La tranquil·litat enyorada

pict0051.JPG

Tot i que faci molt de fred, surto de casa per tal de buscar uns instants de soledat i tranquil·litat. Em poso la jaqueta i començo a caminar sense rumb per aquests estrets carrers del nostre petit poble. Em decideixo a anar a la platja, on només les ones del mar trenquen el silenci absolut. Passejant amb molta calma, he començat a pensar i m’han vingut records de la meva infantesa.

Me’n recordo quan arribava el temps de prendre el sol, quan l’escola ja havia tancat i l’ hivern trist s’havia quedat enrere. En aquell instant començaven les vacances d’estiu en què tots els moments no eren per amoïnar-se sinó per divertir-se. Va ser aquell mes d’agost que vaig viatjar a una de les més boniques i principals illes de l’arxipèlag balear, l’anomenada Menorca.

Allà ens vam allotjar en un petit poble de pescadors on gaudíem d’una gran pau, a diferència de les bullicioses urbanitzacions turístiques. Vaig conèixer moltes coses noves i agradables, però sobretot em fascinaven les cales protegides dels vents del nord, pels alts penya-segats que les envolten. Aquestes eren petites, netes, tranquil·les, de poc fons i estretes, el que les feia abrigades al mal temps i gairebé mai sofrien onatge.

Simplement la placidesa de les seves aigües, la claretat del sol d’estiu, les formes blanques de les roques, em situaven en un món molt més meravellós, que jo encara no coneixia.

Després d’aquest malenconiós record, es veu que m’he quedat tan obsessionat que quan torno a casa, el primer que faig, és buscar en el meu àlbum de fotografies i trobar la imatge més adequada per traslladar-me a aquell enyorat indret.

Luis Berlanga Herrera

5 thoughts on “La tranquil·litat enyorada

  1. David

    Lluis està molt be’n feta,m’agrada molt com t’expresses(ja m’ensenyaras jajaj).Aveure si et millores de la mà. Ja ens veurem adeu!

  2. Joan Marc

    Simplement has de retocar els detalls. Molt ben lligada la relació entre present i passat: molt proustià.
    També està molt bé l’enumeració del penúltim paràgraf.
    Un 9.

  3. mrt1002

    M’encanta la redacció! Com està escrita i com ho descirus tot. I Lluis, tenia que deixar-te un comentari, no podia passar! jeje. Paraules molt adequades, com ‘onatge’ etc. Nose que més posar-te, MOLT BEN ESCRITA!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *