Millorem l’escriptura

Com podem practicar l’escriptura tots a una? Com ho podem fer perquè esdevingui una qüestió de centre i no una iniciativa personal i aïllada d’un docent? Per haver, hi ha moltes maneres de fer-ho, però ens centrarem en una per tal de poder oferir idees assumibles.

L’ideal és que quan més membres del claustre es sentin identificats amb la iniciativa i s’impliquin, millor. Com aconseguir que tothom es senti responsable d’aquesta millora? Tractant l’ensenyament i l’aprenentatge de l’escriptura des dels continguts propis de cada àrea.

Imaginem que ho fem a mode de projecte en el qual volem participació des de totes les àrees i tenim com objectiu millorar l’escriptura des de l’ensenyament i pràctiques de diverses tipologies textuals. La matèria de llengua pot ser l’encarregada d’introduir la tipologia corresponent, proporcionant els fonament teòrics necessaris i els primers models. A partir d’ací i durant un període (el primer període) de temps establert al projecte, cada matèria RECUPERA la tipologia prèviament ensenyada a llengua fent servir textos d’aquest tipus i propis de l’àrea en qüestió. Durant aquest període de temps és recomanable que els alumnes treballen el contingut a través de la lectura dels textos proporcionats realitzant tasques amb un objectiu que assolir d’un nivell d’exigència cognitiva baix, més de coneixement, com per exemple: assenyalar, subratllar, identificar, etc. D’aquesta manera les nenes i els nens no paren de rebre input, de estar exposats a tot tipus de models. Una vegada fet, comença el segon període en què els alumnes continuen rebent models de textos d’una mateixa tipologia i que ara serà amb un objectiu d’una exigència cognitiva superior, més cap a l’aplicació i l’anàlisi. És el moment que els alumnes porten a terme tasques com comparar, exemplificar, distingir o relacionar. Per últim, al tercer període convé que els alumnes comencin a treballar l’output i que les tasques que realitzin siguin més exigents. És a dir, que creen. És l’hora de passar a l’acció i crear sense parar fins que la tipologia estigui interioritzada.

 

En aquest espai anirem donant una sèrie d’idees d’activitats per portar a terme amb les classes de llengua estrangera.

 1 Sentences about countries

maletas verano_Elsa Oriol

Maletas Verano, Elsa Oriol, http://bibliocolors.blogspot.com.es/search/label/viatjar  05/12/14

Contextualització

Nivell: Elemental-Avançat

Material: Cap

Temps: 15-30 minuts

Focus d’atenció: writing, speaking, listening

Aquesta activitat està destinada a classes on hi hagi alumnat de, com a mínim, dos països diferents.

 

Procediment:

  1. Escriu aquests començaments d’oració a la pissarra, o dicta-les:

‘My country is…’

‘My country has…’

‘Country X is…’

‘Country X has…’

  1. Digues al tots els alumnes que han d’escriure com a mínim quatre oracions que comencin amb cadascú dels dos primers començaments i, a més, que han d’escriure tres oracions que comencin amb el nom de cadascun dels altres països representat a la classe. Per tant, si una classes està composta de catalans, xinesos i magrebins, cadascú deuria escriure 20 oracions, vuit del seu propi país, i sis sobre cadascun dels altres dos països. Si tens moltes nacionalitats diferents, redueix el nombre d’oracions que cadascú ha d’escriure sobre cada país. Quant més competents siguin els teus alumnes, més oracions els deuries encoratjar a escriure; quant més capaços, menys oracions. En grups de nivell molt baix circula entre ells i reparteix  paperets amb consells d’edició o digues-los tu directament.

  2. Nomena un dels països. Demana a cada alumne que vingui d’aquest país que llegeixi les seves oracions. (O, si consideres oportú, solament aquelles que més els agraden.) Tot seguit demana a aquells que no vinguin del mateix lloc que llegeixin en veu alta les seves. Promou que facin comentaris. Passa al següent país.

Variació

En classes d’un nivell més alt afegeix una o dues oracions que requereixin un nivell d’abstracció més, per exemple:

‘My country…’ / ‘… my country.’

La raó d’aquesta activitat és que un nen o una nena està inusualment atent/a quan altres parlen del seu país. Tal és de vegades la força del patriotisme i la senya d’identitat que els alumnes sovint tenen més cura d’allò que escriuen sobre els seus països que d’allò que escriuen sobre ells mateixos.

The Standby Book, Seth Lindstromberg, 1997, Cambridge.

 

2 Taller d’Escriptura

Tullio Pericoli_caricaturas escritores                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    Il·lustració de Tullio Pericoli

Un taller d’escriptura (Graves, 1983) és un enfocament d’ensenyament de l’escriptura en el qual els estudiants trien els seus propis temes d’escriptura i es mouen a través de pre-escriptura, redacció, revisió, edició i publicació del seu treball, com si fossin els autors professionals (Tompkins, 1994). Un taller d’escriptura és especialment favorable per a l’alumnat aprenent de llengua anglesa, perquè s’anima els estudiants a discutir les seves idees, treballar amb parelles o grups en la revisió i edició, i interactuar verbalment amb els altres (Díaz-Rico ¬ Weed, 2002). L’ambient de la classe en la qual els estudiants treballen junts per recolzar-se mútuament en el seu treball a través de les etapes en el procés d’escriptura proporciona el suport necessari per reduir l’ansietat i motivar els estudiants a escriure. L’oportunitat d’escriure sobre temes d’autoelecció valida les experiències dels estudiants. Les etapes en el procés d’escriptura es mostren a la figura 1, amb suggeriments per donar suport a aquest alumnat de què parlem.

 

                                                                                        Fases del procés d’escriptura i Definició 

                                                                                        

Adaptació per als aprenents d’una L2

Pre-escriptura. Estratègies per obtenir i organitzar idees.

Permet  l’ús de la primera llengua si cal.Modela més d’una estratègia utilitzant suport visual I idees d’escriptura reals desenvolupades Inclou realia. Promou el treball en grups petits.

Redacció. Plasmar idees sobre el paper.

Modela el plasma un esborrany en paper fent servir un projector, per exemple. Pensa en veu alta mentre escriguis. Escriu una línia sí una no per permetre revisions. Modela com descartar idees, escriure entre línies, fer canvis tan bon punt les idees comencen a fluir.Fomenta la col·laboració i la discussió d’idees entre l’alumnat. Considera permetre l’escriptura en la llengua materna.

Revisió. Centrar-se en el contingut de la peça, fent preguntes si les parts no són clares, donant suggeriments a l’escriptor. Aquesta etapa pot ser repetida segons sigui necessari.

Modela un grup d’escriptors fent servir la teva escriptura. Anima els estudiants a donar feedback i fes preguntes sobre l’escrit que estàs fent.Treballa amb un grup petit. Anima a la traducció a l’anglès si la composició està escrita en una altra llengua. Els autors poden decidir quines revisions fer  en base als suggeriments del grup.

Edició. Corregir la mecànica.

Modela el procés d’edició fent servir la teva pròpia llengua. Ensenya els símbols pel proofreading (correcció i revisió)perquè l’alumnat pugui treballar conjuntament a l’hora de corregir tant la puntuació, la capitalització, i altres errades mecàniques. Promou el treball per parelles. Proporciona recursos com ara els diccionaris, thesaurus, i llibres de text de gramàtica anglesa. Desprès que els alumnes hagin editat, el docent fa el paper d’editor final.

Publicació. Posar l’escriptura en un format final, com un muntatge per a un  tauler d’anuncis, per a la revista del centre, la creació d’un llibre,  un llibre pop-up, o qualsevol altre format creatiu.

Modela la publicació del teu propi escrit. Introdueix les possibilitats de publicació modelant cada una d’elles. Anima els alumnes a triar el seu mode de publicació i a fer-ho en equip. Pren fotos dels autors per a una pàgina del llibre que s’anomeni “About the Author”.

Celebració. Comparteix el treball acabat amb companys de classe i d’altres.

Els alumnes els llibres dels quals ha estat publicat s’asseu a la cadira ”Author’s Chair” i llegeixen veu alta el llibre que s’acaba de publicar. Direcció, altres mestres i pares i mares de família poden ser convidats.

 

 

3 Be my Scribe

 

cartas amor_Angelica Gerih
Cartas de amor. Angelica Gerih, http://bibliocolors.blogspot.com.es/search/label/cartes  29/12/14

Contextualització

Nivell: Intermediate — Upper-intermediate

Material: Cap

Temps: 20-40 minuts

Focus d’atenció: writing, speaking

Perquè qualsevol producte escrit sigui significatiu, i per tant motivador, per al seu autor, necessita un lector. És probable que si l’escriptor té un lector en concret en ment, allò que ell / ella escriu que tingui més força i claredat. En aquest exercici, el destinatari de la carta està absent, però es proporcionem un “lector real” demanant a l’estudiant que escrigui en nom d’algú present, la qual cosa fa que l’escriptor esdevingui un lector molt motivat i, per tant, motivador. Aquesta autenticitat acostuma a ser un factor més eficaç que no pas el demanar als estudiants que imaginin destinataris de les cartes.

Procediment:

1) En primer lloc, demana als estudiants que pensin en una persona, especialment en algú que ocupi un lloc de responsabilitat o de confiança (per exemple, advocat, policia, assistent de vendes i, fins i tot, la professora), i que en una ocasió determinada, els enganyà, decebé, molestà o ofengué. Demana als estudiants que intentin recordar en detall les ocasions en qüestió.

2) Tot seguit, demana als alumnes que es posin per parelles i digues-los que el primer membre de cada parella ha de parlar durant un màxim d’un minut amb el seu company, com si aquest fos la persona en què estava pensant en el Pas 1. Ha d’explicar clarament el que va passar i com es va sentir al respecte. Mentrestant, l’altre company ha d’escoltar amb atenció sense respondre ni interrompre.

3) Quan el primer membre ha acabat, el segon membre pot fer qualsevol pregunta per aclarir la situació i llavors, de manera acurada i objectiva, ha de repetir el que ha entès. Podrà recórrer a la traducció en una nova etapa d’interrogatori i clarificació si s’escau.

4) Repeteix els passos 2 i 3, amb el segon membre de cada parella com “protagonista” i el segon com oient.

5) A continuació, demana als alumnes que pensin per un moment en la situació que han descrit i decideixin per ells mateixos el que els agradaria que la persona implicada (veure pas 1) fes per tal de posar remei a la situació, ja sigui fent les paus, disculpant-se, pagant diners, renunciant al seu treball, etc..

6) Cada alumne deuria dir al company allò que ha decidit a l’apartat 5.

7) Cada estudiant, ara com ‘escrivà’, redacta una carta (80-150 paraules) per a que la seva parella la signi i l’enviï a la persona que els havia agreujat. Inclourà les referències necessàries als fets i indicarà clarament el resultat que se n’espera.

8) Les parelles discuteixen cada carta i decideixen les versions finals. L’última paraula en cada carta la tindrà, evidentment, la persona que signi.

Raons:

Sovint demanem als alumnes que treballin en col·laboració o de forma cooperativa en grups petits, però de vegades ignorem els aspectes negatius d’aquesta col·laboració. Per una banda, quan se’ls fa fer un esforç conjunt, el producte final sorgeix del compromís, fins al punt que no tots o cap dels participants està completament satisfet amb el resultat. En aquesta activitat, encara que el treball és, sens dubte cooperatiu, el producte final, per definició, ha de satisfer un únic component de la parella, el protagonista, no l’escrivà. D’aquesta manera, la tasca es pot entendre com un acte de servei d’un company a d’altre.

Una part important de l’escriptura és el procés de redacció i revisió. Això pot ser una part feixuga i difícil per a molts escriptors d’acceptar. Uns desitgen passar directament de les idees inicials a l’acabat perfecte. A d’altres simplement no els agrada la feina que comporta la revisió, o l’esborrany ple de guixots i taques. En aquesta activitat el procés de redacció i revisió està integrat pels següents punts:

– la repetició oral per part del company

– el primer esborrany escrit, que incorpora el que s’ha establert en el pas 1, i

– el retorn o comentaris més l’aprovació/revisió de la carta de l’escrivà pel protagonista/signatari

Adaptació de The Standby Book, Seth Lindstromberg, 1997, Cambridge.

Deixa un comentari

Podeu utilitzar aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>