Tocava diferents instruments, però principalment va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc.
Era anomenat “Il prete rosso” (“El capellà roig”) per ser sacerdot (catòlic) i pèl-roig. Va compondre unes 770 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes. És especialment conegut, per ser l’autor dels 4 concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions.
Aquests dos “Powerpoints” no estan trets d’internet sinò que els ha fet la Sònia amb els seus alumnes de P5A per poder treballar el seu compositor a l’aula, així compartir també, els continguts amb tots vosaltres. Passeu les diapositives i aprendreu un grapat de coses.
Aquesta obra, que forma part del cicle de seu opus 8 Il cimento dell’armonia e dell’inventione, té una importància capital per suposar la ruptura del paradigma del concerto soli, establert pel mateix Vivaldi. Fins llavors, el concerto soli era un concert en què l’instrument solista portava tot el pes de la melodia i la composició, i la resta de l’orquestra es limitava a exercir l’acompanyament segons les regles de l’harmonia.
Les quatre estacions és un conjunt de 4 concerts per a violí del compositor barrocAntonio Vivaldi. Les va compondre el 1723, i és l’obra més coneguda de Vivaldi i, també, una de les més popularitzades de tota la música clàssica.
Els concerts es publicaren el 1725 formant part d’un conjunt de dotze concerts, op. 8, amb el títol Il Cimento dell’armonia e dell’inventione. Els primers quatre concerts s’anomenaren Le quattro stagioni i fan referència a cada una de les estacions de l’any. Cada concert segueix l’estructura de tres moviments, amb un moviment lent central (lento, adagio, largo), en mig de dos moviments ràpids (allegro, presto, etc.).
Vídeos amb diferents interpretacions de la Primavera (Les Quatre Estacions)
La violinista Janine Jansen amb la Amsterdam Simfonietta
La violinista Julia Ficher en el Nacional Jardí Botànic de Gales.
Música amb imatges primaverals
Arranjament de la melodia principal de la Primavera en Do Major, per si algú s’anima a interpretar-la.
Curiositats
La conegudíssima pel·lícula Frozen de Disney ha creat un vídeo impressionant on ha barrejat la música de Let it go i l’Hivern de Vivaldi creant amb unes imatges reals dels músics enmig d’una gran nevada. No us el perdeu!
Antonio Vivaldi tocava un petit instrument italià de corda pinçada anomenat mandolina. Té quatre cordes dobles que s’afinen igual que el violí, per això molts violinistes toquen també la mandolina. Podeu veure i escoltar el músic Avi Avital interpretant l’Estiu de Les Quatre Estacions de Vivaldi.
Els alumnes de 2n A hem triat aquesta compositora perquè no era tan coneguda com el seu germà Fèlix, malgrat ella va composar moltes de les seves cançons. Volem donar-la a conèixer i fer-vos gaudir amb la seva música.
FANNY HENSEL-MENDELSSOHN va ser una compositora i pianista antiga del segle XIX. Va néixer al 1805 a Hamburg (Alemanya) i va morir al 1847 a Berlín a causa d’un infart cerebral.
Pertanyia a una família rica i això li va permetre estudiar (cosa que era molt estranya en aquella època, ja que poques dones tenien aquesta oportunitat). Des de petita els seus pares van veure que era molt bona amb el piano. Malgrat això, la família no li va permetre dedicar-se a la música, cosa que sí van fer amb el seu germà.
El pare, Abraham Mendelssohn
En aquella època les dones no podien ser famoses ni dedicar-se a la música, però ella cada dilluns tocava les seves obres a casa seva i molta gent anava a escortar-la. Per una altra banda, el seu germà li donava suport tant com a compositora com a intèrpret i, de manera prudent, (perquè era conscient que això no agradaria a la seva família) li deixava publicar obres en nom seu.
En total va publicar 466 obres musicals.
Un cop va morir Fanny el seu germà es va posar tant trist, que també va morir al cap de sis mesos, amb només 38 anys.
Aquestes són algunes de les seves obres. Esperem que us agradin!!
Els germans Fanny i Fèlix Mendelssohn al piano, composant plegats a Berlín
(Bonn, 1770 – Viena, 1827) Ludwig van Beethoven ha estat un dels més grans compositors que ha donat la història de la música.
Beethoven va néixer en una família humil.
El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. La partícula van no és signe de noblesa i Beethoven, en alemany, vol dir “remolatxa”, element que indica que procedia dels antics camperols de Flandes.
Pares de Ludwig van Beethoven
El pare de Beethoven, va ocupar un lloc com a tenor, pianista i violinista a la capella del príncep-arquebisbe Clemens, però en aquella època els músics estaven molt mal pagats.
La mare de Beethoven, Maria Magdalena Keverich, era filla d’un inspector de les cuines del príncep.
Beethoven amb onze anys ja era violinista d’una petita orquestra de teatre i als tretze substituïa al seu mestre en l’orgue de l’església.
No es va arribar a casar mai. El gran amor de la seva vida sembla que va ser Antonie von Birkenstock casada amb Franz Brentano, que ha passat a la història coneguda com la immortal estimada.
Des de molt jove, als vint-i-sis anys, va començar a notar els símptomes de la sordesa que més endavant esdevindria total. Aquesta tragèdia va causar-li un enorme desànim agreujat per la mort del seu germà i la seva decisió d’acollir al seu nebot en contra de la voluntat de la seva cunyada.
Una pneumònia va acabar amb la seva vida el 26 de març de 1827. Més de 20.000 persones van anar a l’enterrament. Entre ells es trobava en Franz Schubert, gran admirador de Beethoven i a la ciutat de Viena, aquell dia no es van obrir les escoles.
Beethoven va ser un artista molt complet, la seva extensa producció inclou tots els gèneres musicals: sonates, concerts, simfonies, òperes, quartets, lieder…
La seva obra es pot dividir en tres períodes compositius:
– Període 1770-1800: formes clàssiques.
Obres: Primera i Segona Simfonia, Septet Op.20, la Patètica Op.13.
– Període 1801-1814: continguts expressius densos i canvis de tonalitat sobtats. Obres: Tercera a Vuitena Simfonies, “Clar de Lluna” Op.27 n.2 , Sonata Apassionata Op.57.
– Període 1815-1827: absoluta llibertat melòdica i formal.
Obres: Novena Simfonia, Gran Fuga per a corda Op.133, Missa Solemnis en Re Major.
Per a Elisa
“Per a Elisa” és juntament amb la Sonata op. 27 n.º 14 «Clar de Lluna» i el primer moviment de la Cinquena Sinfonia, una de les obres més conegudes de Beethoven, sense oblidar el quart moviment (presto, Oda a la Alegria) de la Novena Sinfonia.
[youtube]http://youtu.be/z40-R3aUk4Y[/youtube]
Per a Elisa WoO 59 (Für Elise, en alemany) és una bagatel·la per a piano sol. La peça va ser publicada per primera vegada l’any 1867 en una transcripció de Ludwig Nohl, suposadament basada en un manuscrit autògraf de l’existència del qual no existeix cap prova. Per tant Per a Elisa no va ser publicada fins 40 anys després de la mort de Beethoven. Increïble, oi?
“per a Elisa” En directe en una versió per a Piano i orquestra.
“Per a Elisa” amb Fotos de Beethoven
[youtube]http://youtu.be/3cvmONlV5WU [/youtube]
Curiositat: “Per a Elisa” o “Per a Teresa”?
Pel que fa a la identitat d’Elisa, la hipòtesi que es donava per més probable era que la composició va ser originalment dedicada a Therese Malfatti von zu Dezza Rohrenbach (1792-1851), la filla d’un comerciant de Viena (altres fonts parlen que era filla d’un metge) alumne del compositor alemany. Ludwig Nohl, que el 1865 va descobrir l’autògraf a Múnic a una col·lecció privada, hauria transcrit erròniament el titol de la composició. El manuscrit autògraf, que havia arribat a Munic gràcies a Rudolf Schachner, un amic de Teresa von Malfattis, actualment es considera perdut, per la qual cosa no és possible amb tota certesa confirmar aquests fets. Una hipòtesi més recent, desenvolupada per l’investigador Klaus Martin Kopitz a Berlin, ens diu que la inspiració de Beethoven fou Elisabeth Röckel (1793-1883), cantant alemanya anomenada per les seves amistats Elise i amb la qual Beethoven va mantenir una estreta amistat.
Altres curiositats
A la classe tenim un petit racó sobre Beethoven:
Aprèn a tocar Per Elisa amb el Piano
Curiositat: Saps perque el Compact disc té una capacitat de 74 minuts?
La explicació la va proporcionar el propi fabricant, Sony Corporation, de mà del seu propi presidnet Norio Ohga (大賀典雄), considerat com el pare del Compact Disc.
Segons Ohga la mida del CD, 120 mm, equival en temps musical a 74 minuts, es va elegir per que capigués la Novena Sinfonia de Beethoven (en la versió gravada en el Festival de Bayreuth, dirigida per Wilhelm Furtwängler), ja que seria imperdonable tallar aquesta obra mestra.
Per als més atrevits: Com sonaria “Per a Elisa” tocada amb…
Guitarra elèctrica?
Va haver fins a set generacions de músics importants a la seva família. Es diu que a tota la història de l’art no ha hagut mai una família tant nombrosa i unida con la dels Bach.
El seu primer professor va ser el seu propi pare que li va ensenyar a tocar el violí.
Es va quedar orfe de pare i mare quan només tenia 10 anys i va haver d’anar a viure amb el seu germà gran. Aquest era organista i li va ensenyar a tocar el clavicordi.
Va treballar al cor de l’església de Sant Miquel, com a violinista a una orquestra de càmera, va ser mestre capella en diverses esglésies, director de concerts de varis prínceps alemanys, director de varies escoles i compositor (sobretot de temes religiosos).
Al 1707 es va casar amb Maria Barbara Bach, prima segona seva i va tenir set fills.
Quan va morir es va tornar a casar amb Anna Magdalena Wilcken, cantant que li va donar tretze fills més.
Bach va començar a quedar-se cec durant l’últim any de la seva vida. Va morir l’any 1750
Va influir en músics posteriors com Mozart, Beethoven, Mendelssohn o Chopin.
Es diu que Bach estava boig per la música. A vegades cominava fins a 80 Km Per anar a escoltar certs concerts d’òrgan.
ELS CONCERTS DE BRANDEMBURG
Els Concerts de Brandenburg són sis i estan dedicats per Bach a Sa Altesa Reial. Es desconeix quan va ser que el Margrave va encarregar a Bach aquests concerts. Per la carta que acompanya les partitures es dedueix que, un temps abans (potser al balneari de Karlsbaad), Bach havia actuat davant el Marcgravi i aquest li havia demanat una mostra per escrit d’aquella magnífica música.
Concert nº 3 BWV 1048 en Sol Major
Concert nº 4 BWV 1049 en Sol Major
Has provat mai de seguir una partitura gràfica? Prova-ho!
Els 6 Concerts de Brandemburg interpretats per la Münchener Bach-Orchester
CURIOSITATS DE LA VIDA DE J.S. BACH
– Va tenir 2 esposes i 20 fills.
– La Obra Variacions Goldberg les va escriure per ajudar a dormir un amic seu que patia insomni
– Tocava molts instruments diferents: el clavicordi, la trompa, l’orgue, el violí, el llaüt, la viola de gamba, entre altres. Els arreglava si se li espatllaven i fins i tot se n’inventava de nous.
Porta de l’aula de P4 B dedicada al compositor
Pau Casals i J.S. Bach
Els gran músic català Pau Casals va ser un gran admirador de Johann Sebastian Bach.
Les 6 suites per a violoncel sol de J.S. Bach eren obres gairebé desconegudes pel gran públic i considerades exercicis tècnics. Un jove Pau Casals les descobrí en una llibreria de Barcelona i les estudià durant 10 anys abans d’interpretar-les en públic. Gràcies a Pau Casals, actualment les suites de Bach per a violoncel sol són unes obres imprescindibles de la música de tots els temps.
Casals estudiant una partitura del seu estimat Bach
A qui estaven dedicats els Concerts de Brandemburg?
El rei Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt (A qui estaven dedicats els concerts)
El meu nom és Bach
Pel·lícula que es va fer l’any 2003 sobre J. S. Bach titulada “Mi nombre es Bach“. No tots els fets són reals però ajuden a entendre com va ser la vida del compositor. Dirigida per Dominique de Rivaz, i protagonitzada per Vadim Glowna en el paper principal.
Tocata i Fuga
És inevitable parlar de J.S. Bach i no escoltar la seva increïble i espectacular obra Tocata i Fuga en BWV 565 Re menor per a Orgue. Segur que us sona la seva introducció, oi?
La Cantata
Un altra forma musical que va captivar al mestre Bach va ser la Cantata, composicions vocals, algunes amb textos religiosos i d’altres amb textos profans. Una de les més conegudes és la BWV 147.
Música per a Llaüt
Bach va escriure algunes composicions per a Llaüt/Arxillaüt. Un instrument de corda pinçada, amb un mànec més o menys llarg i amb la caixa de ressonància amb forma de mitja. El Llaüt va ser molt utilitzat en el Renaixement i el Barroc. Escolteu com sona, és preciós!
Què significa BWV? És una marca de cotxes?
El Bach Werke Verzeichnis (BWV) o Compendi de les obres de Bach és un catàleg de totes les obres conservades de Johann Sebastian Bach (1685-1750) compilat pel musicòleg alemany Wolfgang Schmieder (1901-1989). El seu títol complet és Thematisch-systematisches Verzeichnis der musikalischen Werke von Johann Sebastian Bach i habitualment es fan servir, per a referir-s’hi, les tres inicials BWV. Tota obra de Bach apareix sempre acompanyada del seu número del BWV.
Coral Wie schön leuchtet der Morgenstern (Formós brilla l’Estel de matinada), BWV 739
En ser difícil sistematitzar la cronologia de l’obra de Bach, Schmieder adoptà un criteri temàtic-sistemàtic dividint l’obra en dos grans blocs:
Música vocal: del BWV 1 al BWV 524.
BWV 1 a 200: Cantates Religioses
BWV 201 a 216: Cantates Profanes
BWV 217 a 224: Cantates Espúries
BWV 225 a 231 i també BWV 118: Motets
BWV 232 a 243: Obres litúrgiques en llatí (Misses i Magnificat)
BWV 244 a 249: Passions i oratoris
BWV 250 a 524: Corals, Àries i Cançons Sacres
Música instrumental: del BWV 525 al BWV 1127.
BWV 525 a 771: Obres per a Orgue
BWV 772 a 994: Obres per a Teclat
BWV 995 a 999 i també BWV 1000 i 1006a: Obres per a Llaüt
BWV 1001 a 1006: Obres per a Violí Sol
BWV 1007 a 1012: Obres per a Violoncel Sol
BWV 1014 a 1019: Obres per a Violí i Clavecí
BWV 1030 a 1039 i també BWV 1013: Obres per a Flauta Travessera
BWV 1041 a 1065: Concerts
BWV 1066 a 1071: Suites per a orquestra
BWV 1079 a 1087: Estudis de Contrapunt
Les obres del BWV no estan, doncs, ordenades segons la data de la seva composició sinó agrupades per categories. La seva primera edició va aparèixer l’any 1950 i la segona, revisada, el 1990. Encara actualment, la investigació de l’obra de Bach aporta de tant en tant descobriments que impliquen rectificacions periòdiques. El BWV és considerat de manera unànime com el catàleg referencial de l’obra de Bach que podeu trobar detallat en la llista de composicions de Bach.
La casa de la familia Bach plena de música!
Bach a la Viola de Gamba
Per acabar un video amb imatges de l’escola dels diferents projectes de compositors i compositores. La música és una de les meves preferides de Bach: l’Aria de la 3a Suite orquestral en Re Major (2n Moviment), BWV 1068.
El seu nom complert de naixement va ser Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart.
Va ser un compositor i pianista austríac del segle XVIII (va néixer el 27 gener 1756 i va morir el 5 de desembre 1791) conegut principalment pel seu prodigiós talent musical des de petit i per la composició de més de 600 obres en 35 anys de vida, algunes tan extraordinàries que avui li reconeixen indiscutiblement com un dels músics més importants de la història.
Va néixer en el si d’una família de músics a Salzburg (actual Àustria). El seu pare, Leopold Mozart, conscient de la precoç habilitat del seu fill i del seu interès natural per la música, va abandonar la majoria de les seves tasques professionals per dedicar-se exclusivament a la formació musical de Mozart i la seva germana Nannerl. Amb tan sols 5 anys, el petit Mozart ja mostrava un domini prodigiós del violí i el teclat, i fins i tot ja havia compost les seves primeres obres musicals.
W. A. Mozart a l’edat de sis anys
La seva adolescència i la major part de la vida adulta la va dedicar a compondre, si bé les contínues dificultats econòmiques a les que va estar exposat el van obligar a simultaniejar el seu do per crear música amb treballs esporàdics com a intèrpret i professor; fins que l’emperador del Sacre Imperi, Josep II d’Habsburg, li oferís un treball estable com a compositor pocs anys abans de morir (1787). En aquests últims anys de vida va compondre dues de les seves millors obres: La Flauta Màgica i Rèquiem. Finalment, moriria a Viena el 5 de desembre de 1791 a l’edat de 35 anys.
PETITA SERENATA NOCTURNA
La Serenata n.º 13 per a cordes en sol major, més coneguda com Eine kleine Nachtmusik (Una petita tonada nocturna, Una petita serenata o Petita serenata nocturna), K. 525, és una de les composicions més populars de Wolfgang Amadeus Mozart. Està datada a Viena el 10 d’agost de 1787, coincidint amb la composició de l’òpera Don Giovanni. No obstant, no se sap per a qui o per qué Mozart la va composar.
Originariament, la Serenata va ser escrita en cinc movimients o parts, però se n’ han conservat només quatre. La seva instrumentació habitual és la típica d’un conjunt de cambra: dos violins, viola, violoncelo i un contrabaix opcional.
Un fragment de la fantàstica pel·lícula Amadeus, on en una escena reprodueixen el talent de W.A. Mozart i la rivalitat amb el músic en Cap de la Cort, Salieri.
Una orquestra japonesa de guitarres interpreta La Petita Serenata Nocturna.
Aquest curs els alumnes de 1r A hem triat aquesta compositora per donar nom a la nostra classe. Ara us explicarem unes quantes coses d’ella.
La Clara va ser una important pianista i compositora alemanya. El seu pare era mestre de piano i la seva mare una coneguda pianista i cantant. Quan tenia 11 anys va fer el seu primer concert de piano.
Es va enamorar de Robert Shumann, un alumne del seu pare més gran que ella. Es van casar quan ella era molt jove, sense el permís del seu pare. Van tenir 8 fills.
En Robert va haver de deixar de tocar el piano perquè es va fer mal a la mà i es va dedicar només a escriure música. A partir d’aquest moment la Clara es va dedicar a tocar les obres del seu marit.
Va escriure poques obres musicals perquè va haver de dedicar-se a tenir cura del seu marit i dels seus fills i a treballar com a concertista. Va ser una de les primeres pianistes que tocaven de memòria, sense partitura. Tot i que tenia molt talent, no s’ho acabava de creure perquè en l’època en la que ella va viure les dones no es dedicaven a compondre. Va ser molt amiga de Brahms, un altre important compositor d’aquella època.
Va morir als 76 anys, molts anys després que el seu marit.
Una de les activitats que van fer va ser la descripció d’un dels seus retrats.
La Clara és una famosa pianista i compositora.
Té els cabells castanys i porta una trena que li fa de diadema.
El vestit és de color fosc, cenyit a la cintura amb una faldilla ampla de volants.
És seriosa, molt treballadora i enamoradissa.
També vam escoltar una de les seves obres i la vam intentar descriure.
Clara Schumann Pianoconcerto in A minor, Op. 7 – Allegro maestoso
És una música alegre del tot i també una mica trista.
Hem sentit el piano, el violí, la flauta, el bombo i els platets.
Ens hem imaginat el mar, l’espai, un camp ple de flors, una cascada d’aigua, …
Aquest curs els nens i nenes de Cicle Inicial hem triat una compositora per donar nom a la nostra classe. Els alumnes de 2nB vam decidir treballar Maria Anna Mozart.
Maria Anna Mozart
Va néixer l’any 1751 a Salzburg i tothom la coneixia amb el nom de Nanerl.
Quan tenia 7 anys, el seu pare ja li va ensenyar a tocar el piano i el clavicèmbal. Quan ella i el seu germà Amadeus Mozart eren petits, el seu pare els portava de gira per diferents ciutats europees per fer concerts a la gent adinerada.
Quan es va fer gran, el seu pare va fer que deixés de tocar el piano per obligar-la a casar-se amb un senyor ric, malgrat ella estava enamorada d’una altra persona. Per aquest motiu, l’únic que va seguir tocant el piano i composant, va ser el seu germà Amadeus Mozart.
Va tenir tres fills, dels quals només en va sobreviure un, que es deia Leopold.
Es va quedar cega amb 73 anys, però tot i així, seguia donant classes de piano.
Va morir l’any 1829 a l’edat de 78 anys a la mateixa ciutat on va néixer.
Les obres de Maria Anna Mozart
No es coneix cap obra seva, però se sospita que algunes de les composicions signades pel seu germà, podrien haver estat en realitat composades per Nanerl.
El que si que ha arribat fins els nostres dies és un quadern de partitures i exercicis que va fer el seu pare Leopolf Mozart a la seva filla per ensenyar-li música i a tocar el clavicèmbal. Aquest quadern titulat Notebuch für Nannerl li va regalar a la seva filla quan va fer 8 anys i el va utilitzar durant 4 anys fins que va néixer el seu germà Amadeus.
Per tant la música que escoltarem la va composar Leopold Mozart per a la seva filla. Gaudiu-la!
La pel·lícula
L’any 2011 el director francès de cinema René Féret va realitzar una pel·lícula sobre Maria Anna Mozart. El film explica episodis importants de la seva vida, com per exemple la gira de tres anys a carruatge que van fer amb el seu germà per a totes les Corts quan eren només nens. Com el seu pare es va volcar totalment a potenciar el talent del seu germà Amadeus. I com la societat que no permetia que les dones tinguessin un paper destacat a la societat i per suposat que composessin va arraconar la seva carrera com a compositora i creadora musical.
Salzburg (Àustria)
Els dos germans Mozart
Leopold Mozart i els seus dos fills: Wolfgang Amadeus i Maria Anna.
El seu nom real és Francisco Sánchez Gómez i va néixer a Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità 10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz. Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els temps. Ha guanyat diversos premis importants, com el “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat. Paco de Lucía va morir la nit del dimarts als 66 anys d’un infart mentre estava a una platja de Mèxic on tenia una casa en la que vivia pràcticament tot l’any. Un record molt especial per ell
Entre dos aguas
Pertany al seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb discogràfica. El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el Mediterrani i l’ Atlàntic.
Eric Johnson va néixer a Austin ( Texas , EE . UU.) , Pel que des del començament es va veure influenciat pel blues i el country, encara que això no impediria que tingués també les seves mires en altres estils de música.
Als 16 anys va començar la seva carrera professional com a músic a la banda Mariani. La seva publicació de cent còpies d’un àlbum de demostració va ser un dels més rars de tots els enregistraments psicodèliques d’aquella època. El 1974 es va unir a la banda The Electromagnets , que a la tardor d’aquest mateix any va gravar el seu LP homònim , i amb qui continuaria fins a la seva ruptura en 1977.
Entre 1976 i 1978 va treballar en l’àlbum Seven Worlds , que no sortiria a la llum fins a 1998. Un dels moments clau en la carrera de Johnson es va produir quan , després de veure la seva intervenció en un programa de televisió anomenat Austin City Limits, Prince va recomanar a la seva companyia, Warner Bros Records. Represa Records , subsidiària de la Warner , va contractar a Eric i l’abril del 1986 llançaria el seu primer àlbum en solitari, Tones, que va destacar per l’abundància de solos de guitarra. El tema Zap va ser nominat als premis Grammy a la millor cançó de rock instrumental. Johnson començava a cobrar importància en les revistes musicals com un excepcional guitarrista i compositor .
Abans de tornar a gravar i llançar el seu següent disc es va canviar a la discogràfica Capitol Records, amb la qual llançaria al març de 1990, Ah Via Musicom. El disc aconsegueix una gran acceptació, especialment el tema Cliffs of Dover , que arriba al cinquè lloc en les llistes nord-americanes i guanyaria el premi Grammy a la millor cançó de rock instrumental . Aquest disc donaria a Eric la distinció de ser el primer artista a tenir tres cançons instrumentals , provinents d’un mateix disc , en els Top 10 . Eric va estar 3 anys de promoció en carretera i després va fer una gira amb BB King i contribuir en discos de Chet Atkins i Dweezil Zappa .
L’any 2002 va llançar el disc Souvenirs , una col·lecció de dotze cançons prèviament no llançades i actuacions en directe . El 2005 va llançar el seu disc Bloom i al gener d’aquest mateix any va presentar al costat de la companyia Fender seva pròpia línia de guitarres Stratocaster .
L’any 2006 , per celebrar els deu anys del G3 , Johnson va participar al costat de John Petrucci i Joe Satriani .
Manhattan
Tema instrumental que pertany a l’àlbum Venus Isle de 1996, per al qual va assumir també les tasques de teclista i productor . El disc presenta a un Johnson esplèndid, tant vocal com instrumentalment . Les cançons instrumentals més notables d’aquest disc són Manhattan i SRV , tribut al seu paisà i llegenda de la guitarra , Stevie Ray Vaughan . La promoció del disc es va realitzar amb el reeixit G3 tour , on comparteix cartell amb els seus amics i també virtuosos Joe Satriani i Steve Vai.
El seu nom real és Francisco Sánchez Gómez i va néixer a Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità 10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz. Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els temps. Ha guanyat diversos premis importants, com el “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat.
Entre dos aguas
Pertany al seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb discogràfica. El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el Mediterrani i l’ Atlàntic.
Els alumnes de 2n A hem triat aquesta 
Ludwig van Beethoven ha estat un dels més grans compositors que ha donat la història de la música.
