Els cometes del Nadal

Avui aprendrem a través del següent vídeo perquè gairebé totes les representacions del Nadal inclouen una espectacular estrella amb cua que, diuen, va guiar els reis mags d’Orient cap a Betlem. Però, què van veure, en realitat, els reis mags? Què en diuen els astrònoms?

De fet, només hi ha una menció escrita sobre la suposada estrella. És a l‘evangeli de Mateu, basat en la tradició oral, i escrit setanta anys després. A més de poc fiable, el text és ambigu. Diu: “Arribaren a Jerusalem uns mags d’Orient preguntant: on és el rei dels jueus que ha nascut perquè hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo”.

Si el text fos més concret, es podria identificar el fenomen astronòmic i saber la data. Però com que no és així, només es poden fer conjectures. Per exemple, l’estrella de Betlem podia ser una estrella nova o una supernova. En aquest cas, s’hauria vist l’explosió d’una estrella augmentant milers o milions de vegades la seva llum durant una temporada, per després decréixer suaument.

Tot i així, no hi ha cap registre d’un esdeveniment d’aquesta mena. A més, aquests fenòmens no tenien, en aquella època, cap connotació astrològica. Potser va ser… un cometa? Aquesta és la hipòtesi més antiga i més popular. La va suggerir Orígens, l’any 250. Però en l’època del naixement de Jesús els cometes tenien un significat astrològic negatiu: eren presagis de mal auguri. Per tant, difícilment haurien estimulat a fer el viatge als reis mags.

La hipòtesi del cometa va guanyar popularitat, sobretot, a partir de l’any 1305, quan el pintor italià Giotto va crear un mural amb l’escena del naixement. Abans de pintar-lo, Giotto havia vist el cometa Halley… i se li va ocórrer incloure’l sobre la cabana. La tradició de l’estrella amb cua nadalenca ve, justament, d’aquesta pintura.

L’únic fenomen astronòmic que podríem associar amb l’estrella de Betlem és una conjunció entre planetes. Aquesta és la hipòtesi formulada per l’astrònom alemany Johann Kepler, l’any 1614. Les conjuncions són aproximacions de dos o més planetes. A diferència dels cometes, les conjuncions tenien significats positius pels astrònoms-astròlegs mesopotàmics, com segurament eren els mags. És més, una tauleta babilònica trobada a Siphar dóna les efemèrides d’una conjunció que coincideix amb la calculada per Kepler. Sabem que l’any 7 abans de Crist -possible any real del naixement, com dèiem ahir- Júpiter i Saturn van estar en conjunció tres vegades: el maig, el juliol i el desembre. A més, el febrer de l’any següent s’hi va afegir Mart.

Així que l’estrella de Betlem podria ser, en realitat, una conjunció planetària. Però posats a representar el Nadal, certament llueix molt més una estrella amb cua, un cometa com el de Giotto.

Edu3.cat

Aprèn sempre amb l’Edu3!!!
logo Edu3
Equip Edu3.cat

El Nadal, com es viu a Europa?

El Nadal no es viu de la mateixa manera a tot arreu. Cinc estudiants catalans mostren, a “Blog Europa”, com són les festes nadalenques a les ciutats on fan l’Erasmus.

Praga. Sibila Estruch

Carpes vives, mercats al carrer, dolços, vi calent… Sibilia Estruch repassa, amb la seva professora, el vocabulari gastronòmic nadalenc txec. I també descobreix alguns costums curiosos del Nadal a Praga.

Copenhaguen. Cristina Oliver

Per Nadal, a Copenhaguen fa molt fred, però els danesos saben com gaudir d’aquesta època i fer que això no tingui tanta importància. Cristina Oliver copsa com combaten aquest fet meteorològic a base de “glögg” i uns bons tiberis. La neu fa la seva aparició, a la ciutat hi ha més vida que mai i el Tívoli és una festa.

Lodz. Yaiza Santonja

Els nens i nenes de l’orfenat de Lodz van rebre la visita d’una associació local amb motiu de les festes nadalenques. Malauradament, no són trobades a què estiguin acostumats habitualment i sempre s’ha d’esperar aquests dies perquè aquest tipus d’actes tinguin lloc. En el seu reportatge, Yaiza Santonja mostra que fàcil i important que és fer feliç un nen.

Milà. Gerard Àrias

El Nadal arriba a Milà i tota la ciutat s’engalana i es transforma en un gran centre comercial. Pels carrers només es veuen bosses de regals amunt i avall, però aquí, en lloc dels tres Reis d’Orient, tenen la Befana. Gerard Àrias recorre els carrers de Milà amb la seva càmera per viure el Nadal de prop.

París. Mireia Chavarria

Quan arriba el mes de desembre, la gran ciutat de les llums es transforma en la ciutat de les il·lusions: pistes de gel, joguines, cavallets… Un món fet a la mida dels més somiadors. Mireia Chavarria explica un conte per il·lustrar com és el Nadal a París.

Edu3.cat


Viu el Nadal amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Descobrint a Doris Lessing

Avui us proposem un capítol de la sèrie “Aleph”, dedicat a Doris Lessing, l’autora britànica nascuda a l’antiga Pèrsia l’any 1919. A l’escriptora, que va viure la seva infantesa i joventut a l’antiga Rodhèsia del Sud, l’actual Zimbabwe, la va marcar profundament el drama de les dues guerres mundials, i ha mantingut al llarg de la seva vida una ideologia progressista i una actitud compromesa amb causes com l’antimilitarisme i la segregació racial.

La seva obra és un clar reflex d’aquest posicionament social i, una mica a contracor, la seva novel·la “Quadern daurat” ha esdevingut l’ideari del moviment feminista per a més d’una generació. Doris Lessing és membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Lletres i de l’Institut Nacional d’Arts i Lletres dels Estats Units. Entre d’altres, ha rebut el premi Somerset Maugham, el premi de l’Estat d’Àustria per la Literatura Europea, el premi de literatura David Cohen, el Premi Internacional Catalunya i el premi Príncep d’Astúries de les Lletres, i el Premi Nobel de Literatura de l’any 2007.

Edu3.cat

Descobriu aquesta escriptora amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La Carolina i el tió

Avui us presentem el conte de La Carolina i el tió, un dels contes de la sèrie “Una mà de contes” on  una artista fa un muntatge amb tota mena d’objectes per il·lustrar el conte.

A la Carolina li agradava molt el Nadal, era la seva època preferida i amb els seus pares va col·locar el tió que havien comprat a la Fira de Santa Llúcia, tapat amb una manta al costat de la llar de foc.

A la nit, la Carolina va destapar el tió i hi va entrar a dins per conèixer el misteri dels regals. L’interior del tió era molt fosc i va començar a caminar. Hi va veure moltes joguines: un osset, nines, llapis de colors, una bicicleta… Un conillet molt enfadat la va renyar i li va dir que estava prohibit entrar dins el tió.

Les joguines van decidir tancar la Carolina al magatzem de les llaminadures. Allà, la Carolina va conèixer l’Ot, un ogre que en comptes d’espantar feia riure.

De sobte, el tió va començar a trontollar. Eren els pares de la Carolina, que hi donaven garrotades i cantaven una cançó. Aleshores, la Carolina i l’Ot en van sortir disparats fins a anar a parar sota els peus dels seus pares.
Edu3.cat

I tu, ja has col·locat el tió a casa teva???

Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Les Tres Bessones i Santa Claus

Avui us presentem el següent conte en anglès, en què les protagonistes són Les Tres Bessones. En aquesta ocasió les tres germanes visiten el poble de Santa Claus, d’on surten els regals que omplen les cases dels nens cada Nadal.

