Medea de Sèneca, d’Eurípides i d’altres al Teatre Lliure

Una versió de Medea, coproducció del Teatro de la Ciudad i Teatro de La Abadía es podrà veure a Barcelona el 3, 4 i 6 de desembre al Teatre Lliure de Montjuïc i dissabte 5 (entrada lliure) a Àgora lliure UPF.

medea_espUna dona en plena maduresa de la seva força, intel·ligència i bellesa, que ha fet l’inenarrable per l’amor d’un home, s’esqueixa l’ànima per trobar les paraules que donin forma als fets que executarà per venjar-se’n, ara que li nega l’amor. Aitana Sánchez-Gijón (premi CERES 2015 a la Millor Actriu), envoltada d’un ‘cor de nens’, empesa pel seu pathos a assassinar-los.

image_content_3605587_20150911032527

Aitana Sánchez-Gijón interpreta Medea

“Encara no saps què és plorar, espera’t que siguis vell.”

“No hi ha un dolor pitjor que el de l’amor” diu Medea, diu Sèneca. Si això és així… què hi podem fer? Que no ho hem sentit mai, això? Medea és atreviment, Medea ens fica la mà sencera a les ferides i ens enfronta als nostres terrors, o més ben dit als nostres dolors, o encara més ben dit: si el dolor és signe de vida, a la nostra vida. Per això em fa por Medea, i tot i així no puc parar de mirar. Medea, tan contrària a la idea de virtut de Sèneca i en canvi tan atractiva per a l’autor.
Andrés Lima

Medea. Teatro de la Ciudad. from elNorte comunicación on Vimeo.

 seguiu #teatrodelaciudad i #medea al twitter

Per què el mite de Medea és tan representat al teatre? Què en sabeu de Medea? i de la Medea d’Eurípides? i de la de Sèneca?

Publicat dins de General, Mitologia, Teatres a Barcelona, Tragèdia grega, Tragèdia llatina | Etiquetat com a , , , , , , , | 1 comentari

Antígona de Sòfocles al Teatre Lliure de Montjuïc

Els dies 4, 5 i 6 de desembre es podrà veure al Teatre Lliure de Montjuïc, a  Barcelona, Antígona de Sòfocles en versió lliure i direcció de Miguel del Arco, cia. TEATRO DE LA CIUDAD.

Creont i Antígona. Oncle i neboda. Una noia enfrontada a la màxima representació de l’Estat. Un moment de desequilibri en què un ésser humà “s’ha d’aferrar de la manera més estreta a ell mateix”, atenir-se a la seva identitat amb la màxima fermesa.

antigona_esp

Antígona amb Carmen Machi

“De la sort que el destí té assignada als mortals, ningú no se’n pot escapar.”
Ni Antígona ni Creont poden cedir sense falsejar la seva essència. Tots dos tenen raó… Tots dos es pensen que la tenen. Tots dos, obcecats en els seus propis discursos. Sords a cada extrem… Els altres, corpresos quan comproven “com n’és d’horriblement fàcil que l’ésser humà quedi reduït a menys del que és o transportat a més del que és, ja que tots dos moviments són igualment fatals per a la seva identitat i el seu progrés”.
Miguel del Arco

seguiu #teatrodelaciudad i #antigona al twitter

[youtube]https://youtu.be/BOaIZZAQhZ4[/youtube]

Què en sabem d’Antígona? i de Sòfocles?

 

Publicat dins de General, Mitologia, Teatres a Barcelona, Tragèdia grega | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

Edipo Rey de Sòfocles al Teatre Lliure

ediporey_esp

Edipo Rey

Edipo Rey  de Sòfocles en versió i direcció d’Alfredo Sanzol cia. TEATRO DE LA CIUDAD arriba al Teatre LLiure de Montjuïc els dies 3, 5 i 6 de desembre

 

Edipo Rey. Teatro de la Ciudad. from elNorte comunicación on Vimeo.

 La necessitat de saber la veritat, l’impossible control absolut del destí i la recerca del seu propi origen componen la història d’un home que, mentre investiga un crim, descobreix que ell és l’assassí del seu pare i l’amant de la seva mare, i posa en qüestió els límits i les possibilitats de l’enteniment humà.

“Que el meu destí segueixi el seu curs. Vagi allà on vagi.
Èdip descobrirà que la seva grandesa tenia els peus de misèria. Que la seva història és la de l’home que ho era tot i en realitat era menys que res. La història de l’home que, per salvar la ciutat, es va enfonsar ell mateix. La història de l’home que, quan descobreix la veritat, decideix no tornar a veure la llum.
Alfredo Sanzol

seguiu #teatrodelaciudad i #ediporey al twitter

Què sabeu de Sòfocles? i d’Èdip Rei? Quin és el seu complex?

Publicat dins de General, Mitologia, Teatres a Barcelona, Tragèdia, Tragèdia grega | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Acte solidari: “Hipermestra on the Beach”

baixa

L’any 2008 la companyia Q-ars Teatre va estrenar l’obra Suplicants d’Helena Tornero —basada en el text Les suplicants d’Èsquil— en què es parlava, a través de tres monòlegs, de l’emigració i l’asil polític, de les dones maltractades i de casos com els del monstre d’Amstetten, que tenia segrestada la filla al soterrani de casa seva. Aquest espectacle mostrava com casos reals i d’actualitat ja estaven reflectits en personatges de la mitologia.

Les Suplicants Color

Q-ars Teatre ha organitzat per una lectura d’un dels monòlegs d’aquest espectacle, Hipermestra on the beach, revisat per l’autora per aquest esdeveniment, que se centra en el drama de l’emigració, els refugiats i el tràfic de blanques. Es tracta d’un acte solidari i l’aportació voluntària (mínim 5 €) anirà destinada íntegrament al suport als refugiats de la guerra de Síria que arribaran aquest mes de novembre a la nostra ciutat.

Diumenge 8 de novembre al local de Q-ars Teatre del C/Cartagena 289 baixos 3 de Barcelona a les 20h

Aportació mínima: 5 €.
Recordeu que hi ha servei de bar i que cal confirmar l’assistència (a l’adreça qarsteatrereserves@gmail.com ).

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Troianes 15

Acabem de veure les Troianes de Sartre (que són evidentment les d’Eurípides)…
 
Ens ha agradat i ens ha emocionat molt la representació, actuació, muntatge… tot plegat raonat i sentit…  i pensem que és molt recomanable i que és una llàstima que no tingui l’acollida de públic que es mereix… Les podreu veure al teatre Akadèmia de Barcelona fins dia 8 de novembre.
 
sc00002d87 (1)
Mercè O.V. i Coloma J.B.
Publicat dins de General, Mitologia, Teatres a Barcelona, Tragèdia, Tragèdia grega | Etiquetat com a , , , , | 3 comentaris

Mots de ritual per a Electra al TNC

El passat dijous, 7 de maig, la meva tutora i jo vam tenir el plaer d’anar a veure Mots de ritual per a Electra a la Sala Tallers del TNC, dirigida per Jordi Coca.

L’obra tracta d’una adaptació modernitzada de Josep Palau i Fabre de Les Coèfores d’Èsquil, en el moment que Electra i Orestes es retroben i, desconeixedors de les seves aliances familiars, duen a terme un amor incestuós. Aleshores decideixen venjar-se de la mort del seu pare, matant a la seva mare Clitemnestra i al seu actual marit Egist, autors del crim.

Val a dir que és una obra molt dura, però molt ben reeixida. A més a més, els actors són magnífics. Tot i així, es troba a faltar el públic jove perquè un text clàssic no els crida l’atenció i, a més a més, si s’afegeix el fet que és en vers. Ben equivocats que estan de no anar-hi! Aquest espectacle ens apropa a la literatura grega, enriquint la nostra cultura d’una manera increïble. Cal dir, però, que abans d’assistir-hi és millor conèixer l’argument de l’obra per acabar d’entendre allò que ens volen transmetre.

Després de l’espectacle vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar a altres alumnes que havien anat a veure l’obra i al simpatiquíssim Dafnis Balduz (aquí podeu trobar el seu Twitter), que representava Orestes.

Entrevista a Dafnis Balduz:

[youtube]https://youtu.be/QTDDQENodL8[/youtube]

L’opinió dels espectadors (alumnes i professor de l’escola Patufet de Barcelona):

[youtube]https://youtu.be/tcGRqsTUO6M[/youtube]

Si podeu, no us la perdeu!

Publicat dins de General, Tragèdia grega | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari