Catalunya.cat:Quin serà el nostre futur col·lectiu?

En aquest documental de rigorosa actualitat, el periodista de TV3 Ramon Pellicer ens proposa una reflexió sobre el nostre país des d’una perspectiva objectiva.Una mirada enrera de la nostra història recent que inspiri l’immediat futur col·lectiu:

Us proposem:

“Catalunya. cat”

Quin serà el nostre futur col·lectiu?

Museu d’Història de Catalunya

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/catcat/1019967.rm" width="322" height="288"/]

El documental “Catalunya.cat” forma part de l’exposició “Catalunya.cat: un retrat de la Catalunya contemporània, 1980-2007”, que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya.

A partir d’una successió d’imatges, sense narració en “off” i amb banda sonora pròpia, “Catalunya.cat” fa un recorregut per la història més recent a través dels fets i els personatges que han caracteritzat una època de canvis socials, polítics, econòmics i culturals.

D’entre les transformacions més importants, “Catalunya.cat” destaca el pas de la dictadura a la democràcia, la normalització del català als mitjans de comunicació, la televisió digital, la revolució d’internet i els desafiaments culturals, com també les noves religions, el problema de la vivenda i el terrorisme.

“Catalunya.cat” finalitza amb una reflexió de l’escriptora Doris Lessing, premi Nobel de Literatura i distingida, el 1999, amb el Premi Internacional Catalunya: “Una raó per la qual sento simpatia per Catalunya és la seva història, tan agitada i tan variada…”

Web del museu

logo.png

Equip Edu3.cat

Gansk o l’origen de la tragèdia.

La distància en el temps ens permet mirar l’inici de l’horror que va sacsejar europa l’any 1941.El dia 1 de setembre de 1939 ha fet setanta anys de l’origen d’una etapa deplorable per a la història contemporània.

Espanya havia tancat la colpidora guerra civil (1936-1939 i el camí de l’èxode i de l’exili formaria part indisociable del destí de moltes persones innocents.

La ciutat polonesa de Gdansk enceta els actes de commemoració dels 70 anys de la invasió nazi de Polònia que va desencadenar la Segona Guerra Mundial. Un conflicte en què van perdre la vida 60 milions de persones.

El país de Copèrnic va ser testimoni de les pitjors moments de la vella europa:

1 de setembre 1939

De esquerra a dreta: Tropes de la Commonwealth al desert; Civils xinesos sent enterrats vius per soldats japonesos; Forces soviètiques durant una ofensiva d’hivern; Avions japonesos a punt d’enlairar-se des d’un portaavions; Tropes soviètiques lluitant a Berlín; Un submarí alemany sent atacat

Des de l’Edu3.cat us proposem un viatge en el temps que no pot ser oblidat però que ha de ser superat amb els instruments de pau i diàleg.

Veus a l’exili

Download

El maig de 1945 les tropes aliades entren als camps de concentració de Mauthausen i Dachau i alliberen tots els presoners que encara estan vius. Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco, va fer tots els possibles perquè els refugiats espanyols a França fossin empresonats i deportats als camps d’extermini nazis.

“Veus de l’exili”. Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l’exili.

Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents… Tot plegat per intentar trobar l’ànima de la cultura i l’activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.

Hi ha capítols en què s’expliquen les causes i les conseqüències de l’exili de forma cronològica. D’altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l’exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d’internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s’explica la història dels grans protagonistes de l’exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra… Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l’aventura vital, la trajectòria cultural d’una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l’interior del país.
És, també, un homenatge a l’esforç de solidaritat humana a través de l’exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.

Si ens vols explicar la teva experiència, escriu a la següent adreça de correu electrònic: ferrer.s@catradio.cat

“Veus de l’exili”
Un programa per recuperar la memòria de l’exili català.
Un programa per donar veu als que van haver de marxar.
Un programa per donar veu als que van callar per la força

Web del programa

+info

logo.png

Equip Edu3

Joves fora de sèrie

Des de l’Edu3.cat us proposem planificar un curs solidari.Els nostres joves poden aportar a la societat noves maneras de fer, el compromís amb els altres és el millor tresor per un mateix.El fet de dedicar una estona del temps propi a ajudar als altres suposa un creixement compartit.Alguns dels nostres joves han trobat el desllorigador i han esdevingut un referent per a molts d’altres.

Aquest programa està protagonitzat per joves que, a més de treballar, estudiar, sortir amb els amics i tenir “hobbies”, inverteixen part del seu temps lliure en els altres. Cada capítol mostra un d’aquests joves fent l’acció que el converteix en “fora de sèrie”.

Des de la xarxa Internet o des de les aules podem fer partícips i encomanar als nois i noies catalans de les millors propostes.Algunes  idees que es duen a la pràctica les podem trobar amb els diferents capítols que presenta el programa “Joves fora de sèrie”.

Recuperant l’estany de Sils

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/jovesfds/1220215.rm" width="322" height="288"/]

On abans hi havia hagut l’estany de Sils, ara s’hi ha fet un estany articial. “Joves fora de sèrie” conversa amb una de les voluntàries que han participat en el projecte.

Eva Yus és biòloga i fa recerca al laboratori. Sempre havia volgut fer alguna activitat fora de la feina que li permetés treballar directament a la natura. Quan va descobrir el projecte que Acció Natura desenvolupa a la comarca de la Selva per recuperar l’estany de Sils, no va dubtar a col·laborar-hi.

Fa dos-cents anys, l’estany de Sils era més gran que el de Banyoles, i es va deixar assecar per guanyar terres de conreu. On abans hi havia l’original, ara s’hi ha fet un estany artificial per recuperar la biodiversitat de la zona. Tot el procés s’ha fet de cara al públic perquè tothom pugui anar a conèixer l’entorn i a gaudir-ne.

Un programa protagonitzat per joves que, a més de treballar, estudiar, sortir amb els amics i tenir aficions, inverteixen part del seu temps lliure en els altres. Cada capítol mostra un d’aquests joves que fan aquella tasca que els converteix en uns “fora de sèrie”, és a dir, en joves que trenquen els esquemes i, fins i tot, els estereotips a què massa sovint s’associa la gent jove.

Al llarg de la sèrie veurem nois i noies que fan de monitors en colònies per a gent gran, acompanyen nois i noies amb discapacitat intel·lectual a una discoteca, pinten pisos de persones amb pocs recursos i fan classe de repàs a un nen que acaba de ser operat per intentar que no perdi el curs.

A més d’aquests joves, el programa també té com a protagonistes les persones i els col·lectius destinataris de l’acció. D’aquesta manera, veiem com els discapacitats físics es poden banyar a la platja i fan esquí nàutic. A més, el programa mostra com diversos nens i nenes ingressats a l’hospital riuen una estona amb els pallassos, com una dona invident està al dia del que diuen els diaris i com els gossos de la gossera surten de la gàbia per fer la passejada setmanal.

Tots els protagonistes coincideixen que, més que el que donen, el més important és el que en reben a canvi. Per molts d’ells, allò que van començar a fer pensant en els altres al final s’ha convertit en una activitat imprescindible per a ells mateixos.

LIvan Andrade, el conductor del programa

L'Ivan Andrade, el conductor del programa

El conductor del programa és Ivan Andrade, que ja vam veure al programa de consum responsable “Un forat a la butxaca” (K3). Aquest cop l’Ivan fa el paper de testimoni que, juntament amb l’espectador, va descobrint per què els protagonistes del programa són joves fora de sèrie.

Web del programa

Endavant amb les vostres propostes “fora de sèrie”!

logo.png

Equip Edu3

Parole, parole…

Des de l’Edu3.cat us proposem un joc de paraules.Us convidem a participar d’una iniciativa singular pionera a casa nostra.

El programa de Catalunya Ràdio “La solució” ens acompanya en aquesta proposta.

Ciències socials Tutoria Llengües i literatura Paraules en desús

Download

Les paraules en desús han estat presents però oblidades.En aquest capítol del programa “La solució” es cerquen els mots oblidats i se’ls posa de relleu.Paraules com reravera que Llach ens va ensenyar com una nova manera d’anomenar la tardor o escàpol que va recuperar na Carme Riera que vol dir escapar-se o alliberar-se.

Algunes paraules en vies d’extinció com acaçar, ble, deixondir-se, homeier, xarreta… /Balde, tendal, bochinche, gaznápiro, trápala…/ Ens van faltant dits per assenyalar totes aquestes coses que es converteixen en espectres del passat, perquè la paraula està en desús.

*L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès* <http://www.ateneubcn.org/escolaestiu.htm> us proposa *apadrinar paraules en vies d’extinció* o, per predicar amb l’ exemple i rescatar del desús el terme exacte que les designa, *paraules obsolescents*.

Apadrinar una paraula ha esdevingut una iniciativa reexida que l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès ha duut endavant amb el Taller d’Escriptura.En Pau Pérez, director de l’Escola ens apropa a les iniciatives d’aquesta escola singular.

L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès ha participat en el congrés anual sobre escriptura creativa Great Writing, organitzat pel National Institute for Excellence in the Creative Industries de la Universitat de Bangor. Un congrés que obre la porta a la participació del món anglosaxó a la Xarxa Europea de Programes d’Escriptura Creativa.

L’Escola d’Escriptura de l’ Ateneu us convida a participar d’aquesta iniciativa. Podeu consultar les activitats i propostes noves al web www.*escola*d*escriptura*.org/

+info

Web del programa

elsdiarisdepascal.cat

pascal2 “Els diaris de Pascal” és la primera novel·la històrica catalana de la televisió. El fotògraf Pascal Danglà n’és el jove protagonista i serà el vincle entre la realitat i la ficció en aquesta docusèrie. Des de CCRTV Interactiva, han desenvolupat el projecte multiplataforma que portarà “Els diaris de Pascal” al web, a la TDT, al Media Center i al mòbil.

Des del portal elsdiarisdepascal.cat l’espectador podrà consultar tota la documentació –biografies, entrevistes, cronologia i fotografies- que ha nodrit aquesta sèrie documental sobre la Catalunya dels anys 30. Les memòries de Pascal es podran llegir al web a través d’un blog i, a més, es podran visionar els capítols sencers de la sèrie, i també les entrevistes amb els autèntics protagonistes. Els usuaris també podran dir-hi la seva a través de la secció “Participa”, on s’esperen opinions i vivències de tota la gent que vulgui compartir-les.

A través del Media Center, s’han fet esforços tant a nivell de disseny com a nivell de continguts perquè no hi hagi cap diferència amb el web. De manera que l’únic canvi és la mida dels elements, per adaptar-nos al suport televisiu. Aquesta plataforma presenta amb “Els diaris de Pascal” una novetat important: la possibilitat, per primera vegada, d’interactivitat a través del comandament a distància. L’espectador pot contribuir a les opcions de participació amb un teclat virtual.

A la TDT es poden consultar els textos d'”Els diaris de Pascal”, els esdeveniments destacats a la cronologia de l’època i les biografies dels protagonistes. A més, el joc de preguntes i respostes sobre la sèrie i el moment històric en què transcorre posa a prova la memòria dels espectadors.

Els resums dels episodis i dels fòrums de la sèrie són accessibles a través del telèfon mòbil.

captura