JUDICI CASI IMPOTENT

 Aquesta fotografia no m’ofereix cap dubte -em va etzibar la Gramola, la dona més xafardera del poble- és el qui coneixem com a vell Cristòfol. Però noi, em sembla que vas ben errat, aquest bon home és impotent des que va néixer, tothom ho sap -continuà dient amb un somriure burleta als llavis. Tot i això vaig decidir buscar el meu possible pare, convençut que aquella dona no tenia raó.

            Després de donar un tomb per Mequinensa, vaig arribar al Cafè de la Granota, on el vaig veure, assegut en una taula, xerrant animadament mentre al costat uns homes havien començat una partida de botifarra que donaria molt a parlar per la famosa trampa de Florenci. Al veure’m, o això em va semblar, va sortir disparat del cafè sense que li pogués dir ni mitja paraula. Al cap d’una estona tot el poble anava ple sobre que un suposat fill del vell Cristòfol, personatge emblemàtic i venerat a les deu riberes de l’Ebre. Tot el poble se’m va tirar al damunt i van començar a afusellar-me amb més mala fe que un exèrcit a un enemic, a preguntes és clar. Tanta va ser l’eufòria o l’angoixa que va despertar dins seu, que fins i tot la Gramola i en Ramon de les olives van acabar discutint i treien tots els draps bruts l’un de l’altre, l’enfrontament, lògicament el va guanyar la Gramola, després que deixés anar que el Ramon va ser verge fins als trenta-quatre anys, fet que el va convertir en la burla del poble. Al acabar aquest duel de xafarderies per a la història, un home, visiblement alegre, va decidir que faríem un judici en el qual seria present tot el poble.

            Les setmanes següents es van fer llarguíssimes: unes quantes dones grans van iniciar una campanya a favor del vell Cristòfol, dient que era impotent i que jo estava sonat i que haurien de trucar al manicomi; en canvi, la majoria dels homes es van mantenir indiferents, fet que va fer que les seves dones s’enfadessin. El dia del judici va arribar i sense quasi adonar-me’n em trobava assegut en un banc, davant d’en Crònides, el jutge del poble, i a la meva esquerra tenia el meu pare, o això és el que jo creia. Tots els ulls de la sala estaven sobre meu. Així va començar el judici en el que jo m’ havia de defensar i presentar proves per demostrar que aquell vell era el meu pare. I així ho vaig fer, o vaig intentar fer, ja que l’únic que tenia era una fotografia que m’havia donat la meva mare abans de morir i les seves ultimes paraules. A Mequinensa el trobaràs -em va dir, amb una veu molt feble en les seves penúltimes paraules. Després d’explicar-ho al jutge i ensenyar la foto on tot i que anys més jove es podia reconèixer el vell Cristòfol, o pare per a mi. Ell es va defensar dient que ell sempre ha estat impotent i que, per tant, no havia tingut cap fill.

            Com es diu la teva mare- va preguntar la Gramola, que sense que ningú li hagués demanat va començar un particular interrogatori. La mare, en pau descansi, es deia Assumpció i de joveneta es va quedar embarassada de mi i va marxar del poble. Al dir el nom tota la gent gran del poble va començar a parlar fins que el jutge Crònides els va fer callar amb un cop sec. Així que ets fill de la Bacallà -em digué l’Adelaida amb el mateix to burleta amb que uns dies abans li havia parlat la Gramola. Pel que he pogut saber després, aquest mot venia que el seu pare era el peixater del poble i ella sempre feia molta pudor a peix. Després d’unes quantes preguntes més en les quals es va desviar completament del tema preguntant-me per la meva vida i la de la meva mare, va decidir que ja n’hi havia prou i va dir que era l’hora que el jutge donés el seu veredicte i la condemna. Això em va deixar gelat, em podrien condemnar per allò? Quan el jutge, que semblava que durant bon tros del judici estava adormit, va dir amb una veu autoritària: noi, et declaro culpable! Els veïns de Mequinensa van aplaudir, mentre jo pensava quina mena de condemna em podrien imposar per allò.

            Alto el foc! -va dir un vell que havia entrat a la sala, es deia Josep però tothom el coneixia per “mocamullat”, segons ser perquè de petit sempre li penjava el moc del nas. Aquí hi ha molt a explicar encara, així que ningú es mogui. Jo em crec completament la història del noi. Primer de tot, perquè s’assemblen molt i segon perquè crec que no és l’únic fill que té. Per demostrar que el meu client té raó -va continuar, com si fos el meu advocat, cosa que em feia pensar si l’hauria de pagar- vull que el vell Cristòfol pugi aquí dalt on tothom el pugui veure. Susi ja pots passar i ensenyar la cuixa. Mirin! Es gran eh! Jo diria que els pantalons li explotaran, bé amb això queda demostrat  que aquest home d’impotent no en té res, la seva famosa impotència va durar un més i va ser degut a que va fer servir en excés la seva virilitat. Així podrem dir que és més que probable que aquest pugui ser el seu fill, com molts dels homes del poble que tenen més o menys la seva edat. Dones del poble, s’ha acabat la mentida! És hora de que tothom sàpiga que la majoria dels vostres fills comparteixen pare, el vell Cristòfol, o com molts el coneixem, el repoblador de Mequinensa.

Arnau Gómez Mateu

11 thoughts on “JUDICI CASI IMPOTENT

  1. noemi

    El conte escrit per l’Arnau m’ha semblat vastant vo, es una historia en la qual no s’enllaça ninun dels contes escrits en el llire, pero que facilment es pot saber en tot moment de lo que parla hi explica. La seva estructura tambe es molt semblant a la dels contes, ja que no reorre als diàlegs entre personatges, sino que fa com un diàleg narrat, molt tipic en els contes, juntament amb les expressions típiques del poble Maquinensa. Jo li donc una nota d’un 7.75 /8

  2. Adrian

    El text té un estil mequinensà. Està força bé estructurada i la originalitat es acertada. Et poso un 8 =D.

  3. Tània

    El conte és molt original, tant la història com la manera com esta narrada és molt bona.
    La ironía i l’humor recorden clarament l’estil mequinençà.
    L’época i l’espai estan molt ben representats i situa al lector amb força precisió.

    Nota:9’5

  4. Fede

    Molt bé Arnau!
    El teu conte és molt original, i sobretot el final. L’estil està encertat al de Jesús Moncada, a més fas servir alguns mots mequinensans molt ben empleats.

  5. marta

    El text es força original i esta molt ben escrit.Situat a l’época i el moment correctes i amb un vocabolari força aferrat a de Jesus Montcada.

    Nota:9,5

  6. Sergio Jiménez Serrano

    Crec que aquest conte està bastant bé. És molt original i manté una estructura molt semblant a la de Jesús Moncada. Icorpora l’ironia, que com en els altres contes de l’autor està molt present. El final crec que és molt original i en cap moment t’ho esperes.
    De moment tens un 8, pots millorar-lo.

  7. Jaume González

    Aquest conte de l’Arnau està bé. El que ha entès més és el rol de cada personatge. també hi ha diferents llocs de Mequinensa i l’estil del conte no està mal encaminat al de Jesús Moncada.

    Li poso un 7.

    Jaume González Bazataqui

  8. Eze

    Aquesta per mi es de les millors, el començament es una mica lios, pero despres ja es mes facil de llegir. L’estructura podria ser soprenent, pero mes o menys ja es preveu, te frases bastant comiques, com la de EL REPOBLADOR DE MEQUINENSA. L’estil mequinensà es reflexa bastant be.

    La meva nota 9.

  9. lrc1171

    Aquesta historia es molt interessant. Fa que segueixis llegint, perque a cada paraula que llegeixes es posa mes interessant. La originalitat es maxima. L’estil mequinensa es inmillorable, i l’estructura per descomptat es innigualable.

    Tot esta en gran armonia.

    la nota es un 9.

  10. Raquel Martos

    Aquest text està super ben estructurat, i segueix la temàtica de Jesús Moncada i té empleats uns mots Mequinençans i molt ben posats on toca.
    Jo li poso un 9.5

  11. Joan Marc

    Vaja Arnau, ja pots publicar un llibre que tens un bon ventall d’incondicionals. Davant de l’evidència, només et puc retornar a la categoria del primer trimestre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *