Realment, la selecció d’imatges i l’animació és molt bona i il·lustra molt bé el poema.
L’Ulisses n’estaria orgullós.
mcapella
La professora de grec del centre també n’està orgullosa! i l’ha enllaçat amb un article del bloc El fil de les clàssiques: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/04/04/viatge-cap-a-itaca-de-kavafis-fins-al-cristofol-ferrer/
L’enhorabona, Marta, has aconseguit fer una bona animació de temàtica amorosa amb el poema de Kavafis. Tanmateix, no crec que Ítaca sigui sols sinònim d’amor, més aviat de saviesa. Ítaca és la vida i el saber és allò clau a la vida, allò que li dóna sentit. Aleshores, la vida té sentit si en arribar al destí (=Ítaca) es té saviesa i s’han obtingut els amors, els plaers sexuals en definitiva. Per a Kavafis, aquest amor era l’amor grec i ell s’hi abandona i l’assumeix amb tota valentia davant una societat severa i puritana. Ítaca no és un poema pessimista sinó eròtic. Has fet una bona tria!
Nora
hola Marta! m’agradat molt el teu poema ja ho saps prou bé 🙂
ENHORABONA!
petons, Nora
Oriol Garcia
Marta! M’ha agradat molt el teu poema, ja ho saps! Sobretot l’estructura del poema i l’imaginació que has tingut amb les fotografíes junt amb el text del poema.
Hajar
Martee 😀
està molt bé el teu poema! m’ha agradat molt!! m’ha agradat com has posat els versos i els colors 🙂
Realment, la selecció d’imatges i l’animació és molt bona i il·lustra molt bé el poema.
L’Ulisses n’estaria orgullós.
La professora de grec del centre també n’està orgullosa! i l’ha enllaçat amb un article del bloc El fil de les clàssiques: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/04/04/viatge-cap-a-itaca-de-kavafis-fins-al-cristofol-ferrer/
L’enhorabona, Marta, has aconseguit fer una bona animació de temàtica amorosa amb el poema de Kavafis. Tanmateix, no crec que Ítaca sigui sols sinònim d’amor, més aviat de saviesa. Ítaca és la vida i el saber és allò clau a la vida, allò que li dóna sentit. Aleshores, la vida té sentit si en arribar al destí (=Ítaca) es té saviesa i s’han obtingut els amors, els plaers sexuals en definitiva. Per a Kavafis, aquest amor era l’amor grec i ell s’hi abandona i l’assumeix amb tota valentia davant una societat severa i puritana. Ítaca no és un poema pessimista sinó eròtic. Has fet una bona tria!
hola Marta! m’agradat molt el teu poema ja ho saps prou bé 🙂
ENHORABONA!
petons, Nora
Marta! M’ha agradat molt el teu poema, ja ho saps! Sobretot l’estructura del poema i l’imaginació que has tingut amb les fotografíes junt amb el text del poema.
Martee 😀
està molt bé el teu poema! m’ha agradat molt!! m’ha agradat com has posat els versos i els colors 🙂
Petons!
-hajar
Pingback: Viatge a Ítaca: de Kavafis al Cristòfol Ferrer | El Fil de les Clàssiques