El cicle Pessics de Saviesa pivotarà aquest mes sobre l’eix temàtic «Reflexions sobre el silenci», amb experts que posaran en relleu aspectes diversos del silenci en relació amb el diàleg, el coneixement i l’actitud humana. Hi haurà tres xerrades, el 8, 15 i 22 de març. El cicle té com a objectiu principal la divulgació del pensament i el coneixement filosòfic i està organitzat pel Centre Cultural el Casino i el Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central. En aquesta ocasió hi ha la col·laboració de Fragmenta Editorial.
La primera de les xerrades es farà aquest dijous 8 (20 h). Titulada «Contemplar el silenci, un exercici d’actitud filosòfica», anirà a càrrec del doctor Nacho Bañeras, filòsof, escriptor i director de l’escola Cura Sui-Filosofia per la vida. El Dr. Bañeras reflexionarà com les persones han d’encaixar el silenci en el brogit de les seves vides atrafegades per inquietuds i problemes, i així aquietar la ment i duu a terme un recolliment interior.
El dia 15 de març, Berta Meneses, religiosa filipense i mestra Zen, parlarà sobre «Diàleg creatiu entre el silenci d’Orient i la paraula Occident». Meneses, que és professora de matemàtiques i presidenta de l’Associació Zen Dana Paramita i vicepresidenta de la Fundació Valors Humans Espiritualitat Emergent, filosofarà sobre el diàleg creatiu, silenci, cos i ment.
El cicle el clourà la xerrada «Silenci i qualitat humana», a càrrec de Teresa Guardans, doctora en Humanitats, autora de La verdad del silencio, professora del CETR i col·laboradora de la Universitat de Barcelona.Guardans exposarà el paper que juga el silenci i la paraula com a pilars imprescindibles del coneixement humà
El cicle Pessics de Saviesa, que durant aquest mes de maig ha programat tres conferencies per reflexionar sobre el tema genèric Filosofar: pensar des de Catalunya, té com a objectiu principal la divulgació del pensament i el coneixement filosòfic i està organitzat per l’Ajuntament de Manresa (Centre Cultural el Casino) i el Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central.
Aquest dijous, 24 de maig, tindrà lloc la primera de les xerrades titulada “Som responsables del que es va fer en el passat?: justícia intergeneracional”, a càrrec de Júlia Pareto que substitueix a Ferran Sàez, que havia d’impartir la conferència “Pensar a/en Catalunya” i no podrà venir per motius personals.
Pareto és investigadora del Grup de Recerca APORIA (Grup de Recerca en Filosofia Contemporània, Ètica i Política) de la Universitat de Barcelona (UB), llicenciada en Filosofia amb premi extraordinari per la UB amb estada a la Freie Universität de Berlin i Màster en Filosofia Política per la Universitat Pompeu Fabra.
Durant la trobada es preguntarà si en el marc de les comunitats polítiques, és legítim exigir a les generacions contemporànies compensació per injustícies que van ser perpetrades per les anteriors. Sota aquesta premissa, la investigador farà una revisió filosòfica del concepte de responsabilitat moral en el cas d’injustícies comeses per part d’agents corporatius com ho són les comunitats polítiques. Es Descobrirà quina és la dimensió del vincle moral entre passat i present pel que fa a l’assumpció de responsabilitat per certs actes duts a terme col·lectivament.
Dimarts 29 de maig, ÈTICA APLICADA: PENSAR DES DE LA TRINXERA A càrrec de Begoña Roman, professora de Filosofia de la Facultat de Filosofia (UB). Presidenta del Comitè d’ètica dels Servies Socials de Catalunya
L’ètica aplicada es fa des de les diferents problemàtiques que se’ls presenten als professionals i a les organitzacions a l’hora de prendre decisions sobre persones. No pensem en temàtiques general , sinó amb vides concretes. És una filosofia des de la trinxera on el paper del filòsof és peculiar.
Dijous 31 de maig, INTEL•LIGÈNCIA ARTIFICIAL: REFLEXIONS FILOSÒFIQUES A càrrec de Marcel Cano, professor d’Ètica a la UB i de Bioètica a la UVic
Som, sembla ser, a les portes de la quarta revolució industrial. Alguns diuen que serà la més important després de la neolítica. Potser exageren, però davant aquest repte, aparentment imminent, cal que la filosofia comenci a reflexionar sobre les possibles conseqüències polítiques, socials, ètiques, culturals i fins i tot ontològiques d’aquest futur possible.