paral·lelament a la seva gran tasca acadèmica, Jaume Serra i Húnter és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També desenvolupa una intensa activitat política que el porta a ser diputat al Parlament de Catalunya l’any 1932. En finalitzar la Guerra Civil, Serra i Húnter s’exilia, en un primer moment, a França, i posteriorment a Mèxic, on és membre del Consell Nacional de Catalunya fins a la seva mort, l’any 1943. / La figura de Jaume Serra i Húnter
Se’l considera deixeble i continuador de Francesc Xavier Llorens i Barba, i un enllaç entre dues generacions filosòfiques barcelonines. Juntament amb Tomàs Carreras i Artau i Francesc Mirabent i Vilaplana forma el nucli fonamental de l’anomenada Escola de filosofia de Barcelona. El seu pensament personal es mantingué fidel a una concepció idealista i espiritualista, hereva de l’escola catalana del sentit comú, oberta, però, als ensenyaments de la història i interessada a harmonitzar les dades de la ciència amb les creences religioses. Com a filòsof fou un acèrrim defensor de la funció i del paper que la filosofia havia de tenir en el terreny de l’educació. /
Serra i Húnter, Jaume | La República a Manresa / Memòria.cat
Biografia Documents Imatges Frases
Homenatge a l’il·lustre manresà Jaume Serra i Húnter
Joaquim Aloy / Memòria.cat
Jaume Serra i Húnter Un oblidat de la història
Verdaguer Turró, Miquel / revista Dovella
Jaume Serra i Húnter i la Teoria de la Cultura en el Noucentisme
Tesi Doctoral de Miquel Verdaguer i Turró
1. Sr. Garcia Perruca, comandant general de somatens.
2. Sr. Serra Hunter, rector de la Universitat de Barcelona.
3. Sr. Pérez Sala, cap superior de policia.
4. Sr. Oriol Anguera de Sojo, president de l’ Audiència.
5. Sr. Claudi Ametlla i Coll, governador civil.
6. Sr. Francisco Maciá, president de la Generalitat de Catalunya.
7. Ricardo Shelly Correa, oncle del finat.
8. Sr. Domènec Batet, general de la Quarta divisió.
9. Sr. Antonio Vilalta, alcalde accidental de Barcelona.
10. El tinent fiscal, Sr. Julio Díaz Sala
11. El comandant de Marina, Sr. Luís Berdugo