Santa Claus llegeix les cartes dels nens i nenes, i, cada Nadal, els porta els regals que han demanat. Fa, però, una excepció: no els du mai armes de joguina o jocs de guerra. Mister Bang no hi està d’acord i vol que tothom tingui armes el dia de Nadal, però les Tres Bessones i Santa Claus aconsegueixen aturar-lo.

Al llarg d’aquest episodi, els protagonistes fan servir expressions i paraules en anglès com ara: “Christmas“, “village”, “to prepare”, “presents”, “children”, “helper”, “delivery”, “trucks”, “toys”, “assistant”, “wharehouse”, “to read“, “letter“, “bicycle”, “videogame”, “toy gun”, “to stop”, “war game”, “to approve”, “to find”, “gasoline”, “computer”, “magic road”, “to confuse”, “to disappear”, “all over the world” o “list”.

Edu3.cat

Practica l’anglès amb l’Edu3!!!

+info

El cine

Arriba el cap de setmana, i amb aquest, noves estrenes de pel·lícules al cinema. Anar al cine és un fet molt comú dins de les nostres activitats d’oci, però no tot els nens i nenes del món tenen la mateixa idea sobre com i què és el cine.

Amb el següent vídeo veureu les opinions de nens i nenes d’arreu del món sobre el tema del cinema, des de la seva experiència personal.

Tot i que la majoria expliquen que és una sala on es projecten pel·lícules, s’ha de tenir en compte que alguns no han anat mai al cine i exposen allò que creuen què és o els rumors que els hi han arribat.

El concepte de cinema varia en funció de com i on es projecten les pel·lícules. Per exemple, els nens occidentals parlen del cinema com d’un lloc gran amb moltes butaques i una gran pantalla; fins i tot, alguns descriuen com són els multicines, sense descuidar-se el servei de venda de crispetes i refrescs. Però, per als nens de països no tan desenvolupats, el cinema és una petita sala amb poques cadires, i les pel·lícules, en la majoria dels casos, es veuen per mitjà del vídeo.

Els més grans també tracten dels diversos gèneres cinematogràfics. Ara bé, val a dir que els films d’acció i de ciència-ficció són els més comentats per la canalla. La idea que el cinema et permet imaginar i que tracta de les coses de la vida és una altra aportació.

Edu3.cat

Descobreix altres visions del món amb l’Edu3!!!

Preparant el Nadal, el Conte del Petit Avet

Després d’aquests dies de pont, tornem amb les piles carregades i encetem el camí que ens porta cap a les festes de Nadal. Per començar a escalfar motors, us portem aquest conte de la sèrie que es troba a l’Edu3, “Una mà de contes”, titulat “El conte del Petit Avet”.

Hi havia una vegada un avet que vivia al cim d’una muntanya. Cada any, abans de Nadal, hi anaven els llenyataires amb les seves destrals a buscar els millors arbres per convertir-los en arbres de Nadal.

L’avet veia com agafaven els seus germans i amics, però a ell el veien massa petit. Un dia hi va arribar una família que buscava un avet per a casa seva. Les dues filles van triar el petit avet i el van carregar al cotxe. L’avet estava molt content perquè finalment seria un arbre de Nadal.

A casa el van guarnir i el van envoltar de regals. L’avet va passar uns dies molt feliços fins que el Nadal va acabar. Aleshores, el pare va voler convertir-lo en llenya, però, en veure que l’avet tremolava, es va adonar que encara era viu i el va plantar al jardí i el va regar.

Ha passat molt de temps i cada Nadal la família continua guarnint l’avet i posant-hi una estrella a dalt de tot.
Edu3.cat

Ara ja sabeu què podeu fer amb l’arbre de Nadal!!!

+info

Inventant jocs

Avui us presentem un nou capítol de la sèrie “Joves fora de sèrie” on veurem com funciona una ludoteca que ha estat reconeguda amb un premi.

