Una versió de Medea, coproducció del Teatro de la Ciudad i Teatro de La Abadía es podrà veure a Barcelona el 3, 4 i 6 de desembre al Teatre Lliure de Montjuïc i dissabte 5 (entrada lliure) a Àgora lliure UPF.
Una dona en plena maduresa de la seva força, intel·ligència i bellesa, que ha fet l’inenarrable per l’amor d’un home, s’esqueixa l’ànima per trobar les paraules que donin forma als fets que executarà per venjar-se’n, ara que li nega l’amor. Aitana Sánchez-Gijón (premi CERES 2015 a la Millor Actriu), envoltada d’un ‘cor de nens’, empesa pel seu pathos a assassinar-los.
Aitana Sánchez-Gijón interpreta Medea
“Encara no saps què és plorar, espera’t que siguis vell.”
“No hi ha un dolor pitjor que el de l’amor” diu Medea, diu Sèneca. Si això és així… què hi podem fer? Que no ho hem sentit mai, això? Medea és atreviment, Medea ens fica la mà sencera a les ferides i ens enfronta als nostres terrors, o més ben dit als nostres dolors, o encara més ben dit: si el dolor és signe de vida, a la nostra vida. Per això em fa por Medea, i tot i així no puc parar de mirar. Medea, tan contrària a la idea de virtut de Sèneca i en canvi tan atractiva per a l’autor.
Andrés Lima
Medea. Teatro de la Ciudad. from elNorte comunicación on Vimeo.
seguiu #teatrodelaciudad i #medea al twitter
Per què el mite de Medea és tan representat al teatre? Què en sabeu de Medea? i de la Medea d’Eurípides? i de la de Sèneca?
Retroenllaç: Medea de Sèneca, d’Eurípide...