Reaprofitem l’aigua

Avui us presentem un vídeo sobre com economitzar el consum de l’aigua a través de la recollida de l‘aigua de pluja, que es pot destinar al reg o a les cisternes dels vàters, comporta un gran estalvi. Aquest capítol de “El medi ambient” mostra com funcionen els dipòsits de captació d’aigua instal·lats en diferents habitatges.

En aquest vídeo se’ns mostren diferents maneres de recollir l’aigua, des de la instal·lació de cinc grans dipòsits en una casa de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, passant per un sistema que recull l’aigua de la pluja a través de la teulada, fins als dipòsits que un veí de Barcelona té al terrat de casa seva per regar les plantes.

Mira aquest vídeo i proposa alternatives per estalviar aigua!!!

Edu3.cat

Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La revolució russa i la vaga general

Avui us proposem el següent capítol del programa radiofònic En guàrdia! En aquest, el presentador Enric Calpena i el professor d’Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, compten amb la presència de la professora d’Història de la UAB, Anna Sallès.

Junts repassen els esdeveniments que varen provocar la vaga general del 1917 a Catalunya, relacionant-la amb el moviment revolucionari que va tenir lloc a Rússia que va acabar amb el tsarisme i va instaurar la Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes (URSS). La influència que aquesta revolució va tenir sobre el moviment obrer va ser molt important al llarg de tot el segle XX.

El programa analitza les causes i conseqüències que aquesta vaga va comportar, sobretot dos anys després amb la vaga general de la Canadenca.

L’Edu3.cat us convida a la reflexió històrica amb el següent programa!

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Escriptors i relats

A través de la mirada de cinc estudiants d’Erasmus ens aproparem a la vida i els relats de cinc escriptors que en algun moment de la seva vida i obra van estar vinculats amb una de les ciutats on s’hi troben els estudiants.

Julio Cortázar, “Rayuela” i París, Kafka i Praga, Hamlet i Dinamarca, Pessoa i Lisboa, i Tintín i Bèlgica: la literatura, els autors i els personatges van sovint molt lligats a les seves ciutats o països.

París. Marta Sábado

L’any 1951, l’escriptor Julio Cortázar es va instal·lar a París i, durant els anys següents, va escriure “Rayuela”, una obra mestra publicada l’any 1963, que es va convertir en un llibre de culte durant generacions. Marta Sábado proposa una passejada per alguns dels llocs de la ciutat on passa la història i s’acosta al París que Cortázar va plasmar a “Rayuela”.

Praga. Sibila Estruch

La literatura txeca és onírica, satírica i kafkiana. Milan Kundera, Franz Kafka, Karel Capek, Rainer Maria Rilke… La ciutat de Praga ha acollit a alguns dels autors més originals del darrer segle. Sibila Estruch parla dels efectes de la censura comunista i mostra com Praga i Kafka han acabat sent sinònims antagònics.

Copenhaguen. Cristina Oliver

La tragèdia de Hamlet s’associa directament al Castell de Kronborg, que és el lloc on Shakespeare la va ambientar utilitzant, bàsicament, la seva imaginació. Tant el castell com Helsingor per extensió, reben gran quantitat de visitants que volen endinsar-s’hi i imaginar-se la història dins d’aquests murs. Cristina Oliver visita els escenaris de l’obra teatral “Hamlet”.

Lisboa. Letícia Martín

Lisboa és una ciutat literària. S’ha escrit molt sobre aquesta ciutat, i, passejant-hi, ens trobem amb records i marques literàries, sobretot, les realitzades pel poeta Fernando Pessoa, un dels escriptors més importants de la literatura portuguesa i universal. La ciutat encara guarda records d’aquest escriptor lisboeta, i el reportatge de Letícia Martín els descobreix.

Bèlgica. Maria Diumaró

Bèlgica va ser un país colonitzador durant molt de temps. Això, però, no és massa conegut pels joves d’aquest país: per a ells és una “història passada”. Georges Remi, més conegut com Hergé, creador de Tintín i les seves aventures, va viure i va crear la seva obra durant aquests temps; una època on les diferències socials i racials eren el pa de cada dia. Per això ell mostrava el que sabia, el que coneixia. Però avui en dia, aquestes expressions segueixen a les seves tires. Maria Diumaró esbrina què en pensen els més grans i els més joves.

Edu3.cat

Descobriu Europa amb l’Edu3.cat!!!

+info

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Alfons X el Savi, el rei científic

Avui us proposem el següent vídeo que forma part de la sèrie Nostranau i tracta sobre la figura del rei Alfons X el Savi, qui gràcies a les seves inquietuds científiques va permetre preservar els coneixements científics de l’antiguitat.

Després dels grecs, els coneixements científics van caure en un oblit gairebé absolut arreu del món. Els àrabs, primer, i Alfons X el Savi, més endavant, van preservar-los.

Els grecs van elaborar un model de l’Univers que va durar segles: la Terra estava al centre; el Sol, la Lluna, els planetes giraven al voltant seu, i les estrelles estaven fixes sobre un sostre esfèric.

Els àrabs van fer un ús sobretot pràctic dels llibres de l’Almagest ja que una part important d’aquests llibres eren unes taules per calcular els moviments del Sol, la Lluna i el planetes.

Bona part de les obres àrabs sobre aritmètica, geometria i astronomia, va ser traduïda al llatí pels monjos del monestir benedictí de Ripoll. Durant la segona meitat del segle XI, un important grup d’astrònoms, a Toledo, van elaborar unes taules molt precises sobre els moviments planetaris.

L’actuació més rellevant a favor de la preservació de l’astronomia antiga la va encapçalar un rei de Lleó i Castella, Alfons X, conegut com el Savi, al segle XIII. qui va organitzar una cinquantena d’astrònoms, i els va proveir amb els recursos necessaris per dedicar-se a l’estudi dels astres, sobre la base dels coneixements antics.

Gràcies a aquell mecenatge, el grup va produir diversos documents, entre ells uns llibres amb descripcions cosmològiques. El més notable va ser les detallades explicacions per a la construcció d’instruments d’observació i de mesura del temps: astrolabis, esferes armil·lars, rellotges de sol, rellotges d’aigua -les clepsidres-… En total, van produir quinze llibres, coneguts com Llibres del Saber de l’Astronomia d’Alfons X.

Alfons X el Savi i la seva cort d’astrònoms i traductors, van fer possible, en definitiva, el trànsit de l’astronomia grega a la del Renaixement.

L’Edu3.cat us convida a descobrir i a disfrutar l’espectacle de l’Univers a través d’aquest capítol de la sèrie Nostranau la que ofereix un conjunt d’episodis que permet una introducció variada i assequible a l’astronomia.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

El Portal de la Cultura Catalana

Avui us presentem un nou recurs que trobareu a l’apartat “Recursos Audiovisuals” dins de la pàgina de l’Edu3.cat, es tracta del portal “culturcat”.

Els continguts d’aquest web es presenten en cinc idiomes —català, occità (aranès), castellà, anglès i francès— i estan formats per 500 articles, 180 documents audiovisuals, 2.000 imatges i una selecció d’enllaços a webs externs (documents audiovisuals de TV3 a la Carta,documents digitalitzats del Museu d’Arts Escèniques, articles de Lletra, etc.). Els articles i els audiovisuals són de nova creació i han estat elaborats amb l’assessorament d’especialistes en els diferents temes.

culturcat


Culturcat ofereix una visió global de tots els àmbits de la cultura catalana i en contempla 12: Literatura, Arts visuals, Gastronomia, Arts escèniques, Llengua, Història, Cultura popular, Ciència, Cinema, Pensament, Música i Mitjans de comunicació. El portal s’adreça al públic en general, a la comunitat educativa i a persones interessades en la cultura catalana de dins i fora del país.

A més, el web compta amb un cercador intel·ligent, que mostra el resultat de la cerca conjuntament amb altres possibles informacions d’interès per la seva proximitat temàtica, cronològica, geogràfica o conceptual, així com també el podeu trobar a les xarxes socials a través de Facebook, Twitter i altres blocs culturals.

Entreu a www.culturcat.cat i endinseu-vos en la cultura!


logo Edu3
Equip Edu3.cat