FLIPPED CLASSROOMS

MOSTRA D’UNA CLASSE DE LECTURA EN UNA SEGONA LLENGUA FENT SERVIR ESTRATÈGIES (SECUNDÀRIA)

Aquesta classe està pensada per alumnes que no tenen el català ni el castellà com a llengua materna però que ja tenen cert nivell lingüístic en ambdues llengües.  En aquest cas, aquesta mostra és per ensenyar castellà a alumnes del segon cicle de secundària. Es porta a terme fent servir estratègies de lectura, especialment l’activació de coneixements previs, identificació amb el text, connexions i prediccions, així com fent desenvolupar el pensament crític dels alumnes per tal que no sigui una activitat superficial i sense aprenentatge profund. Té una durada de 55 minuts aproximadament.

ENSAYO 1

ENSAYO 2

 

 ARXIU (Material per la classe)

LECTURA ENSAYO SOBRE LA CEGUERA

ARXIU (Material per al professor)

LECCIÓN CON ESTRUCTURA Y ACTIVIDADES CONCRETAS

ARXIU (Prezi per projectar a la classe)

Per problemes a l’hora de penjar-lo, no el puc compartir. Aquí teniu la imatge de com queda. Si el voleu fer servir, envieu-me un correu i us el passo.

prezi

 

  VÍDEO: VENCE EL MIEDO

Imatge de previsualització de YouTube



MATERIALS I RECURSOS PER L’APRENENTATGE COOPERATIU

 1. Distribució d’alumnes:

Exemples de distribució d’alumnes

Distribució per nivells

2. Estructures cooperatives que fomenten l’aprenentatge cooperatiu:

1.2.1. Exemples de preguntes per fer Think-pair-share

Exemple d’una classe d’aprenents d’anglès fent servir Talk/Think-Pair-Share (teniu més vídeos a la pàgina de Vídeos)

 

1.2.2. Procediment i Exemples per fer Numbered-heads-together

Exemples

 

VÍDEOS

Aprenentatge Cooperatiu

How to Teach Math as a Social Activity

Estructures Cooperatives

Think-Pair-Share

Numbered-Heads-Together



Estructures Cooperatives

Estructures cooperatives que fomenten l’aprenentatge cooperatiu

A l’hora d’aplicar l’aprenentatge cooperatiu en activitats, exercicis i tasques, hi ha una sèrie d’estructures cooperatives que faciliten un funcionament efectiu. Aquí trobareu les més recurrents.

♦ THINK-PAIR-SHARE

És la interacció més fàcil i ràpida de portar a terme en qualsevol nivell de l’etapa educativa. 1) El professor formula una pregunta concreta i de resposta tancada, 2) els alumnes pensen durant uns 10-15 segons, 3) s’adrecen al seu company per dir-li el que pensen (uns 15-20 segons), i 4) es comparteix amb la resta de la classe (Font original: Frank Lyman and his associates, University of Maryland Howard County Southern Teacher Education Center)

SUGGERÈNCIES:
– Estableix les parelles abans (p.e. projectat al començament de curs fins que la dinàmica estigui consolidada) per evitar pèrdues de temps i que hi hagi alumnes que es quedin fora.
– Utilitza 7-10 segons de temps d’espera desprès de la pregunta. Demana els alumnes que s’adrecin als companys un cop hagin tingut temps per pensar.
– Dóna el temps just per compartir la idea per evitar que perdin la concentració en el que estan fent.
– Proporciona sentence frames (ho veurem més endavant) per fer scaffolding.
– Demana un voluntari per compartir-ho (opcional, ja que obtenen beneficis tot i que no es comparteixi amb la resta del grup.) (Adaptat de Gordon, 2013.)

♦ NUMBERED-HEADS-TOGETHER

L’autor de l’estratègia és Kagan (1994). És una estratègia molt bona per repassar conceptes abans d’un examen o abans de fer un treball, que fomenta el compartir informació de manera que tots els alumnes dominen els objectius de contingut i els de llengua (p.e. anglès, francès). Numbered-heads-together és apta per treballar en tots els nivells educatius. 1) Els alumnes s’agrupen de manera heterogènia amb diferents nivells d’adquisició del llenguatge i habilitat. Quatre per grup sol ser com millor funciona i, com hem dit a l’apartat de distribució de grups, és recomanable projectar o mostrar els grups al començament de la classe per evitar pèrdues de temps innecessàries. 2) Una vegada agrupats, s’enumeren fent que tothom tingui un número. 3) Es proposa la pregunta, que es pot mostrar projectada o dita pel professor, amb diferent nivells de dificultat. 4) Cada grup discuteix les respostes possibles i troba un consens. 5) Desprès d’uns minuts (els justos perquè els alumnes no perdin l’atenció en la tasca, el professor crida un número de l’1 al 4 (a l’atzar o aleatòriament). Si el número és el 3, tots els alumnes que tinguin el número 3 assignat s’aixequen i comparteixen la resposta del grup. Tot i tothom al grup és responsable de la resposta, sols una persona en cada grup és l’encarregada de transmetre-la (Adaptat de Vogt i Echevarría, 2008).

Numbered-heads-together és una estratègia molt efectiva una vegada els alumnes tenen clar la manera de procedir. Té moltes possibilitats, doncs es pot fer servir per preguntes obertes, per preparar proves més estandarditzades, per portar a la pràctica la part d’ensenyar els altres de la piràmide d’aprenentatge, entre d’altres. A cap alumne, sigui quina sigui l’edat, li agrada quedar-se en blanc davant de la resta de companys. Els produeix frustració i angoixa, i és precisament això el que s’evita amb Numbered-heads-together. Ells saben que qualsevol pot ser nomenat per fer de portaveu de la resposta correcta, i que en les seves mans està el poder lluir-se més o menys. Això explica que gairebé tothom escolta allò que el company sap amb la intenció d’ampliar la resposta i recordar-la. Com a grup tenen una finalitat comú i no estan competint, la qual cosa facilita que estiguin dispostos a compartir informació sense por a ser jutjats.

♦ JIGSAW

Tècnica d’aprenentatge cooperatiu en què cada alumne esdevé una peça esencial en el grup. A l’estil d’un puzzle, cada participant d’un equip és necessari per aconseguir el resultat final.

Els alumnes es divideixen, si es pot, en grups de 4. Tots els grups tenen una tasca en comú, per exemple, aprendre el 2on condicional en anglès. En un grup, un alumne s’encarrega d’esbrinar quan es fa servir. Un altre membre de l’equip llegirà sobre l’estructura; un tercer company treballarà exemples; i un quart alumne s’encarregarà de fer un timeline. Aquesta part de la feina és fa d’una manera més individual.

Un cop finalitzada la recerca inicial, els alumnes no ho porten directament al seu grup, sinó que es troben amb altres alumnes encarregats de fer recerca sobre el mateix punt. Per exemple, els alumnes a qui se’ls ha assignat l’estructura es troben com equip especialista en el tema i comparen, comparteixen i amplien la seva informació. D’aquesta manera, els nens amb dificultats per aprendre el seu contingut poden escoltar els altres i fer una pràctica inicial abans d’anar al seu grup originari.

Finalment cada alumne torna al seu grup de jigsaw i intenta presentar la seva informació de manera ben organitzada a la resta del grup. El procediment està estructurat de manera que l’única forma de tenir accés al contingut del què més tard s’avaluaran sigui mitjançant escoltar els altres, independentment de la bona o no tan bona relació que pugui existir entre els companys d’un mateix grup.

Quins són els beneficis d’aquesta tècnica? A banda de que resulta molt efectiva per aprendre el contingut en qüestió, el procés del jigsaw promou la comprensió i l’expressió oral, el compromís i l’empatia al fer que cada persona sigui aquesta part essencial de què parlàvem abans. Els alumnes d’un mateix grup treballen conjuntament per aconseguir un objectiu comú. Tothom depèn de tothom i ningú pot tenir èxit a no ser que cadascun dels membres de l’equip hagi treballat com a tal.