La propera sessió del Club de lectura de Filosofia serà oberta a tothom, ja que comptarem amb la presència de l’autor Joaquim Sala i comentarem el seu darrer llibre L’ànima del silenci.
Conduït per Xavier Valls.
DIA: dimarts 12 de novembre
HORA: 19 h.
LLOC: Sala de suport de la Biblioteca Ateneu Les Bases
La sessió del Club de Lectura de Filosofia va començar amb la signatura de l’autor Joaquim Sala, en el llibre d’honor de la Biblioteca de l’Ateneu de les Bases; on deixen el seu comentari els molts il·lustres escriptors/es que han passat pels diferents Clubs i Tallers.
El col·loqui va ser ben viu i interessant. Vam analitzar cada una de les tres parts de l’obra L’ànima del silenci, tres escenaris que assetgen l’humanisme: Edenlàndia dels capgrossos, El laberint i El silenci.
En el primer escenari van emergir qüestions com la relació entre la ciència – les humanitats i l’espiritualitat. Les diferències entre espiritualitat i religió. La necessitat d’anàlisi crític davant dels cants de sirena de les utopies tecnicocientífiques. La relació entre màquines-robots i el món humà: quins canvis ens portarà? Si la plenitud de la vida depèn de la quantitat d’anys viscuts.
En el segon escenari, el debat ens va portar pels camins dels populismes i l’ascens del feixisme en les nostres societats. El laberint com a metàfora i la necessitat de trobar sortides que ens humanitzin i facin el nostre món un lloc vivible. La necessitat de reafirmar els Drets Humans i socials, que sovint donàvem per assolits.
En el tercer escenari vam parlar del silenci tant assetjat en les nostres vides trepidants i embogides de tota mena de sorolls. El soroll com a distorcionador de la comunicació. La falta de diàleg sincer, sabent escoltar l’altra, amb una paraula sensa banalitzar, emergida del silenci i la veritat. El silenci com a font creativa i de retrobament amb nosaltres mateixos i els altres.
Dimarts 19 de novembre a les 19 h
A càrrec de Joaquim Sala, escriptor i filòsof
Espai Òmnium Manresa
- El silenci avui en dia és la prova més clara que el sentit de la vida humana és inefable i només captable en el silenci. (p.219)
- Si els vencedors escriuen la història, els oprimits i perdedors la fan en silenci … (p.221)
- ¿Callar és l’essència del silenci? /…/ Callar potser és el primer pas per al silenci …, no suficient ni de bon tros, un callar imposat no és el silenci, el qual és inseparable de la plena llibertat /…/ el vertader silenci és creatiu, molt creatiu. (p.222)
- El silenci demana un temps, el seu temps, els seus espais de vida … <<El silenci efectiu demana concentració>> (p.223)
- El silenci no es deixa captar mai del tot, forma part de la vida, té vida i demana cultivar-lo. (p.224)
- El silenci vertader és un dels components de la vida espiritual. Millor encara, sense un profund i extens silenci l’esperit no pot ser cultivat ni créixer, no pot ser nodrit. (p.228)
- Oblidem un fet antropològic: som éssers inacabats, molt inacabats, ambivalents, i contradictoris, el sentit i l’absurd es barregen en les nostres vides, en les nostres decisions i accions. /…/ <<La intel·ligència espiritual és una modalitat específicament humana>> I aquesta vida espiritual va unida a l’esperança /…/ el sentit de l’existència rau en el seu caràcter irreversible. (p.229)
- Transcendir vol dir anar més enllà /…/ Sense la transcendir no hi ha ni es troba sentit a la vida. (P.234)
- Dins nostre poem descobrir les marques, el paisatge del nostre ser, podem conèixer les nostres capacitats, talents, dons /…/ el jo em possibilita diferenciar entre el ser i el tenir /…/ El meu ser sempre es pot separar o allunyar del tenir, sempre se’n pot desenganxar. Per això, en el ser humà, el seu jo no està en un punt fix del cervell i de la ment. (p.244)
- Valorar va unit als sentiments i a les emocions, va unit a l’estimar en totes les seves dimensions del ser. /…/ Els humans vivim en aquesta tensió entre el ser i l’haver de ser /…/ I entre el ser i l’haver de ser hi ha el camp de l’ètica, de la llibertat, dels valors. (p.248)
- Totes les nostres possibilitats són posades íntegrament en el joc del nostre existir (p.257)
- Deixa pas al simple silenci. Sí, al simple i elemental silenci (p.272)
- Els objectes són els mateixos. Però els camins no. La metafísica és teòrica, especulativa, discursiva i es fa amb paraules, amb conceptes i raonaments. L’espiritualitat és pràctica, contemplativa, concreta, i es fa amb silencis. (p.283)
- La relació que estableixo entre el paper imprès, el llibre i jo és única, personal, subjectiva, silenciosa. /…/ I el silenci en aquest cas és un acte de resistència espiritual. (p.296)