EXEMPLE D’ACTIVITAT PER TREBALLAR L’ESCRIPTURA

maletas verano_Elsa Oriol

Maletas Verano, Elsa Oriol, http://bibliocolors.blogspot.com.es/search/label/viatjar  05/12/14

Sentences about countries

Contextualització

Nivell: Elemental-Avançat

Material: Cap

Temps: 15-30 minuts

Focus d’atenció: writing, speaking, listening

Aquesta activitat està destinada a classes on hi hagi alumnat de, com a mínim, dos països diferents.

Procediment:

  1. Escriu aquests començaments d’oració a la pissarra, o dicta-les:

‘My country is…’

‘My country has…’

‘Country X is…’

‘Country X has…’

  1. Digues al tots els alumnes que han d’escriure com a mínim quatre oracions que comencin amb cadascú dels dos primers començaments i, a més, que han d’escriure tres oracions que comencin amb el nom de cadascun dels altres països representat a la classe. Per tant, si una classes està composta de catalans, xinesos i magrebins, cadascú deuria escriure 20 oracions, vuit del seu propi país, i sis sobre cadascun dels altres dos països. Si tens moltes nacionalitats diferents, redueix el nombre d’oracions que cadascú ha d’escriure sobre cada país. Quant més competents siguin els teus alumnes, més oracions els deuries encoratjar a escriure; quant més capaços, menys oracions. En grups de nivell molt baix circula entre ells i reparteix  paperets amb consells d’edició o digues-los tu directament.

  2. Nomena un dels països. Demana a cada alumne que vingui d’aquest país que llegeixi les seves oracions. (O, si consideres oportú, solament aquelles que més els agraden.) Tot seguit demana a aquells que no vinguin del mateix lloc que llegeixin en veu alta les seves. Promou que facin comentaris. Passa al següent país.

Variació

En classes d’un nivell més alt afegeix una o dues oracions que requereixin un nivell d’abstracció més, per exemple:

‘My country…’ / ‘… my country.’

La raó d’aquesta activitat és que un nen o una nena està inusualment atent/a quan altres parlen del seu país. Tal és de vegades la força del patriotisme i la senya d’identitat que els alumnes sovint tenen més cura d’allò que escriuen sobre els seus països que d’allò que escriuen sobre ells mateixos.

The Standby Book, Seth Lindstromberg, 1997, Cambridge.



FLIPPED CLASSROOMS

MOSTRA D’UNA CLASSE DE LECTURA EN UNA SEGONA LLENGUA FENT SERVIR ESTRATÈGIES (SECUNDÀRIA)

Aquesta classe està pensada per alumnes que no tenen el català ni el castellà com a llengua materna però que ja tenen cert nivell lingüístic en ambdues llengües.  En aquest cas, aquesta mostra és per ensenyar castellà a alumnes del segon cicle de secundària. Es porta a terme fent servir estratègies de lectura, especialment l’activació de coneixements previs, identificació amb el text, connexions i prediccions, així com fent desenvolupar el pensament crític dels alumnes per tal que no sigui una activitat superficial i sense aprenentatge profund. Té una durada de 55 minuts aproximadament.

ENSAYO 1

ENSAYO 2

 

 ARXIU (Material per la classe)

LECTURA ENSAYO SOBRE LA CEGUERA

ARXIU (Material per al professor)

LECCIÓN CON ESTRUCTURA Y ACTIVIDADES CONCRETAS

ARXIU (Prezi per projectar a la classe)

Per problemes a l’hora de penjar-lo, no el puc compartir. Aquí teniu la imatge de com queda. Si el voleu fer servir, envieu-me un correu i us el passo.

prezi

 

  VÍDEO: VENCE EL MIEDO

Imatge de previsualització de YouTube



Els contes i la lectura en general. Ensenyem realment una segona llengua?

Una bona competència comunicativa lingüística és la base d’aprenentatges i coneixements que fan de nosaltres persones amb criteri i competents. És difícil desenvolupar aquesta competència sense la presència d’un hàbit de lectura que ens permeti adquirir i ampliar la nostra sapiència.

Aprofitant el material (contes i poesies en anglès per primària) de la nostra companya Pilar Bellés, anem a parlar dels contes i de la lectura en general, doncs són nombrosos els beneficis d’aquesta pràctica.

Narrar en veu alta una historia a un nen suposa una activitat de gran valor intel·lectual, cognitiu i emocional. Es recomana fer-ho tan aviat com sigui possible per tal de crear un hàbit lector que ajudarà a l’infant a realitzar-se com personal i socialment.

Igualment, els contes, siguin en la llengua que siguin, representen una font de valors com la tolerància, l’amistat, etc. d’on es poden treure continguts molt enriquidors que poden ser tractats a posteriori a una tutoria, per exemple.

A banda dels valors, podem convertir en material educatiu les emocions que els nens podem identificar ràbia, amor, frustració, etc.

Relacionada amb les emocions, està la capacitat d’identificar-se amb un personatge, que va més enllà de la llengua que aquest parla. Amb ajuda de suport visual, podem fer que els resulti fàcil trobar aquesta identificació i fer-la servir com eina per afrontar reptes i treballar la resolució de conflictes des d’un punt de vista més ampli.

Per si tot això és poc, mentre la lectura d’un conte es porta a terme, els nens estimulen tant la imaginació com la memòria, a més de treballar la paciència, virtut tan necessària per l’aprenentatge.

Sí és cert que a l’hora de posar-se a llegir i que resulti efectiu solen aparèixer dubtes de com fer-ho, quins tipus de lectures, la selecció del material, etc. Aquí teniu aquest enllaç a un espai que tracta totes aquestes qüestions: Lectures a les primeres edats.

Pel que fa a les llengües pròpiament dit, hem de destacar la utilitat dels contes per desenvolupar el llenguatge ensenyant nous conceptes, vocabulari, estructures gramaticals, entre d’altres. Com que la història principal d’un conte és fàcil de recordar, és possible desenvolupar detalls de manera que puguem integrar allò que ens interessa. És precisament això el que trobem als llibres plurilingües d’aquest bloc. Ara bé, per tal que els nens aprenguin i recordin aquests nous continguts, són necessàries una sèrie d’estratègies i pautes a tenir en compte que, més endavant, explicarem.

En el cas d’alumnes de secundària que ja tenen unes destreses de lectura més desenvolupades, convé aplicar estratègies cognitives, com per exemple, prediccions, resums i estratègies de reflexió. Als alumnes d’una segona llengua estratègies, però, no sempre se’ls explica I ensenya explícitament. En aquest estudi s’analitzen els resultats del California Writing Project en què 55 professors van implementar estratègies cognitives a la instrucció de la lectura i l’escriptura duren un període de vuit anys.

Difícilment farà servir un nen les destreses necessàries per llegir en una segona llengua si encara no les ha desenvolupat en la seva llengua materna (Cummins, 1979). És per això que la qüestió de a quina edat es deu començar l’aprenentatge d’una segona llengua és molt relativa i controvertida… (Muñoz, 2008)  Però d’això ja en parlarem.

Referències:

http://www.literaturasm.com/La_importancia_de_contar_cuentos.html

http://www.educ.ualberta.ca/staff/olenka.bilash/best%20of%20bilash/iceberg.html (Linguistic Interdependence Hypothesis, Cummins)

http://www.achievementseminars.com/seminar_series_2005_2006/readings/tesol.turkey.pdf (Cross-Language Transfer, Cummins 2005)

http://www.nwp.org/cs/public/download/nwp_file/8538/Booth_Olson,_Carol,_et_al.pdf?x-r=pcfile_d