Mes: febrer 2009

Charles Darwin, 200 anys després.

Posted by

0

Font: CC Wikimedia

Avui commemorem el 200 centenari del naixement de Charles Darwin, científic eminent i pare de l’evolucionisme, que ha deixat una profunda empremta en el pensament contemporàni.

El 2009 serà un any ple de celebracions arreu del món.A l’Edu3 compartim aquest esdeveniment i us proposem un material de primera línia per conèixer de prop la figura de Darwin i la teoria de l’evolució:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/928041.rm" width="352" height="288"/]

Cent cinquanta anys anys més tard, la teoria de l’origen de les espècies de Darwin continua sent una de les bases de la biologia moderna. “El medi ambient” parla dels descobriments que va fer Darwin en el seu viatge amb el “Beagle”.

Charles Robert Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a Sherewsbury, a Anglaterra. Descendent de metges i ceramistes, es va interessar de seguida per la natura i el col·leccionisme, i va estudiar primer per a metge i després per a capellà. La seva vida, però, va fer un canvi radical el 27 de desembre de 1831. Darwin tenia aleshores 22 anys, i va acceptar de bon grat una invitació per incorporar-se com a naturalista a la tripulació del “Beagle”, un vaixell d’investigació que es disposava a fer la volta al món.

La missió del “Beagle” era acabar l’estudi topogràfic dels territoris de la Patagònia i la Terra del Foc i continuar després cap a les illes Galápagos, per acabar travessant l’oceà Pacífic i visitar Tahití, Nova Zelanda, Austràlia, Maurici i Sud-àfrica. En total, un viatge de cinc anys que canviaria totalment la seva visió del món.

Darwin va aprofitar el temps per posar en pràctica els seus coneixements teòrics de geologia, va estudiar la formació dels esculls de corall i, sobretot, es va fixar detingudament en totes les espècies animals i vegetals que trobava.

Quan el “Beagle” va arribar a les illes Galápagos, l’any 1835, la riquesa biològica de les illes i la distribució geogràfica de les espècies que hi habitaven van donar encara més arguments a tot el que Darwin havia anat cabdellant. A la natura res no és casualitat ni definitiu. Al contrari: les espècies s’adapten i fins i tot es transformen amb el pas del temps per ser més eficients en la seva lluita per la supervivència.

Darwin va comprovar de seguida que moltes espècies de les Galápagos s’assemblaven sospitosament a altres espècies que havia vist al continent. I també va veure que alguns ocells no eren ben bé iguals a totes les illes, sinó que cada illa l’habitava una forma especialment adaptada a les condicions particulars de l’hàbitat i a l’oferta alimentària de l’entorn.

Anys després del seu viatge amb el “Beagle”, el 1859, Darwin havia lligat caps i va publicar “L’origen de les espècies”. La base de la teoria és que la natura premia els més ben adaptats amb la possibilitat de tenir descendència i castiga els que no s’adapten amb la desaparició. Cent cinquanta anys més tard, aquesta teoria segueix sent una de les bases de la biologia moderna.

Web programa

Sir Charles Robert Darwin a “3 qüestions”:

El programa ” 3 qüestions” produït per l’equip tècnic i científic de la Universitat Autònoma de Barcelona ens ofereix una entrevista amb la Betty Vassiliki Somokovitis.

La Dra. Betty Vassiliki és historiadora i biòloga de la Universitat de Florida, ha dedicat gran part de la seva recerca a investigar sobre la vida d’un dels científics més reconeguts de la historia: Sir Charles Robert Darwin.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/3q/betty_smocovitis.rm" width="352" height="288"/]

Us convidem a compartir i les vostres propostes per aquest esdeveniment i incorporar-les a l’apartat “Experiències” que podeu trobar acompanyant la fitxa de tots els audiovisuals del portal Edu3.cat:

Equip Edu3.cat

+ info

Fundació Charles Darwin:

http://www.darwinfoundation.org/

Any Darwin al CSIRE (Departament d’Educació):

http://www.xtec.cat/cdec/portada/pagines/anydarwin.htm

Espai Internet al 3cat24:

http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php

FAQ a l’Edu3.cat

Posted by

0

Des de l’Edu3.cat volem compartir amb vosaltres la construcció de les Preguntes més freqüents al portal i convidar-vos a fer-nos arribar a la bústia d’atenció a l’usuari els dubtes que tingueu per poder integrar en un nou espai de suport.

La nostra adreça d’ecorreu és la següent:

edu3@xtec.cat

Us convidem a veure el vídeotutorial que us presenta els serveis del portal:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/videotutorials/7309.rm" width="352" height="288"/]

Esperem les vostres propostes i comentaris per oferir-vos el millor servei..

Equip Edu3.cat

Bicentenari del naixement Mendelssohn

Posted by

0

El bicentenari del naixement de Mendessohn porta notes de colors, escoltar les seves creacions ens trasllada a uns paissatges de records, una mirada plena d’històries.

A l’Edu 3 us proposem escoltar i aprendre d’aquest món màgic i celebrar aquest bicentenari del naixement d’un geni de la música.

Felix Mendelssohn (1809 – 1847)

Mendelssohn. Simfonia Escocesa. La secció de vent-fusta

Simfonia escocesa

Imatge de la partitura de la Simfonia Escocesa
Download link

A partir d’aquesta simfonia de Mendelssohn analitzem la secció de vent-fusta de l’orquestra, les seves característiques bàsiques i les seves funcions principals dins de l’orquestra.

A partir d’una conversa il·lustrada amb exemples musicals, “Guia d’orquestra” fa un seguiment detallat de les obres del concert setmanal de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Si bé tots pensem en Mozart quan volem trobar un nen prodigi de la música, també hauríem de prendre en consideració a Felix Mendelssohn, que fou un infant encara més extraordinari. Rebé una acurada formació musical en violí, piano i composició, però també fou un precoç poeta i un bon dibuixant!


Dibuix Escocia (Mendelssohn)

Il·lustració: dibuix de l’any 1929 anotat del propi Mendelssohn durant el seu viatge a Escòcia.

Notes a Mendelssohn:

Nascut en una família molt rica alemanya, Mendelssohn fou un home culte, interessat per la literatura i les arts, pels viatges i pel gran patrimoni cultural europeu.

La seva obra està formada per dotze simfonies de corda de joventut, cinc grans simfonies de maduresa, poemes simfònics – també anomenats Obertures-, dos concerts per a piano i un per a violí. També destaquen dos grans oratoris, Paulus i Elijah, basats en temes bíblics i nombroses peces per a piano que han fet les delícies dels pianistes amateurs. Dels seus viatges a Itàlia i a Escòcia en sorgiren dues grans simfonies que encara s’interpreten assíduament en els nostres dies. La seva música de cambra és encara un tresor per a descobrir, formada per quartes i quintets de corda i sonates per a violoncel i violí, d’una gran perfecció formal i d’una expressivitat intimista.

L’obra de Mendelssohn és subtil i elegant, plena de força en el moments culminants, però lluny del dramatisme de Berlioz o Wagner. Una música arrelada en un coneixement profund de la tradició, acurada en els detalls, brillant en la instrumentació i impregnada de literatura i lirisme, que representa la versió culta i amable del romanticisme alemany, en la seva vessant més classicista, al costat de Robert Schumann, el seu gran amic.

Malauradament, Mendelssohn també comparteix amb Mozart la seva mort precoç, que fou a Leipzig als 38 anys. Avui, però, en celebrem el compliment dels 200 anys del seu naixement i podem gaudir del seu art.

Què sigui per a molt anys!

Celebrem l’Any internacional de l’Astronomia.

Posted by

0

L’Edu3.cat us proposa connectar-vos al “Quèquicom” i celebrar l’any internacional de l’Astronomia 2009.

Us proposem:

Tintín i l’aventura de la ciència

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_751811.rm" width="352" height="288"/]

Hergé, el creador de “Les aventures de Tintín”, coneixia molts fenòmens físics. A més, mitjançant el professor Tornassol, un extraordinari inventor, va ensenyar enginys tecnològics abans que fossin realitat. “Quèquicom” experimenta la viabilitat d’alguns dels experiments que apareixen en aquest còmic protagonitzat per Tintín.

El professor Tornassol no tan sols es va inventar la televisió en color. En les 24 aventures de Tintín, l’il·lustre científic sorprèn el lector amb ginys espectaculars. Alguns s’han convertit en realitat, d’altres, no.

Abans de donar vida a cada nova aventura de Tintín, el seu creador, el belga Georges Rémi, àlies Hergé, es documentava molt. Fins i tot el professor Tornassol tenia el seu doble en la vida real: el científic suís Auguste Piccard. Hergé visitava els indrets on poc després Tintín també viatjaria i utilitzava els coneixements científics de l’època per fer volar la seva imaginació.

En aquest capítol, “Quèquicom” sotmet a la prova de la ciència algunes situacions que surten a “Les aventures de Tintín”. Per exemple, podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Al plató, Toni Mestres intenta superar la soprano amb l’ajuda d’un altaveu capaç d’assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.

En un dels àlbums, el professor Tornassol fa servir uns patins amb motor. Doncs ja existeixen. Es tracta dels patins Motosk8, que també s’impulsen amb un motor de dos temps, com els de Tornassol, i permeten anar a una velocitat superior als 50 quilòmetres per hora.

Hergé va dedicar dos àlbums al viatge al satèl·lit de la Terra: “Objectiu la Lluna” i “Hem caminat per damunt la Lluna”. Per fer-los, va preparar el tema a consciència. Com que encara no hi havia hagut ningú que hagués sortit del nostre planeta, el dibuixant belga fins i tot es va haver d’inventar les proves a les quals haurien de ser sotmesos els futurs astronautes.

Quan l’home va trepitjar la Lluna, Tintín ja feia quinze anys que hi havia anat. Per experimentar la ingravidesa, com fa Tintín, el reporter Miquel Piris se submergeix entre morenes i taurons en un aquari.

El disseny del coet de Tintín copia el dels V2, els primers míssils balístics de la història fabricats i utilitzats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquests míssils, per enlairar-se, s’impulsaven amb el mateix motor que va fer servir la nau de Tintín per sortir de la Terra.

En el seu viatge cap a la Lluna, l’asteroide Adonis està a punt d’ensorrar la missió. Els anys 90 es va demostrar que aquests cossos celestes en poden tenir altres de més petits orbitant al seu voltant. Ara, que Tintín i Haddock fossin arrossegats i es convertissin en satèl·lits d’un asteroide tan petit com aquest és més que improbable.

Comença a celebrar l’any de l’astronomia 2009

Acompanyats per l’heroi que va dibuixar Hergé, Quèquicom repassa la ciència que hi ha al darrere de les aventures de l’intrèpid reporter Tintín. Quan l’home va trepitjar la lluna,Tintín ja feia 15 anys que hi havia anat. El reporter Miquel Piris entrevista Andreu Ripoll,que va treballar a la NASA com a enginyer en el programa Apol·lo, per veure si, efectivament, Hergé va anticipar correctament el viatge a la lluna. Per experimentar la ingravidesa, com fa Tintín, Piris se submergeix entre morenes i taurons en un aquari. Més endavant, els professors Manuel Moreno i Ricard Bosch, de la UPC, sotmeten a la prova de la ciència altres situacions que surten en les aventures de Tintín. Per exemple, ¿podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Toni Mestres intenta superar la soprano amb l’ajuda d’un altaveu capaç d’assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.

Enllaços relacionats: 

Any internacional de l’Astronomia (AIA-IYA2009):

http://www.astronomia2009.cat/

[consulta activa 05/02/209]

Idea d’aula!

Caçadors de tresors

Caça una imatges de planetes a la xarxa i enceta el teu fotobloc d’astronomia!Comparteix amb els teus i voteu les millors imatges.

I molta sort!

“Bucarest, La memòria perduda” guardonat amb un premi Goya

Posted by

0

L’Edu3 us proposa un documental que ahir va ser guardonat amb un del premis Goya 2009.Recentment també ha estat reconegut per als premis Gaudí de l’Acadèmia del cinema català.

Bucarest, la memòria perduda

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/bucarest/968084.rm" width="352" height="288"/]

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria Batxillerat
  • Àrea Història, Tutoria, Història del món contemporani, Ciències socials, geografia i història

El director de “Bucarest, la mèmòria perduda”, Albert Solé, busca els records que ha perdut el seu pare, Jordi Solé Tura, malalt d’Alzheimer.

El documental explica la recerca personal que fa Albert Solé, un periodista nascut a l’exili l’any 1962, per recuperar les seves arrels, emmarcades en un doble exili.

El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d’Espanya per la seva militància antifranquista els anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn… Ara lluita contra l’Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d’unes vides atípiques en què es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la guerra freda i la lluita contra el franquisme. L’Albert viatja d’un exili a l’altre intentant recompondre la memòria de la seva família i la seva pròpia memòria.

L’origen de l’Albert és rocambolesc: té tres nacionalitats i cap es correspon amb la del seu lloc de naixement veritable. Fins que no va tenir 10 anys, no li van dir la veritat, que havia nascut a Romania, clandestinament i protegit per la xarxa del PCE a l’exili. Ningú no podia saber que allà hi havia la principal emissora antifranquista, Radio España Independiente, la Pirenaica, on Jordi Solé Tura era l’únic periodista jove. La diferent percepció de l’evolució del règim franquista que es tenia des de dins i des de fora d’Espanya no va trigar gaire a generar conflictes dins les files de la resistència.

La infantesa de l’Albert va estar marcada per la lluita contra el règim, però també per les lluites intestines entre l’aparell del PCE i els renovadors. Com a conseqüència, finalment, Jordi Solé Tura va ser expulsat del partit, juntament amb Jorge Semprún i Fernando Claudín. La família va quedar desemparada i va haver de tornar a Espanya. Els records de l’Albert són les impressions disperses d’un nen: l’empresonament del seu pare, el terror a la policia, les reunions clandestines, les detencions, les converses sobre tortures… Sempre tot relacionat amb la política.

Els diferents personatges que anirà trobant durant el documental l’ajudaran a recompondre el trencaclosques de la memòria, a donar-li forma i a entendre les circumstàncies que van marcar la seva infantesa.

La història arrenca a principis dels anys 60, quan la família es trasllada a Romania, i destaca els fets de l’any 1983, quan el PCE i el PSUC es trenquen i això posa fi als somnis d’una generació de lluitadors. El documental acaba als nostres dies, amb la lluita de Jordi Solé Tura contra la malaltia. Pel camí visitarem la clandestinitat, els darrers anys de la dictadura i la Transició espanyoles i, sobretot, la infantesa atípica del fill d’uns progenitors que van decidir ser coherents amb les seves idees.

Al documental hi participen personatges com ara Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Miguel Núñez, Jorge Semprún, Jordi Pujol, Antoni Tàpies, Sergi Pàmies, Carmen Claudín, Jordi Borja, a més de la família de Jordi Solé Tura.

Enllaços relacionats:

http://www.premiosgoya.com/

http://www.academiadelcinema.cat/

Equip Edu3