|
|
|
|
|
A Flipped The Three Little Pigs Lesson (docx)
A Flipped The Three Little Pigs Lesson (pdf)
Aquesta classe està pensada per alumnes que no tenen el català ni el castellà com a llengua materna però que ja tenen cert nivell lingüístic en ambdues llengües. En aquest cas, aquesta mostra és per ensenyar castellà a alumnes del segon cicle de secundària. Es porta a terme fent servir estratègies de lectura, especialment l’activació de coneixements previs, identificació amb el text, connexions i prediccions, així com fent desenvolupar el pensament crític dels alumnes per tal que no sigui una activitat superficial i sense aprenentatge profund. Té una durada de 55 minuts aproximadament.
LECTURA ENSAYO SOBRE LA CEGUERA
LECCIÓN CON ESTRUCTURA Y ACTIVIDADES CONCRETAS
Per problemes a l’hora de penjar-lo, no el puc compartir. Aquí teniu la imatge de com queda. Si el voleu fer servir, envieu-me un correu i us el passo.
Il·lustració: http://www.bancodeimagenesgratis.com/2012/10/aprenda-usted-como-entrenar-su-dragon.html
Aquí teniu contes i poesies en anglés així com en el lleguatge útil per impartir assignatures en anglès a Primària. Per Pilar Bellés.
En aquest vídeo podem veure alguns exemples generals sobre maneres de millorar l’educació fent servir tècniques dels jocs.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MuDLw1zIc94[/youtube]
Un dels pioners de la Gamification explica els principis d’aquesta nova dinàmica.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=O2N-5maKZ9Q[/youtube]
Un professor/investigador explica l’èxit en lectura i matemàtiques d’alumnes de 3er de primària.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=OSJ5LwAXxLk[/youtube]
Paul Andersen explica com aplica les tècniques del joc a la seva classe de biologia.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=XGE6osTXym8[/youtube]
Business Card ppt
Getting to know each other -elder learners
Un mètode per avaluar diàriament las nostres alumnes d’una manera creativa, visual i efectiva.
La distribució de les activitats estan fetes seguint un model student-centered. L’alumne portarà endavant el 80% de la classe i el professor del 20%. Aquest actuarà exemplificant i monitoritzant les pautes a seguir.
(1) Basat en la creença de que els primers minuts de la classe condicionen l’èxit dels 50 restants, existeix aquesta activitat en què els alumnes tenen entre 5 i 10 minuts, depenent de les característiques de la classe, per realitzar. La durada ha de ser sempre la mateixa i es fa de manera diària i individual. Què s’aconsegueix? Que els alumnes saben exactament què han de fer, quan de temps tenen i tan bon punt toca el timbre o arriba el professor, han d’estar on-task. A més, ens estalviem la popular pregunta “Avui què anem a fer, profe?”.
Quina activitat pot ser considerada Bell Ringer? A una assignatura de llengües podria ser que haguessin d’escriure unes línies sobre un tema proposat pel professor fent servir una estructura determinada. A una de ciències podria funcionar una sèrie de preguntes sobre terminologia emprada a la unitat. I així aplicat a cada àmbit. L’ideal és que serveixi com escalfament o warm-up i els ajudi a activar el background knowledge. Quant més semblants siguin els Bell Ringers dia rere dia, més fàcil serà crear l’hàbit, més probable la garantia d’èxit i més senzilla la feina del professor.
S’avalua? Segons el criteri de cadascú. És una eina útil que si se li dóna seriositat té molts bons resultats.
(2) La idea és semblant a la del Bell Ringer però actua com a cloenda de la classe. És un recull del que s’ha fet perquè els professor pugui tenir alguna cosa tangible que demostri si els continguts s’han assolit. Per exemple, si hem estat treballant un text que parlava d’un accident viscut per un home gran, podem fer que els alumnes escriguin unes paraules adreçades al protagonista de la història, un consell, una solució, etc. D’aquesta manera nosaltres podem deduir si han entès el missatge que el text o nosaltres hem volgut transmetre, si han seguit la lectura, la visió que s’han creat dels personatge i, de les seves paraules, podem treure informació de com ho viuen i experimenten ells. Informació que podem fer servir per dissenyar activitats properes a les seves experiències.
Si teniu qualsevol dubte referent a les activitats esmentades o ganes de més informació, no dubteu en dir-ho.
Aprenentatge Cooperatiu (Cooperative Learning) Article de recerca amb resultats i reflexions sobre el treball en equip.
Cooperative Learning in the ESL classroom Espai web on s’explica l’adquisició d’una llengua des del conjunt de tres variables: input, output i context. Aquestes mostren un impacte significatiu quan són adreçades des de l’aprenentatge coopeatiu.
Distribució d’alumnes Plantilla amb diferents models de distribuir alumnes per al treball en equip.
The Power of Collaborative Learning Vídeo que exemplifica l’aprenentatge cooperatiu amb alumnes de college.
Cooperative Learning Techniques
Cooperative Grouping Consells i reflexions de com agrupar alumnes.
Article d’Spencer Kagan sobre elspros, contres i com tenir èxit amb l’aprenentatge cooperatiu.
Issues of Cooperative Learning in ESL Classes: A Literature Review Article sobre l’ús de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula d’una segona llengua (L2) així com la integració de forma i contingut en l’aprenentatge.
Why Use Cooperative Learning? Conjunt de referències que dónen suport a l’aprenentatge cooperatiu.
Exemples de distribució d’alumnes
1.2.1. Exemples de preguntes per fer Think-pair-share
1.2.2. Procediment i Exemples per fer Numbered-heads-together
Aprenentatge Cooperatiu
How to Teach Math as a Social Activity
Estructures Cooperatives
Think-Pair-Share
Numbered-Heads-Together