INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Al segle 20, dues grans teories s’han proposat en un intent d’interpretar les diferències humanes i definir, així, els models educatius al voltant d’aquestes diferències. La teoria d’estil d’aprenentatge té les seves arrels en la comunitat psicoanalítica; teoria de les intel·ligències múltiples és el fruit de la ciència cognitiva i representa un intent per repensar la teoria de la intel·ligència mesurable.

Per entendre’ns, els estils d’aprenentatge emfatitzen les diferents maneres de pensar i sentir de cadascú. Hi ha persones amb més habilitat per resoldre problemes, d’altres que prefereixen crear, i d’altres que interactuen. La teoria de les intel·ligències múltiples, en canvi, és un esforç per entendre com les cultures i disciplines conformen el potencial humà. Encara que ambdues teories afirmen que les ideologies dominants de la intel·ligència inhibeixen la nostra comprensió de les diferències humanes, els estils d’aprenentatge tenen més a veure amb les diferències en el procés d’aprenentatge, mentre que les intel·ligències múltiples es centren en el contingut i els productes d’aprenentatge . Fins ara, tot i que se’ls relaciona, aquestes dues teories no tenen molt a veure l’una amb l’altra.

Howard Gardner proposa aquests 7 tipus d’intel·ligències:

1.  Intel·ligència lingüística: capacitat d’entendre i utilitzar el propi idioma (escriptors, professors, polítics…).

2. Intel·ligència lògico-matemàtica: capacitat d’entendre les relacions abstractes (matemàtics, filòsofs, científics).

3. Intel·ligència espacial: capacitat de percebre la col.locació dels cossos a l’espai i orientar-se (mariners, aviadors, pintors, escultors, arquitectes).

4. Intel·ligència cinètica: capacitat de percebre i reproduir el moviment (esportistes, ballarins, artesans).

5. Intel·ligència musical: capacitat de percebre i reproduir la música.

6. Intel·ligència intrapersonal: capacitat d’entendre’s a si mateix i controlar-se (psiquiatres, psicòlegs, consellers, escriptors i tothom).

7.  Intel·ligència interpersonal: capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber-lo tractar (venedors, dirigents i tothom).

Multiple-Intelligences-infographic

Referències:

http://www.tecweb.org/styles/gardner.html                                                                                                                                                                                                                                                                 http://infed.org/mobi/howard-gardner-multiple-intelligences-and-education/



EXEMPLE D’ACTIVITAT FENT SERVIR TOTS ELS ESTILS D’APRENENTATGE

EL CONTE DEL GRUP DE 3er D’ESO.

A continuació mostraré una activitat realitzada a un grup de 3er d’ESO fent servir tots els estils d’aprenentatge.

 

Com vam comentar al post del Dia Internacional de les Llengües d’Origen, a un grup de 3er d’ESO vam fer una activitat amb objectius molt diversos i tenint en compte els diferents estils d’aprenentatge.

Vam treballar la lectura en castellà i català a la classe (ESTIL VISUAL). Vam assajar i van participar les famílies dels nens i nenes implicades en la lectura. Finalment, va arribar l’hora de gravar (ESTIL AUDITIU). Amb l’ajuda de companys experts en la matèria, el procés de gravació a l’estudi de ràdio del centre va ser tot un èxit i una experiència magnífica per als alumnes.

Desprès de tenir l’àudio enllestit, tocava preparar la part del vídeo. Tothom a la classe va participar en el muntatge d’aquest.

Per altra banda, aquells alumnes que no havien de dir res en cap altra llengua es van encarregar de l’elaboració  dels subtítols en anglès del vídeo, de fer la introducció i del procés d’edició.

El resultat va ser aquest vídeo que ara podeu veure. En definitiva, aquesta és una mostra d’una experiència magnífica en què els alumnes, les seves llengües, el respecte, la tolerància i l’admiració mútua han estat els principals protagonistes.

El dia de Sant Jordi, tots els components del vídeo estaran a càrrec d’un taller on presentaran el vídeo, explicaran les seves experiències, opinions i sensacions (ESTIL KINÈSTETIC), i coneixeran en persona a l’escriptora del conte. Tots junts crearem una història per l’any vinent, plena d’il·lusió i esperança.

REFERÈNCIES:

http://slowchickendance.com/El-vuelo-de-la-cometa-roja-sobre-tejados-de-papel



ACTIVITATS PER REALITZAR AMB CADA ESTIL D’APRENENTATGE

De quina manera podem impartir la nostra matèria tenint en compte les diferent maneres d’aprendre?
Aquí tens algunes idees.


What type of learner are you?

DISCOVER YOUR PREFERRED LEARNING STYLE    Take the quiz!

picture learning styles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: onlinecollege.org



Estils d’aprenentatges: enllaços web

Gardner: Learning Styles Pàgina amb informació d’uns dels creadors d’aquesta teoria.

Learning Styles online

Vark Questionnaire Lloc web amb tota la informació necessària sobre el qüestionari Vark.

Learning Styles: Online Learning Style Assessments & Community  Lloc amb informació diversa en relació als estuls d’aprenentatge.

Educational Technology and Mobile Learning Lloc que ofereix recursos i eines d’una gran varietat de temes.

Creative Learning Centre Pàgina que parla dels beneficis per als alumnes i professors del coneixement dels estils d’aprenentatge.

 



La instrucció diferenciada a l’aula a través dels estils d’aprenentatge

 



Les modalitats d’aprenentatge

A l’últim article parlàvem de les aportacions de Alonso et al. (1994) i Kolb (1984) a la teoria dels estils d’aprenentatge. Es centraven, principalment en quatre tipus d’estils. Tot i estar acceptats en nombrosos estudis, existeixen d’altres que recolzen la teoria que parla de set estils o modalitats d’aprenentatge:

Visual (espacial): Prefereix l’ús d’imatges, imatges i comprensió espacial.
Aural (auditiu-musical): Funciona bé amb l’ús de so i música.
Verbal (lingüística): Aprèn millor amb l’ús de paraules, tant en la parla i l’escriptura.
Físic (kinestèsic): Fa servir l’ús del seu cos, les mans i el sentit del tacte.
Lògica (matemàtica): Prefereix fer servir la lògica, el raonament i sistemes.
Social (interpersonal): Preferència per aprendre en grups o amb altres persones.                                                                                                           Solitary (intrapersonal): S’estima més treballar sol i utilitzar l’auto-estudi.

Tothom tenim una varietat d’estils d’aprenentatge, tot i que acostuma a passar que ens polaritzem en un d’ells, en el dominant. Altres poden trobar que utilitzen diferents estils en diferents circumstàncies . No existeix una combinació adequada ni han de ser estils fixos. A més, es pot, fins i tot, desenvolupar  l’habilitat en estils menys dominants, així com millorar en aquells que ja es dominen.
Quan aprenen una llengua estrangera que, com el seu nom indica, ens pot semblar llunyana, ajudar que els nostres alumnes reconeguin i comprenguin els seus propis estils d’aprenentatge, pot suposar una millora significativa

learning styles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Educational Technology and Mobile Learning (www.educatorstechnology.com)

 

El següent gràfic d’infografia mostra de manera clara els set estils de què parlem.

type-of-learner

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

7-styles-of-learning-730x877

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Referències:

www.learning-styles-online.com



Els estils d’aprenentatge. Els ignorem o els fomentem?

Els estils d’aprenantge són les preferències úniques que tots nosaltres tenim per experimentar contingut nou. Són, com diu Fleethman (2006) les maneres diferents que un aprenent té de copsar la informació.

Així doncs, aquestes preferències estan compostes per unes característiques cognitives, afectives i psicològiques que serveixen com indicadors de com els alumnes perceben, interaccionen i responen als seus ambients d’aprenentatge.

Tothom aprèn d’una manera diferent. No obstant i malgrat els esforços de molts professors, no és fàcil ensenyar a tothom de la mateixa manera…  Com diu Mike Fleetham, autor de nombrosos articles sobre educació , aprendre de manera continuada d’una manera que no et va bé o no et funciona, és com portar unes sabates que et queden massa petites o massa grans, és dir, incòmode i frustrant. Us imagineu? I si a més pensem en la sensació de portar aquestes sabates en un terreny desconegut i on no ens sentim segurs… podem imaginar el que senten els alumnes a l‘aprendre una llengua estrangera en un estil diferent al seu.

Alonso et al. (1994) definex l’estil d’aprenentatge com la barreja de factors cognitius, afectius i psicològics que serveixen com a indicadors relativament estables de com un aprenent percep, interactua i respon a l’ambient d’aprenentatge. Cada persona neix amb certes preferències cap a estils particulars, però la cultura, l’experiència i el desenvolupament influencien aquestes preferències”. (Giles, E, Pitre, S., Womack, S., 2003)

Els autors  esbrinen en els seus estudis per què en una situació en la que dues persones comparteixen text i context una aprèn i una altra no. La resposta radica en la diferent reacció dels individus, explicable per les seves diferents necessitats sobre la manera per la qual s’exposen a l’aprenentatge i aprenen el coneixement.  Els estils d’aprenentatge   de   cada   persona   originen   diferents   respostes   i   diferents comportaments davant l’aprenentatge.

Així doncs, fa relativament poc que es parla dels estils d’aprenentatge. Un dels primer en fer-ho va ser David A. Kolb, el model del qual es basa en la teoria de l’aprenentatge experiencial, tal i com s’explica en el seu llibre Experiential Learning. Ell descriu dos enfocaments relacionats amb l’experiència d’aprenentatge: Experiència concreta i conceptualització abstracta, així com dos enfocaments relacionats amb la transformació de l’experiència : Observació reflexiva i Experimentació Activa. Segons el model de Kolb, el procés d’aprenentatge ideal integra els quatre enfocaments condicionats per la situació en què es donen.

Més tard, Peter Honey and Alan Mumford (citats per Alonso et al., 1994), van adaptar el seu model al de Kolb, proposant quatre tipus d’estils d’aprenentatge d’acord amb la forma d’organitzar i treballar que són:

– Actiu.

– Reflexiu.

– Teòric.

– Pragmàtic.

Actius. Es tracta de persones que s’impliquen en els assumptes dels altres i són l’eix de totes les activitats que els envolten. Emprenen les noves experiències amb entusiasme. Són de mentalitat oberta, gens escèptics. Es mostren espontanis, creatius, innovadors i desitjosos d’aprendre.

Reflexius. A les persones reflexives els agrada considerar les experiències i observar les des diferents perspectives amb l’objectiu d’analitzar-les abans d’arribar a una conclusió. Són prudents i consideren totes les alternatives   possibles   abans   de   decidir. Són lents i detallistes. Escolten  els altres i no intervenen fins que no tenen domini de la situació.

Teòrics.  Adapten i integren les observacions dins de teories lògiques i complexes. Tendeixen a ser perfeccionistes. Integren els fets amb teories coherents. Els agrada analitzar i sintetitzar.   Són   profunds   en   el   seu   sistema   de   pensament. Per ells, si una cosa és lògica és bona. Solen buscar l’objectivitat i no els agrada l’ambigüitat.

Pragmàtics. Es caracteritzen per l’aplicació pràctica de les idees. Troben l’aspecte positiu a cada nova idea i n’aprofiten la primera ocasió per a experimentar-les. Els agrada actuar ràpidament i amb seguretat amb totes aquelles idees i projectes que els atreuen. Tendeixen a ser impacients.

Adaptat d’Alosno, Gallegos i Honey, (1994) y (Valerdi, 2002)

REFERÈNCIES

Alonso,C; Gallego, D. I Honey, P. (1994). Los estilos de aprendizaje. Procedimientos de diagnòstico y mejora. Bilbao: Mensajero.

Mike Fleetham. www.thinkingclassroom.co.uk/

Kolb, David (1984). Experiential learning: Experience as the source of learning and development. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall.