Comencem a tenir resultats significatius amb les Flipped Classrooms

Les Flipped Classrooms comencen a donar fruits: Els alumnes estan motivats i senten que l’aprofitament del temps és màxim.

Següent pas… guiar-los per crear l’hàbit de des carregar els vídeos als seus dispositius mòbils i continuar avançant.

imageedit_1_3785130258  imageedit_13_6374471660

 

 

 

 

 

 

 

imageedit_4_7416763432imageedit_12_7122065994

 

 

 

 

 

 

 

 

 



Flipped Classroom a 3er d’ESO (INS La Pineda)

Amb dos grups de 3er d’ESO s’ha portat a terme aquesta metodologia. Les instruccions havien de ser molt clares el primer dia per tal de poder conduir la flipped classroom de la manera més òptima possible.

Els continguts pensats per aquestes primeres proves han estat gramaticals: el passat simple i el passat continu. Cada dia els alumnes practiquen 10 minuts d’expressió escrita al Bell Ringer (activitat que es fa al començament de la classe), que en aquest cas el faríem servir com activador de coneixements previs i poder induir la teoria millor.

Per tal de fer la classe invertida, els alumnes havien de visualitzar aquests dos vídeos prèviament a casa:

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

A la classe, havent deixat clar que no hi havia penalització en cas d’error i que jo els ajudaria com si estiguessin fent els deures a casa, van realitzar les següents activitats:

ACTIVITATS

past-simple-past-continous-exercises

Autor: http://makelearningfun1.files.wordpress.com/2011/05/past-simple-past-continous-exercises.pdf

 

 

 



FLIPPED CLASSROOMS

Què és una Flipped Classroom?

Una classe que fa servir vídeos i podcasts com eines d’instrucció amb l’objectiu d’ensenyar conceptes seguint la tecnologia Time Shift (Gravació d’un programa a una plataforma perquè el consumidor pugui tenir-ne accés quan més li convingui).  Els alumnes veuen les classes a casa, al metro, al bus, etc. i a la classe fan l’aplicació pràctica dels continguts, tenint al professor a la seva disposició. D’aquesta manera i tal com diu Crystal Kirch, “els alumnes reben la major part del suport (presència dels companys i del professor) quan treballen amb la càrrega cognitiva més forta (resolvent conflictes i treballant la comprensió, fent servir el contingut)”.

Segons Jonathan Martin:

“Flip your instruction so that students watch and listen to your lectures… for homework, and then use your precious class-time for what previously, often, was done in homework: tackling difficult problems, working in groups, researching, collaborating, crafting and creating. Classrooms become laboratories or studios, and yet content delivery is preserved”.

Aquest vídeo fa una explicació molt gràfica de les necessitats dels alumnes, doncs cadascú aprèn de manera diferent. Per tal d’atendre tothom es necessiten un temps i uns recursos que en aquest moment l’educació pública no té.  Una solució és la Flipped Classroom: Els alumnes veuen el vídeo amb el contingut que es vol explicar a casa. El poden veure tantes vegades com necessitin, doncs el trobaran penjat a la web (a la wiki de classe, per exemple). Gràcies a això, la frustració que experiemnten els nens que es perden disminueix. En cas de dubtes o de quedar-se bloquejats, poden demanar ajuda als companys via plataformes digital com ara Moodle, Edmodo, Wikispaces, d’entre altres. La dinàmica de deures a casa canvia de la mateixa manera que la dinàmica de treball a classe. No es tracta de seure davant del professor i escoltar; ara el professor va alumne per alumne monitoritzant i ajudant la feina que porten a terme dins de l’aula. En altres paraules, el professor no es troba entre el coneixement i l’alumne, sinó que l’alumne té accés directe al coneixement i el professor li fa de guia. Es tracta, en definitiva, d’optimitzar els recursos i el tems dels nostres estudiants.

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Per què fer una Flipped Classroom?

Perquè ens permet diferenciar l’aprenentatge dels alumnes segons el seu ritme lent, mitjà o alt.

Perquè hi ha alumnes que perden part de la informació transmesa tot i ser presents a l’aula.

Perquè quan no hi (els alumnes) són físicament, poden tenir accés al contingut i a l’explicació.

Perquè alguns alumnes tenen dificultat a l’hora de fer els deures correctament a conseqüència d’haver oblidat com fer-ho.

Perquè els professors passen molt de temps cobrint teoria, sense poder disposar del temps necessari per a que els alumnes practiquen sols comptant amb el suport del professor.

Perquè els professors  destinen un temps important a revisar els conceptes ja explicats als alumnes que no ho van entendre en el seu moment.

 

Quins són els objectius de fer una Flipped Classroom?

Crear un ambient d’interès, engrescador i interactiu a l’aula que estigui centrat en l’alumne.

Treure el major profit al temps que tenim amb els alumnes.

Practicar, aplicar i treballar amb contingut a la classe, amb el suport del professor.

Aplicar el learning by doing.

 

Flipped Classroom vs. Classe tradicional

flipped vs traditional

 Dit d’altra manera:

flipped2

 

En aquest vídeo, uns dels creadors d’aquesta metodologia, Aaron Sams, ens explica i mostra com fer una Flipped Classroom, els beneficis que té i la bona acollida entre els alumnes.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Referències:

Kirch, C. “What is the Flipped Classroom?”



MODEL DE GAMIFICACIÓ 3

Ara parlem de gamificació d’una manera holística. Una manera d’entendre la classe com una partida d’un joc en què els alumnes tenen múltiples oportunitats, nivells, punts, percentatges i coneixement continu del seu progrés, així com de què fer per superar-se. Us presento un exemple d’aquesta aplicació adaptat a la matèria d’anglès com a llengua estrangera.

Amb aquesta metodologia es pretén aconseguir crear una classe on la instrucció diferenciada és una realitat palpable; els alumnes són autònoms del seu aprenentatge i controlen el seu ritme de treball; existeix una competitivitat sana, doncs s’alaba de manera pública als millors “jugadors” de la setmana; i motivació, ja que el punt de partida i l’objectiu a assolir estan clars i pautats des del començament. En definitiva, creem una classe centrada en l’alumne (student-centered learning). Bé és cert que un màxim de temps ha de quedar establert abans de començar.

Anem per parts… En primer lloc necessitem un espai, en aquest cas serà una wiki, que faci el paper de “tauler”-lloc de referència per als alumnes.

foto wiki

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com a wiki que és, els alumnes es donen d’alta com a membres i poden participar en la construcció d’aquest espai. Avantatges? Creen un espai propi, cooperatiu, nodrit amb les seves pròpies creacions i, a més, s’acaba generant un banc de material molt útil per fer-lo servir amb altres grups, nivells, etc.

A Grammar Notes troben els continguts de teoria.  Tenen diversos enllaços disponibles per tal de poder arribar a tants tipus d’intel·ligències diferents com sigui possible.

foto wiki grammar notes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l’igual que la part teórica, els alumnes també hi tenen les activitats corresponents a Grammar Quizzes.  Totes están enumerades per fer més fácil el seu seguiment.

 

 

 

Per últim, està la part pròpiament anomenada Gamification. Aquesta és la secció on els continguts es treballen de manera més lúdica mitjançant el joc directe. En altres paraules, la matèria en sí està formulada seguint les pautes dels jocs com veurem més endavant, i a més, hi ha una secció que és exclusivament de joc. Jocs amb punts i nivells com els que els alumnes estan acostumats.

Aquí es poden veure jocs sense massa complexitat, però es pot contemplar la possibilitat de fer-ho amb els jocs explicats als Models de Gamificació 1 i 2.

Wiki Gamification

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com avaluem? Cada alumne anirà progressant de manera diferent. L’objectiu dels jocs és que no vegin l’error com fracàs i sí la constància i perseverança com unes actituds amb valor. És per això que s’han de tenir en compte (cada professor valora de quina manera) els punts que l’alumne va fent a cada partida, missió, pantalla, etc. Cal diferenciar entre l’avaluació de les activitats de la wiki i l’avaluació de la matèria en sí, tot i que desprès formin un tot.

A l’apartat d’assessment, la wiki ens ofereix la possibilitat de fer un seguiment de les activitats que fan els nostres alumnes: Què llegeixen i què editen, principalment.

Perquè l’autonomia tingui sentit i valor, es necessari un registre de les activitats portades a terme per tal de fer-ne valoració. Una manera de fer-ho és amb un recull com aquest i donar-li la puntuació oportuna:

report

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Se li podrien afegir més punts a tenir en compte, per exemple, Did you achieve your goal?, o Points you got, entre altres.

Altra possibilitat és crear una rúbrica on es contemplin aquells aspectes que nosaltres considerem importants per al bon funcionament d’una classe gamificada. Aquí teniu un model:

rubrica 2.docx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

D’aquesta manera els alumnes sabrien des d’un començament què esperem d’ells, quines són les nostres expectatives, i podrien comparar allò que han fet amb allò que han de fer per poder millorar i obtenir més punts i, per tant, més nota.

