Una bona competència comunicativa lingüística és la base d’aprenentatges i coneixements que fan de nosaltres persones amb criteri i competents. És difícil desenvolupar aquesta competència sense la presència d’un hàbit de lectura que ens permeti adquirir i ampliar la nostra sapiència.
Aprofitant el material (contes i poesies en anglès per primària) de la nostra companya Pilar Bellés, anem a parlar dels contes i de la lectura en general, doncs són nombrosos els beneficis d’aquesta pràctica.
Narrar en veu alta una historia a un nen suposa una activitat de gran valor intel·lectual, cognitiu i emocional. Es recomana fer-ho tan aviat com sigui possible per tal de crear un hàbit lector que ajudarà a l’infant a realitzar-se com personal i socialment.
Igualment, els contes, siguin en la llengua que siguin, representen una font de valors com la tolerància, l’amistat, etc. d’on es poden treure continguts molt enriquidors que poden ser tractats a posteriori a una tutoria, per exemple.
A banda dels valors, podem convertir en material educatiu les emocions que els nens podem identificar ràbia, amor, frustració, etc.
Relacionada amb les emocions, està la capacitat d’identificar-se amb un personatge, que va més enllà de la llengua que aquest parla. Amb ajuda de suport visual, podem fer que els resulti fàcil trobar aquesta identificació i fer-la servir com eina per afrontar reptes i treballar la resolució de conflictes des d’un punt de vista més ampli.
Per si tot això és poc, mentre la lectura d’un conte es porta a terme, els nens estimulen tant la imaginació com la memòria, a més de treballar la paciència, virtut tan necessària per l’aprenentatge.
Sí és cert que a l’hora de posar-se a llegir i que resulti efectiu solen aparèixer dubtes de com fer-ho, quins tipus de lectures, la selecció del material, etc. Aquí teniu aquest enllaç a un espai que tracta totes aquestes qüestions: Lectures a les primeres edats.
Pel que fa a les llengües pròpiament dit, hem de destacar la utilitat dels contes per desenvolupar el llenguatge ensenyant nous conceptes, vocabulari, estructures gramaticals, entre d’altres. Com que la història principal d’un conte és fàcil de recordar, és possible desenvolupar detalls de manera que puguem integrar allò que ens interessa. És precisament això el que trobem als llibres plurilingües d’aquest bloc. Ara bé, per tal que els nens aprenguin i recordin aquests nous continguts, són necessàries una sèrie d’estratègies i pautes a tenir en compte que, més endavant, explicarem.
En el cas d’alumnes de secundària que ja tenen unes destreses de lectura més desenvolupades, convé aplicar estratègies cognitives, com per exemple, prediccions, resums i estratègies de reflexió. Als alumnes d’una segona llengua estratègies, però, no sempre se’ls explica I ensenya explícitament. En aquest estudi s’analitzen els resultats del California Writing Project en què 55 professors van implementar estratègies cognitives a la instrucció de la lectura i l’escriptura duren un període de vuit anys.
Difícilment farà servir un nen les destreses necessàries per llegir en una segona llengua si encara no les ha desenvolupat en la seva llengua materna (Cummins, 1979). És per això que la qüestió de a quina edat es deu començar l’aprenentatge d’una segona llengua és molt relativa i controvertida… (Muñoz, 2008) Però d’això ja en parlarem.
Referències:
http://www.literaturasm.com/La_importancia_de_contar_cuentos.html
http://www.educ.ualberta.ca/staff/olenka.bilash/best%20of%20bilash/iceberg.html (Linguistic Interdependence Hypothesis, Cummins)
http://www.achievementseminars.com/seminar_series_2005_2006/readings/tesol.turkey.pdf (Cross-Language Transfer, Cummins 2005)
http://www.nwp.org/cs/public/download/nwp_file/8538/Booth_Olson,_Carol,_et_al.pdf?x-r=pcfile_d
