Les mirades de Kennedy

El senador demòcrata Edward M. Kennedy ha mort als 77 anys a causa d’un tumor cerebral maligne que li van diagnosticar el maig del 2008.El petit dels Kennedy ens deixa una empremta d’optimisme i perseverància en moments de crisi global.

Ted Kennedy va néixer a Boston l’any 1932. Kennedy era el més jove dels nou fills de Joseph Kennedy i Rose Fitzgerald Kennedy.

La seva formació es vincula a la Universitat de Harvard el 1950. Va cursar els seus estudis al Harvard College i es va graduar l’any 1956 a la “the International Law School“.En la seva carrera com a polític i advocat s’ha centraat en temes d’educació, salut, drets civils i la reforma de llesi d’estrangeria i d’immigració.

El seu itinerari polític i vital va estar marcat per l’estela del seu germà John Kennedy, president dels EUA assassinat a Dallas, Texas. El 1968 i més endavant del seu altre germà Robert Kennedy, assassinat l’any 1968 Los Àngeles, Califòrnia.Ted al capdavant de la seva família Kennedy, va presidir els funerals de Bobby Kennedy a la Catedral de San Patrici, a Nova York el juny del 1968.

L’any 1980 es va presentar com a candidat a la presidència pel Partit Demòcrata i va ser derrotat pel llavors president Jimmy Carter, que intentava la seva reelecció. Des de llavors segueix treballant com a Senador per Massachusetts i va tenir un destacat paper en el Congrés. A la mort de la seva centenària mare Rose que va ser al 1995, va passar a ser l’actual Patriarca de la família nord-americana d’origen catòlic-irlandès.

Els germans John, Robert i Edward.

El senador Kenney ha rebut guardons rellevants i ha estat investit cavaller honorari, honorary knighthood per la Reina d’Anglaterra Elizabeth II, membre de l’Orde de l’Àliga Azteca de Méxic entre d’altres.

La mort del senador tanca un cicle de la família Kennedy que durant quatre generacions ha estat decissiva en la història dels EUA del S.XX.

Des de l’Edu3.cat recurperem la mirada d’un dels seus assessors, Robert Solow que va ser premi Nobel d’Economia del 1987 per apropar-nos a les mirades de Kennedy.

La saviesa d’un Nobel

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/valor/955639.rm" width="322" height="288"/]

En aquest capítol de “Valor afegit” es presenten les solucions que han trobat alguns restaurants per superar la crisi econòmica, com ara oferir menús nocturns. El programa també entrevista Antoni Costa, president de Paradors, i Robert Solow, premi Nobel d’Economia.

Robert Solow, la saviesa d’un Nobel
El premi Nobel d’Economia del 1987, Robert Solow, va estar fa pocs dies a Barcelona, on la Universitat Pompeu Fabra li va concedir el títol de doctor “honoris causa“.

Solow, als 83 anys, és una de les llegendes vives de la ciència econòmica contemporània i encara és professor emèrit del MIT de Massachusetts. Un home que va néixer poc abans del crac del 29, que va ser assessor de John F. Kennedy i de presidents de la Reserva Federal, i que ha vist passar tot tipus de cicles i crisis econòmiques.

+info

logo.png

Equip Edu3

Grècia en flames

3cat24

Els incendis que assetjen Grècia han estat devastadors.La cuna de la civilització oocidental es veu amenaçada per un dels riscos que tristament sovintejen en aquest indret de la mediterrània.

Aquest incendi ha suposat grans pèrdues i sobretot la més valuosa de totes, les vides humanes que no podem recuperar.Els ciutadans afectats asseguren que  no s’haguessin cremat ni tants arbres ni tantes cases i comparen la situació amb la viscuda fa dos anys quan uns devastadors incendis es van cobrar la vida de 65 persones.

Un malson que es repeteix i que sembla no tenir aturador com la catàstrofe que va viure el país al 2007 Aquest és el més important d’un centenar d’incendis declarats en territori grec en només 24 hores, i es troba a només 50 quilòmetres d’Atenes. Els forts vents, amb ràfegues de fins a 60 quilòmetres per hora, canvien constantment la direcció de les flames i dificulten les tasques d’extinció.

El portal Edu3.cat us ofereix una selecció d’audiovisuals del patrimoni cultural grec per tal de posar de relleu la importància de salvaguardar aquest patrimoninatural i cultural.De fer tots el possibles per aturar aquesta greu tragèdia.

Grècia:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/oblit_passat/001_618281.rm" width="322" height="288"/]

“L’oblit del passat” mostra en aquesta ocasió el ric patrimoni cultural de Grècia, amb extraordinaris exemples a Atenes, Olímpia, Delfos, Meteora, Creta o Rodes.

A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, Atenes va ser la ciutat més influent de Grècia, amb personatges tan destacats com Pèricles, Sòcrates, Plató o Aristòtil. Atenes va créixer al voltant d’un vell monticle poblat des de l’edat del bronze: l’Acros.

L’any 447 abans de Crist, Pèricles va demanar a Fídies que convertís la vella Acròpoli en un santuari dedicat a Atenea. S’hi van construir el Partenó, l’Erectèon, els Propileus i el temple d’Atena Nike. El Partenó va patir un incendi, diverses transformacions i els efectes de les guerres, el pillatge i els terratrèmols. Ha estat objecte de diverses restauracions i actualment pateix els efectes de la contaminació.

A començament del segle XIX, el britànic Lord Elguin es va endur cap a Anglaterra frisos del Partenó, estàtues dels frontons, una cariàtide de l’Erectèon i diverse mètopes, que actualment s’exposen al Museu Britànic. Grècia ha demanat en diverses ocasions el retorn d’aquest llegat.

L’Àgora va ser el lloc de reunió d’Atenes entre els segles V i III abans de Crist i va veure néixer la democràcia al Consell de Senadors. Cal destacar-ne el temple dòric de l’Efestèion i el pòrtic d’Atal.

El recorregut continua pel cap Súnion, amb el temple de Posidó sobre un promontori, i per la península del Peloponès, bressol de cituats com Corint, Esparta, Epidaure o Micenes, que va donar nom a la civilització micènica.

Les restes de la ciutat de Micenes van ser descobertes per Heinrich Schliemann. A la Porta dels Lleons de Micenes hi ha un baix relleu que es considera l’escultura monumental més antiga d’Europa. Entre les peces del tresor de Micenes hi ha la màscara d’Agamèmnon.

Una altra ciutat rescatada del passat és Olímpia, seu dels jocs olímpics, que s’hi celebraven des del 776 abans de Crist i que tenien un caràcter sagrat.

A Delfos, a les muntanyes del Parnàs, hi ha un santuari dedicat a Apol·lo. La ciutat era famosa per l’oracle, les respostes del qual transmetia una sacerdotessa.

La visita a Grècia continua al monestir d’Hosios Loukas, que conserva una església bizantina, i als monestirs ortodoxos dels Meteors, que daten del segle XIV i estan penjats a les parets de les muntanyes.

A Creta, a la ciutat de Cnossos, hi ha el bressol de la civilització minoica. Les excavacions les va començar, a principis del segle XX, l’arqueòleg britànic Arthur Evans i encara continuen.

L’illa de Rodes, al Dodecanès, és coneguda pel mite del Colós de Rodes, una estàtua colossal de bronze de l’any 290 abans de Crist, que representava el déu Hèlios i estava considerada com una de les Set Meravelles del Món. La ciutat de Rodes conserva un interessant patrimoni medieval, i Lindos, un temple dòric i un castell ubicats sobre un promontori.

+info

Equip Edu 3

Sabater Pi, l’últim naturalista, mor als 87 anys

sabaterJordi Sabater Pi, un dels científics catalans més reconeguts a tot el món es va morir ahir a Barcelona amb vuitanta-set anys. Sabater Pi va començar la recerca en antropologia i etologia, d’entrada, de manera autodidacta, però va acabar essent una autoritat mundial en l’estudi del comportament dels primats i d’altres animals africans. També és molt conegut per haver descobert el goril·la albí Floquet de Neu.

Nascut a Barcelona l’any 1922, va començar la seva activitat de recerca en l’antropologia i l’etologia de manera autodidacta durant la seva estada a la Guinea Equatorial, entre els anys 1940 i 1969, on va trobar un rar exemplar de l’ocell indicador de mel, Melichneutes robustus i on va començar la carrera científica. Entre les altres troballes que va fer destaca la descoberta de la granota gegant de les cascades del riu Mbia, anomenada Conraua goliath i la descripció i descoberta de les àrees culturals dels ximpanzés.

Sabater Pi va ser qui va descobrir que els primats eren capaços de fabricar i fer servir eines, encara que fossin molt elementals. L’article que ho explicava es va publicar a la revista Nature l’any 1969.

Els estudis sobre els primats els havia començat als anys cinquanta, amb l’estudi del comportament dels goril·les de costa. El 1958 el va contractar el Parc Zoològic de Barcelona com a conservador del Centre d’Adaptació i Recerca d’Ikunde, a Bata (Guinea Equatorial). Això li va permetre dedicar-se exclusivament a la seva activitat científica. El 1966 uns indígenes van portar al Centre d’Ikunde un petit goril·la albí, en mol mal estat de salut, que Sabater Pi va acollir i, més endavant, ja recuperat, va enviar al Zoo de Barcelona. Es tractava del Floquet de Neu, que va esdevenir l’emblema del Zoo de Barcelona. La descoberta va fer la volta al món i va donar molt de prestigi al Zoo.

El 1969, quan Guinea Equatorial es va declarar independent, va sortir del país i va tornar a Barcelona, a treballar com a conservador del departament de primats i del terrari del Zoo. Però el 1972 va tornar a l’Àfrica, va rebre una beca de la National Geographic Society per continuar els estudis sobre primats a Rwanda, on va estudiar els goril·les de muntanya amb la zoòloga Dian Fossey.

Sabater Pi també professor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Madrid, i ha estat guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2004).

Al portal podreu trobar diversos audiovisuals sobre la seva persona.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/video2008/sabater.rm" width="322" height="288"/]

Baltassar Porcel, home de lletres.

L’escriptor mallorquí ha mort als 72 anys a Barcelona víctima d’un tumor cerebral. Gran narrador, autor d'”Els argonautes” i “Cavalls cap a la fosca” ha rebut, entre altres, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al conjunt de la seva obra.

Baltassar Porcel havia tingut un càncer ara fa tres anys que els últims dies el va obligar a ingressar a l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha mort aquest 1 de juliol. La capella ardent quedarà instal·lada divendres a partir de les 10 del matí al Palau Moja de Barcelona i l’enterrament tindrà lloc dissabte a Andratx, el lloc on va néixer.

Des de l’Edu3.cat volem retre un sentit homenatge a la figura d’aquest escriptor il·lustre guardonat amb una vintena de premis.Destaquem el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Serra d’Or, el Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura que atorga la Generalitat o el Ramon Llull.

Us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/veus/7374.rm" width="322" height="288"/]

Cosmopolita i ciutadà del món, Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937) considera, però que la seva única pàtria és la llengua catalana. En aquesta llengua, a excepció de la poesia, ha tocat pràcticament tots els gèneres literaris: narrativa, teatre, assaig, biografia, crònica de viatges i periodisme. Però ha destacat especialment en la novel·la i en el periodisme. Gran part de la novel·lística de l’autor està centrada en el seu poble, Andratx, la realitat del qual transforma i reinventa fins a convertir-la en mite. Dins l’anomenat “Cicle d’Andratx” cal remarcar les novel·les “Cavalls cap a la fosca”, “El cor del senglar” i “Olympia a mitjanit”. Fruit dels viatges de l’escriptor arreu del món són les novel·les “Les pomes d’or” i “Els dies immortals”, ambientades a l’Àfrica. Altrament les experiències barcelonines de Porcel -des de 1960 resideix a Barcelona- han inspirat, entre altres obres, “Lola i els peixos morts” i “Ulisses a alta mar”. En el camp periodístic destaquen les seves entrevistes a “Serra d’Or” i “Destino” i la seva columna diària a “La Vanguàrdia”. També ha col·laborat assíduament a la ràdio i la televisió. Ha rebut els premis més prestigiosos de les lletres catalanes i la seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües.

+info 3cat24.cat

Amb aquesta frase de Heidegger  que vas fer teva  volem agrair el teu mestratge:

La llengua és la casa de l’ànima

Equip Edu3

Li hem de comprar un telèfon mòbil?

El programa “Quaderns de pedagogia” de Catalunya Ràdio ofereix recolzament especialitat amb temes que preocupen als pares i mares davant els reptes de la societat del S.XXI

Les noves generacions han estat dessignades per l’anglicisme “netgeneration” o “nadius digitals” que designa la seva vinculació a Internet front als seus progenitors que són considerats immigrants digitals.

El S.XXI ens posa davant per davant noves formes de comunicació i de convivència.

Us proposem:


Download

En aquest capítol del programa radiofònic “Quaderns de pedagogia” es tracta del tema del mòbil i és donen elements fonamentats per poder donar les respostes adequades a cada una de les realitats.

“Quaderns de pedagogia” és un espai dedicat als pares, que tracta de les qüestions que més els preocupen en relació amb els seus fills: educació, relació pares-fills, qüestions de salut, ensenyament… Tant podem parlar de nadons com de nois i noies adolescents. L’objectiu és apuntar un tema, comptar amb l’assessorament d’un expert (psicòleg, pedagog, mestre…) i recomanar altres espais on trobar més informació (llibres, pàgines web…).

Web del progama

Equip Edu3.cat