III Jornada de Filosofia a Secundària de la Catalunya Central, celebrada al INS Gerbert d’Aurillac, de Sant Fruitós de Bages

El professorat de Filosofia de la Catalunya Central ens vam constituir en Grup de Treball el 2010, dintre del pla de Formació Permanent de Zona, coordinat pel Centre de Recursos Pedagògics del Bages.

Les cinc reformes educatives que s’han succeït en la darrera dècada ens han volgut deixar aïllats, invisibles i, sovint, absents en molts centres educatius. D’aquesta necessitat n’hem fet virtut, en el sentit d’organitzar-nos i treballar plegats de forma contínua en xarxa i presencialment un cop al mes. D’aquesta col·laboració destaquem la posada en marxa de les Jornades de Filosofia a la Catalunya Central, que en cada edició ha aplegat uns quatre-cents alumnes de secundària, amb una oferts de tallers molt variada.

Paradoxalment, els mals temps que corren per a la filosofia en els despatxos del poder contrasten amb la seva recent popularització televisiva i el creixent interès social. Ho mostra l’èxit d’acollida que ha tingut el Club de Lectura de Filosofia ubicat a la Biblioteca del Casino de Manresa i obert a la ciutadania; així com els cicles de Pessics de saviesa, dels quals ja en van setze en quatre anys. Així doncs, també tenim vocació d’obrir la presència de la filosofia més enllà de les aules, en tots els àmbits de la vida.

Finalment. el grup també treballa coordinadament amb la resta de Grups Territorials de Filosofia, amb el col·lectiu ADHOC i amb la Societat Catalana de Filosofia. Un exemple ben recent n’és la participació amb ponències al IV Congrés Català de Filosofia; o la presència en totes les set Jornades en Defensa de la Filosofia a Secundària.

Cites

” La comunitat educativa, és a dir, mestres i famílies, assistim des de fa dècades a un encadenament de reformes legislatives guiades pel vent que bufa i per les idiosincràsies dels il•luminats de torn”.

“Després de set reformes educatives en cinc governs de democràcia, pot semblar que els polítics espanyols no saben què volen. Res més lluny de la realitat. Ho saben perfectament: servir la veu de l’amo. Si es pot parlar, que es pot parlar, d’una crisi intel•lectual a Occident, en part perquè la mirada exclusiva als mercats ha encegat qualsevol altra atenció. Els estudis de filosofia han anat a parar al cementiri d’elefants, on queda tot allò que avui no produeix beneficis. El que és <<inútil>>. És oportú que, d’entre tots els animals, només l’humà és capaç d’actuar en perfecte inutilitat. Aquesta improductivitat tant pertinent, per tant, és part substancial del que ens humanitza. Sobreviure’s no és més que posar les condicions prèvies necessàries”

“La darrera pensada del senyor Wert ha suposat una pèrdua de valor de la filosofia a l’educació secundària. Els joves del futur sortiran del batxillerat amb profunds coneixements sobre la conjunturalment lloada emprenedoria però sense saber per quin motiu cal emprendre. A cada nova llei es perd un llençol filosòfic i aviat no tindrem ni uns tristos parracs de reflexió per cobrir-nos les vergonyes de la nostra ignorància”.