Matemàtiques de tempesta

Avui l’Edu3.cat us proposa un vídeo on aprendreu a calcular a quina distància es troba una tempesta i si aquesta, s’apropa o s’allunya d’allà on us trobeu.

En el capítol “Escalada… mullada” de la sèrie “Àlia”, la protagonista fa de fotògrafa per a una revista d’escalada i ha de fotografiar una noia mentre puja un muntanya, així que decideix pujar-hi ella abans per fer-li les fotos des de dalt. Un cop al cim, l’Àlia veu com s’acosten uns núvols perillosos i decideix aplicar les matemàtiques per saber si plourà o no. L’Àlia explica que cal saber quant de temps es triga a sentir el tro després d’haver vist el llamp.Veiem-ho!
Edu3.cat

Un cop més la protagonista ens ha demostrat la utilitat de les matemàtiques en el nostre dia a dia, com amb uns simples càlculs podem preveure la distància a la que es troba una tempesta i estalviar-nos una bona remullada.


Descubreix les mates amb l’Edu3.cat!!!

Utilitza l’Edu3!!!

Internet ens ofereix una gran varietat de recursos que ens permeten millorar els nostres treballs d’àudio, de vídeo i imatge, així com els nous formats.

Des de l’Edu3.cat seleccionem els millors recursos audiovisuals i TIC de la web i te’ls oferim amb una breu descripció, perquè puguis millorar i enriquir els teus materials audiovisuals.

La selecció de recursos està formada des de programes que et permeten editar directament les teves imatges i àudios, fins a aplicatius que t’ofereixen la possibilitat de retocar fotografies, afegir banda sonora als teus vídeos, canals educatius de televisió per la web, entre molts altres

Els recursos els trobaràs a la secció “Recursos audiovisuals” classificats de la següent manera:

edu31

Només cal que cliquis sobre la secció que t’interessi i tindràs accès a tots els recursos.

Connecta’t a l’Edu3.cat i utilitza els seus recursos!!!

2500 anys de la Marató

Ahir dia 12 de Setembre es celebrà els 2500 anys de la batalla de Marató, que va tenir lloc al segle V aC durant la Primera Guerra Mèdica i que ha donat lloc a una de les proves esportives més conegudes.

Les Guerres Mèdiques són els dos conflictes que van enfrontar les polis gregues contra l’Imperi Aquemènida, a inicis del segle V aC, va ser la culminació del primer intent del rei Darius I de Pèrsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los al seu Imperi, assegurant la regió més feble de la seva frontera occidental.

És durant la primera de les dues guerres que té lloc la batalla de Marató, on el rei persa envià a la badia de Marató 600 naus de les que desembarcaren 20.000 soldats que foren derrotats per 11.000 hoplites, soldats d’infanteria. Milcíades, el general grec, derrota els perses malgrat la seva superioritat numèrica, amb una estratègia que resulta nova per l’època: envoltar l’enemic pels flancs i cedir-li el centre, i els perses cauen a la trampa.

Per tal de fer arribar la notícia de la gran victòria grega a Atenes, un corredor grec anomenat Filípides va ser enviat a Atenes. Però just quan arribà i anuncià la notícia va caure mort d’esgotament. El corredor grec va fer 40 quilòmetres i en honor seu es va crear la prova esportiva de la marató en els primers Jocs Olímpics moderns, l’any 1896.

L’Edu3 us proposa que escolteu el següent capítol del programa “En Guàrdia!”: Els Perses, on es fa una aproximació a les guerres Mèdiques.

Edu3.cat

Gaudeix de la Història amb l’Edu3!!!

L’Onze de Setembre, la Diada Nacional

Edu3.cat

Demà es celebra la Diada Nacional de l’Onze de Setembre i per aquest motiu us presentem aquest vídeo on es fa un recorregut per la història d’aquesta celebració de la mà d’un seguit de reconeguts especialistes en els diversos aspectes d’aquesta festa reivindicativa.

Al programa “Forjadors de la Diada” que té com a rerefons els preparatius per a la celebració de la Diada, l’any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella, es recorden les fites emblemàtiques de la història de la commemoració de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques, l’any 1714.

El reportatge repassa dates com la de l’any 1888, quan es pot situar la primera convocatòria ciutadana “en honor als màrtirs de 1714”; l’any 1901, la que es considera la primera celebració significativa, arran de la detenció d’un grup de joves que dipositaven flors al peu de l’estàtua a Rafael Casanova; l’any 1914, amb el trasllat de l’estàtua del passeig Lluís Companys a la ronda de Sant Pere de Barcelona, o l’any 1923, amb la ferotge repressió durant els actes commemoratius, dos dies abans del cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera.

Així mateix, també es parla de la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República, l’any 1931; de l’assumpció, per part de la CNT, de la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; de la prohibició i la retirada de l’estàtua de Casanova durant el franquisme; de la revifalla de la celebració clandestina del 1964; de l’esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona, i de l’oficialització de la festa durant els darrers anys.

Hi intervenen historiadors, polítics i personatges rellevants de la cultura catalana contemporània.

Gaudiu de la Diada 2010!!!

A més a més:

  • Clicka i fes un recorregut per la Diada a l’Edu3.cat.
logo Edu3
Equip Edu3.cat

La música digital

La música ha viscut una de les seves revolucions més importants gràcies a l’electrònica. En aquest vídeo que pertany a la sèrie “Dígits” veurem com l’electrónica ha canviat el món de la música amb l’aparició de nous sons, noves maneres de manipular-los i nous estils musicals.

En aquest capítol descobrirem el Theremin, un dels primers instruments musicals electrònics. El va inventar, els anys 20, el físic i alhora músic rus Lev Termen.

Durant la dècada del 1940, el magnetòfon permetia enregistrar sons i reutilitzar-los. Combinada amb la creativitat musical, la cinta magnètica va donar lloc a un nou concepte: la música electrònica. Alguns dels seus pioners van ser el nord-americà John Cage o el francès Pierre Schaeffer, que componia amb tota mena de sons: naturals, industrials… Max Mathews, un enginyer nord-americà, va crear el primer programa d’ordinador per generar sons.

El Moog va ser el primer sintetitzador que es tocava com un orgue, però podia produir sons molt diversos. El Moog va contribuir a popularitzar la música electrònica. Durant els anys 70, els sintetitzadors van passar de ser analògics a digitals.

L’electrònica va eixamplar la paleta de sons i la digitalització, la gamma d’estils i d’instruments. Amb el codi digital, els sons es poden manipular, barrejar i fer que qualsevol cosa pugui sonar. Aquesta capacitat ha donat lloc a nous gèneres musicals, com ara la “música algorítmica” o la “música interactiva”.

Descobrim la història més recent de la música amb l’Edu3!!!

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat