MILLOREM L’ESCRIPTURA

paper_boats_208377

Des de fa 10 anys, Catalunya ha experimentat un gran creixement en el nombre d’estudiants el primer idioma dels qual no era el català i que necessiten ajuda a l’hora d’aprendre la llengua per tal de poder beneficiar-se del pla d’estudis i d’aconseguir una integració social amb èxit. Bé és cert que des de la crisi econòmica el nombre d’alumnes nouvinguts s’ha reduït significativament. Així i tot, als centres , tant a primària com a secundària, trobem alumnes amb serioses mancances lingüístiques que els dificulten el procés d’aprenentatge. Els estudiants progressen en català a un ritme diferent en funció d’una sèrie de variables que inclouen formació acadèmica, llengua materna parlada, habilitats d’alfabetització en la seva llengua materna, i el contacte previ amb el català. En qualsevol cas, el major obstacle que els alumnes troben és el d’esdevenir competents en el domini de la llengua.
Per a un aprenent d’una segona llengua, com és el cas també d’aquells alumnes amb el català com a primera llengua i que estudien l’anglès com llengua estrangera, per exemple, l’escriptura és una extensió de les habilitats d’escoltar i parlar, així com de la lectura. Per tant, a l’estudiant se li han de proporcionar oportunitats per construir, ampliar i perfeccionar el llenguatge oral (inclosa la lectura) per tal de millorar la producció escrita. S’ha d’aconseguir un cert grau de fluïdesa per ser un “bon” escriptor, per tant els alumnes necessiten saber que el missatge que comuniquen té més valor que la forma en què ho han escrit. Serà així quan passaran de centrar-se en el contingut més que en la forma, i poc a poc aconseguiran sentir-se còmodes en el text escrit.

No hem d’oblidar que per tenir èxit en el procés d’adquisició de llengua cal tenir en compte totes les altres habilitats lingüístiques (escoltar, llegir i parlar), doncs es poden integrar de manera natural.

Amb l’escriptura, a l’igual que a les altres habilitats, existeixen una sèrie d’estratègies que ajuden els alumnes en aquest aprenentatge i perfeccionament.

Parlarem d’aquestes estratègies, però és força difícil aconseguir aquesta millora sense tenir un bons models de lectura previs que ens garanteixin un bon input.

En Timothy Shanahan, de la Universitat de Chicago, parla dels textos que s’utilitzen a l’aula dient que molt d’ells han estat generalment associats a un determinat nivell en base allò que es pensa que els estudiants poden arribar a comprendre. És a dir, els llibres de texts poden ser compresos pel 75-90 per cent dels nens i nenes, i la raó que ell dóna és que existeix la tendència d’aparellar un text amb l’edat que es creu que és la adequada per entendre el significat del text. En aquest cas, Shanahan diu clarament que és el text el que necessita ser adaptat al nivell en què vulguem que els estudiants llegeixin depenent de quins siguin els nostres objectius o les nostres fites. Ara bé, més que el text, caldria dir l’activitat, allò que han de fer els alumnes amb el text és el que s’ha adaptar amb les bastides de suport necessàries.

Segons l’autor, quan els estudiants surten de l’escola i s’enfronten a un lloc de treball o quan entren a la universitat, els nivells dels textos als quals s’enfronten tenen 223 vegades més el nivell dels textos que se’ls demana llegir a secundària. Així doncs, el que està passant és que exposem als nens i les nenes a textos bastant fàcils. Hem d’avançar utilitzant nous materials de text i, òbviament, la lectura és la gran protagonista. I no s’ha de reduir tot aquest protagonisme a la matèria de llengua, ara entren en joc totes les matèries: ciències socials, ciències naturals, educació física, etc. Cal buscar i crear oportunitats per començar a estirar els alumnes fins assegurar-se que tenen oportunitats a les aules per fer front als reptes que un futur es trobaran.
Ensenyar fent servir un material en què els textos utilitzats poguessin estar un parell d’anys per sota del nivell, no té gaire sentit. Si així és realment, no estem preparant doncs als nens per fer la feina que han de fer.

textbook
Shanahan parla també de la noció de l‘ensenyament diferenciat. Destaca la seva importància, però assegura que per a molts docents és un concepte de fàcil confusió. Diu que en comptes de diferenciar la instrucció i ajudar els nens a partir de diferents punts per arribar on necessitem que arribin, en una gran quantitat d’ocasions el que es fa és canviar la nostra instrucció baixant al nivell en què es troben els nens i no elevant els seus nivells per tal d’aconseguir que s’estirin i siguin capaços de fer coses que no poden fer.
Ell fa l’analogia d’aquest desenvolupament amb aquell d’un exercici físic, a diferència d’un desenvolupament intel·lectual. Els estudiants necessiten una rutina d’exercicis si van a construir el múscul: necessiten una mica de treball intensiu i desafiant. Per tal d’entendre-ho, podem pensar en les rutines de lectura que ja es duen a terme en molts centres a l’hora de realitzar els 30 minuts de lectura. Aquesta continuïtat proporciona oportunitats en què els alumnes són exposats a una quantitat de textos que els ofereix models d’una tipologia molt variada. Gràcies a aquesta continuïtat, els alumnes es familiaritzen amb les estructures de cada text fins al punt d’adquirir un nivell superior que els permeti desenvolupar l’habilitat d’escriure a un nivell semblant.

REFERÈNCIES

http://www.learnnc.org/lp/pages/672

 

 ALTRA MANERA DE CONTAR HISTÒRIES

Aquest vídeo ens parla de com hem d’ajustar la nostra manera de contar històrhttp://blocs.xtec.cat/desenvolupamentprofessional/wp-admin/post.php?post=1315&action=edities als alumnes que tenim, tenint en compte que ells s’estan desenvolupant i formant com persones en un entorn molt diferent al que es representa en moltes dels llibres que fem servir per fomentar la lectura, tant en veu alta com individual.

 

 

EL PROCÉS D’ESCRIURE

escribir_José Rosero

Il·lustració de José Rosero

Quan ensenyem portem a terme uns processos que, d’alguna manera, produeixen una mena de producte o comprensió. El procés d’escriure, en concret, produeix una nova composició. Segons la recerca, aquests processos de què parlem, tenen molta més tolerància a l’hora de variar els passos que hi intervenen que no pas les destreses. Per exemple, no hi ha moltes maneres de llegir una gràfica de barres, però sí de com començar a escriure.

Per definició, els processos no són amics d’un enfocament instruccional de “pas per pas”, tot i que alguns alumnes podrien seguir-lo amb algun tipus de guia sobre els aspectes generals del procés. Per exemple, és comú proporcionar una descripció dels diferents components implicats en l’escriptura. De fet, hi ha qui es refereix a aquest enfocament com “procés d’escriptura”. Considera les següents fases (o adaptacions d’aquestes) que molts docents utilitzen per al procés d’escriure:

  1. Pre-escriptura
  2. Escriptura
  3. Revisió

Dins de cadascun d’aquests components del procés d’escriure s’identifiquen subcomponents més específics, com per exemple:

       3. Revisió:                                                                                                                                                                                                                                                    – Revisió de la lògica general de al composició

                                                                                                                                                                                                                                                                            – Revisió de les transicions

                                                                                                                                                                                                                                                                             –  Revisió de la tria de paraules i oracions

                                                                                                                                                                                                                                                                            – Revisió de l’ortografia i puntuació

Com diu la recerca, els aprenents deurien practicar les parts d’un procés en el context de tot el procés en general. Òbviament, els docents deuríem presentar als alumnes els components i subcomponents del procés i proporcionar-hi pràctica de tots ells. La recerca en escriptura ofereix una perspectiva de quina és la manera en què això millor s’aconsegueix. En particular, Hillocks (1986), va examinar els quatre enfocaments de l’ensenyament d’escriure que aquí descrivim::

  1. Presentació: El docent explica què és una bona escriptura o text escrit i dóna exemples.
  2. Procés natural: El docent té els alumnes engrescats en una gran quantitat d’escriptura lliure, individual i en grups.
  3. Pràctica centrada: El docent estructura tasques d’escriptura que emfatitzin aspectes específics de l’escriptura.
  4. Destreses: El docent divideix el text escrit en les seves parts components i proporciona pràctica, de vegades aïllada, de cada part.

No obstant, a l’hora d’analitzar els efectes que cadascun d’aquests enfocaments en l’aprenentatge de l’alumne, es demostra que és la pràctica centrada la que té un major impacte. És en aquesta pràctica quan els docents presentem als alumnes els components i subcomponents del procés i llavors estructurem tasques d’escriptura que emfatitzin un component o subcomponent específic. Per exemple, una professora pot assignar una redacció que emfatitzi el subcomponent de revisar els connectors. Crida l’atenció l’insignificant efecte que produeix el simple fet d’explicar què és una bona redacció, de la mateixa manera que fer-los escriure molt o practicar els components o subcomponents de manera aïllada (ex., una activitats exclusivament de connectors i fora del context de la redacció).

REFERÈNCIES:

Hillocks, G. (1986). Research on written composition. Urbana, IL: ERIC Clearinghouse on Reading and Communication Skills and National Conference on Research in English.

Article adaptat de Marzano, R. J., Pickering, D. J., & Pollock, J. E. (2001). Research and Theory on Processes. Classroom Instruction that Works: Research-based strategies for increasing Student achievement. [pp. 141-142]. Virgina USA. ASCD. Association for Supervision and Curriculum Development.

 

Deixa un comentari

Podeu utilitzar aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>