Pau Casals i Defilló
Va néixer a la vila del Vendrell, Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 i va morir San Juan, Puerto Rico, 22 d’octubre de 1973)
Va ser un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.
La seva interpretació d’El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins del modernisme català. Promogué fundacions per a l’impuls i la divulgació de la música.
Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps, continua avui dia sent una icona musical de referència.
Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, que va convertir en un gran instrument solista. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell aconseguia amb el violoncel.
Us presentem una auca de Pau Casals. Cliqueu sobre la imatge i podreu llegir l’auca que ens explica d’una manera divertida la seva vida.
Sant Martí del Canigó (Sardana)
Pau Casals va destacar per ser un gran intèrpret i director però també va ser compositor. Va escriure diverses obres, i entre una d’elles aquesta sardana titulada: Sant Martí del Canigó. Està dedicada a un monestir benedictí amb més de 1000 anys d’història. Vols fer-hi una visita virtual?Us deixem aquest vídeo per tal que la pogueu escoltar. Una interpretació per orquestra de violoncels en l’Auditori Pau Casals.
A veure si us agrada!
A continuació, una cobla interpretant en directe la Sardana Sant Martí del Canigó a la Vil·la Casals, l’any 2009 en motiu del 65è aniversari de la sardana de Pau Casals i del mil·lenari del monestir de Sant Martí del Canigó.
Pau Casals i la “PAU”
Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.
PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU – 24 D’OCTUBRE DE 1971
Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial – , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (…)
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.
Per acabar aquest article tan especial, un recull de vídeos de les estades que han fet alumnes de la nostra escola al Camp d’Aprenentatge Pau Casals (El Vendrell) per conèixer in situ la vida del mestre.