Us adjunto unes fotos d’un grup de 3er d’ESO amb currículum adaptat. És un grup amb bastants dificultats, tant d’aprenentatge com conductuals i la metodologia de la Gamification està funcionant de manera extraordinària amb ells. Amb ells he “gamificat” la classe: Tot funciona amb percentatges i punts que no estan limitats pel 10. Els alumnes tenen accés a la seva nota mitjana sempre actualitzada mitjançant la wiki i una contrasenya. La classe comença amb una activitat de 10 minuts (Bell Ringer – explicada al tema d’Aprenentatge Cooperatiu) en què ells escriuen de manera individual seguint les pautes que jo els marco. Com que és previsible i intencionat… tots es senten capaços de poder-ho fer. A continuació, cadascú agafa el seu report on online activities (arxivador que es veu a la cadira de la primera foto) i va fent un recull de les activitats que va superant i el resultat obtingut. Va per unitats i tenen vocabulary, grammar, listening i speaking integrat, per això els cascos que porten posats. Els marco un temps, per exemple… 3 sessions, i desprès fem una prova. Estan havent alumnes, aquells que solen trobar dificultats, que demanen acabar-ho a casa (cosa molt positiva, dons no opten per l’opció de llençar la tovallola). Una estona abans que acabi la classe ho tornen a deixar a l’arxivador i es fa un tancament de classe, es parla dels resultats, dubtes i es felicita als qui ho van fent bé.

imageedit_26_5731849994

IMG_20131014_085253

imageedit_17_7362095177

 

Fins a aquest punt tenim tres possibilitats d’avaluació relacionades entre elles: Comptabilització de punts als jocs virtuals o de taula (ni que sigui de manera simbòlica), l’assessment a la wiki, el recull d’activitats i la rúbrica. Ara bé, al començament del Model de Gamificació 3 parlàvem de tota la matèria gamificada, no sols activitats i tasques aïllades. Llavors… com aconseguim que tot allò que fem a l’aula, inclòs els jocs que acabem d’explicar, adquireixin una dinàmica de joc i per tant poder traslladar l’autonomia d’aprenentatge, la motivació i la participació a tota l’assignatura? Per aconseguir-ho necessitem tenir sempre present la presència de nivells (instrucció diferenciada), punts, assoliments significatius i reconeixement públic, cooperació, control del temps i l’existència contínua de nous reptes (Pivec et al.,2004). Perquè l’explicació tinguin una base realista, us explico una activitat en què ho he portat a terme i ha estat un èxit:

Exemple d’activitat per a 4t d’ESO:

L’activitat té lloc a l’inici de curs: Greetings and Introductions i consta de tres parts. Ens interessa que ho apreguin d’una manera autèntica, aplicada a la realitat i que els alumnes vegin que té sentit a la seva vida (assoliment significatiu).

En primer lloc els poso dos vídeos on veuran les estructures que m’interessa treballar en contextos reals. El primer és més d’Introductions. Són escenes de la sèrie Friends en què s’introdueix a un familiar, parella, companys de pis, etc. Primer apareixen sense subtítols i desprès amb ells (instrucció diferencia i intel·ligències múltiples).

Imatge de previsualització de YouTube

El segon vídeo, més de Greetings, presenta situacions diferents: Cafeteria, aeroport, oficina, etc. Imatge de previsualització de YouTube

A continuació, els alumnes practiquen les estructures amb role-play desprès d’haver-ho modelat jo sola o amb altre alumne com a exemple. Les estructures estan dividides en tres nivells i projectades a la pissarra. El nivell 1 són estructures bàsiques que a tothom li resulten familiars; el nivell dos és una barreja entre aquestes i d’altres d’un nivell més avançat; i el nivell tres està pensat per als nens que es veuen capaços d’introduir elements nous (nivells, cooperació, que fan possible l’autonomia de l’alumne). Cadascú és lliure de fer servir aquelles amb què es sentin més còmodes. Abans de marxar de classe, els hi demano que pensin quina feina es veuen fent d’aquí a dos anys i que ho enganxin amb un post-it a un espai de reflexions que tenim destinat a l’aula. Jo pren notes dels oficis i professions que diuen i preparo un powerpoint i un Word amb targetes de visites relacionades amb allò que ells han dit.

En segon lloc, a la segona sessió, projecto el powerpoint a la classe i, tots junts, analitzem el vocabulari; el document de Word els hi l’envio per correu electrònic perquè puguin treballar fent-lo servir de mostra. Tenen dos dies per crear la seva pròpia targeta de visita a classe (control del temps). Els presento una rúbrica amb els ítems que avaluaré: Disseny, presentació, estructures lèxiques i gramaticals, i cohesió entre el que volen dir i el que han posat a la targeta. Són lliures de triar el nombre d’estructures així com la seva dificultat i el fet de fer-ho per una banda o per les dues (nivells > instrucció diferenciada > autonomia de l’alumne). Aquesta activitat s’avalua com desprès veurem a l’estil gamificat.

El segon dia tothom m’ho ha d’enviar per correu abans que acabi la classe. Imprimeixo les targetes i les plastifico per la propera sessió. Aquí teniu un exemple fet per l’alumne Àlex Martínez. En aquest cas, es tracta d’una targeta amb dues cares.

Alex 1     Alex 2

 

 

 

 

Per últim, els hi porto les targetes preparades i recreem a classe una fira de treball a l’estil speed dating (cooperació i interès per introduir al company en l’activitat), en què ells s’han d’introduir múltiples vegades (múltiples intents per tenir èxit) i fins que jo vegi que comença haver fluïdesa al discurs oral. Aquesta activitat també s’avalua.

Aquí teniu unes fotos de com va anar:

imageedit_3_4385307088

imageedit_20_5131442032

imageedit_23_9354421287

 

Com continua la dinàmica de joc a l’hora d’avaluar i que estigui en consonància amb la resta de característiques del joc que ja hem introduït?

Una manera és creant un gradebook (quadern de notes), que en aquest cas serà digital perquè els alumnes tinguin accés continu a les seves notes, on cada activitat avaluada es comptabilitza amb punts. Amb això el que vull dir és que hi ha flexibilitat en la puntuació de cada activitat, definida pel professor d’acord amb els seus interessos. Em trobo que als alumnes els sorprèn que no sigui fins a 10 punts, o em pregunten “13 punts sobre quants?” I sempre els hi dic que no hi ha límit, que depèn de l’activitat, feina o tasca realitzada. La puntuació final de cada activitat tindrà un pes (40%, 60%, per exemple) o un altre depenent dels criteris d’avaluació establerts pel departament o equip educatiu pertinent. El resultat de la suma de notes a que s’aplica aquesta distribució de pes donarà lloc a la mitjana ponderada de la matèria que sí serà sobre 10. Aquesta nota podrà ser seguida en tot moment per l’alumne des de casa.

Passem a veure-ho de manera gràfica… En aquest cas he dividit el pes de la matèria en 60% exàmens i proves, i 40% deures, comportament i assistència. Cada vegada que vull avaluar una activitat, primer decideixo si entra dintre del 60% o del 40%, i la introdueixo al gradebook amb la puntuació que li he donat.

Gradebook add tets

 

 

 

 

 

Al posar les notes, aquestes queden ponderades directament i visibles en dos tipus de formats: La mitjana ponderada sobre 10 i el percentatge sobre 100.

Gradebook 2 add Teacher data

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb la contrasenya que apareix al costat del nom de l’alumne, aquest pot accedir-hi i consultar les seves notes. En aquest cas, jo penjo al gradebook a la wiki abans esmentada. Per tal de protegir les dades, solament poden veure les seves notes buscant el seu nom al desplegable de la part de dalt a l’esquerra i introduint la contrasenya. En casa d’escriure altres dígits, sortiria error.

Gradebook 3 worng password

 

 

 

 

 

 

Gradebook 3 right password

 

 

 

 

 

 

 

 

Què aconseguim fent-ho d’aquesta manera? Els alumnes són responsables del seu progrés. No hi ha sorpreses a final de trimestre, per exemple. Ells poden veure si hi ha alguna activitat que no han fet i posar-hi remei.

Sempre tindran l’oportunitat de millorar el que han fet, pujar de nivell i aconseguir més punts, que acabaran convertint-se en nota. Com? A la wiki hi ha una secció, també dividida per nivells, on ells podran treballar per pujar els seus resultats amb temes relacionants amb el que s’està fent a classe. És decisió seva. De nou, tindran un temps per fer-ho.

Ampliar notes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com en totes les coses… hi ha un final. El final d’aquesta partida es pot preveure: Juny. Mentrestant, anirem proposant noves idees i eines per fer el seguiment de l’evolució d’aquests alumnes, sempre des d’una perspectiva d’integració, millora i responsabilitat.