En aquest capítol el presentador visita l’Esplai de Polinyà on col·labora l’Andrea.

L’Andrea Losada té 17 anys i fa de monitora, cada dissabte, a l’Esplai de Polinyà. Ella amb els seus amics i monitors d’aquest esplai van decidir muntar una ludoteca al centre cívic del poble, i el que va començar sent un joc, ha esdevingut un projecte que fins i tot ha estat reconegut amb un premi de la Fundació la Caixa pel compromís social de la seva iniciativa.

L’Andrea ens explica quines han estat les seves motivacions per participar d’aquest projecte i les seves experiències com a monitora.
Mira el vídeo i anima’t a participar en el teu entorn més proper!!!

Edu3.cat

+info

Maleïts polls

Avui us proposem un nou capítol de la sèrie “Quèquicom” on es parla de les plagues de polls i es donen respostes a les següents preguntes, què es pot fer quan al cap d’una criatura hi apareix una llémena o un poll? Quins productes són eficients i quins no? N’hi ha que puguin ser perjudicials per a la salut? A través de l’espai “Quèquicom” ho descobrirem.

Hi ha tres mil tipus de polls, però només un, el “Pediculus capitis”, del qual es mostren imatges en detall, afecta el cap dels humans i únicament pot viure allà. Però, precisament per la seva especialització, acabar amb aquests polls és realment difícil.

La reportera del programa, Anna Lasaga, visita el Museu de Zoologia de Barcelona, on Xavier Jeremías, dermatòleg i entomòleg, parla de les característiques dels polls. Per exemple, aclareix que mengen sang, que no tenen ales i que no poden volar ni saltar.

Tot seguit, la reportera es desplaça fins a una escola de la Vila Olímpica per veure com mantenen una lluita permanent contra l’insecte que els dóna més maldecaps. Aquesta escola ha instaurat el “dia del poll”, una jornada mensual en què es revisa el cap de tots els alumnes.

Per saber quins productes hi ha al mercat per lluitar contra els polls, Anna Lasaga visita una farmàcia. I, seguidament, va a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona per esbrinar quins productes naturals o sintètics es poden fer servir per acabar amb la plaga. La parasitòloga Montserrat Portús avalua remeis casolans, des del vinagre fins a la gasolina, i explica les indicacions dels diferents productes farmacèutics.

Per la seva banda, a la seva consulta, la dermatòloga Eulàlia Baselga mostra com s’han d’aplicar els productes contra els polls i insisteix en la importància de repetir el tractament uns dies més tard per evitar reinfestacions.

I des de plató, el presentador del programa, Marc Boada, explica els mecanismes evolutius que permeten que apareguin línies resistents als insecticides, que van lligades al ràpid cicle vital d’aquests insectes.

Edu3.cat

+info

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Anarquistes i Socialistes a inicis del s. XX

En el post d’avui us presentem un capítol del programa radiofònic “En Guàrdia” on es debateixen les diferències entre l’anarquisme i el socialisme com a tendències ideològiques dins del moviment obrer a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX fins després de la guerra civil espanyola el 1939.

Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d’Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, el programa compta en aquesta ocasió amb dos professors de la Universitat Autònoma Barcelona Just  Casas i José Luis Martín Ramos, especialistes en el moviment obrer a Catalunya i Occident.

El segle XIX és el segle de la burgesia on els liberlas imposen el seu model social i Occident s’industrialitza. És en aquest context en el què l’obrerisme comença a organitzar-se i van adquirint dues tendències la socialista i l’anarquista.

A Catalunya, durant moltes dècades el moviment anarcosindicalista va tenir una gran implantació i la CNT juntament amb la FAI es varen convertir en les forces obreres més importants. Els xocs entre les dues ideologies van ser molt forts fins arribar als enfrontaments de la Guerra Civil.

Edu3.cat

Descobriu la Història més recents de Catalunya amb l ‘Edu3!!!

+Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat