Enric Granados i Campiña va néixer a Lleida, a la comarca del Segrià, el 27 de Juliol de 1867, on el seu pare, que era cubà i militar, estava destinat. Al cap de poc temps el van traslladar a Santa Cruz de Tenerife, on va passar-hi quatre anys, fins que el 1874 tota la família es traslladà definitivament a Barcelona.

 

De petit ja va començar a tocar el piano i a Barcelona va fer estudis de perfeccionament amb el mestre Joan Baptista Pujol, considerat el millor professor de piano de la ciutat (Albéniz, Malats i Viñes, també eren alumnes seus).

Als tretze anys ja es guanyava la vida com a pianista i el 1886 va donar el seu primer concert important com a solista. La prematura mort del seu pare el va convertir en el cap de família, el qual tenia la responsabilitat de contribuir al màxim amb els ingressos familiars.

El seu mestre Felip Pedrell va tenir molt a veure amb els gustos per la música tradicional espanyola que es reflexa a les seves obres.
El 1901 va fundar l’Acadèmia Granados que va dirigir fins que va marxar a Amèrica. D’aquesta acadèmia ha donat grans noms a la interpretació pianística: Paquita Madriguera, Baltasar Samper, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater.
Va morir el 28 de gener de 1916 en el naufragi de la nau Sussex, al canal de la Mànega, en ser torpedinada per l’armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.

Goyescas

 

La seva obra més destacada és Goyescas. Es tracta d’una Suite, un conjunt d’obres en aquest cas  per a piano. Va començar a composar-la l’any 1909 i la va acabar l’any 1911.En aquella època Granados sentia una gran admiració pel pintor espanyol Francisco Goya Lucientes. Li agradava molt la psicologia dels seus personatges, el seu estil,  la seva paleta de colors, etc. És per això que es va inspirar en una sèrie de pintures i  li va dedicar l’obra Goyescas.   La composició que escoltarem, El Pelele, la va escriure alguns anys després, el 1914.

Goyescas es va convertir també en una òpera, l’any 1915  i El Pelele va esdevenir la seva obertura.   Després d’estrenar l’òpera amb un gran èxit a Nova York,  va ser quan  va patir el bombardeig en el trajecte de tornada en vaixell  i  va morir ofegat.

 

Un video amb on podem escoltar una de les millors alumnes d’Enric Granados: Alicia de Larrocha en una gravació de l’any 1962 amb imatges diverses.

Un enregistrament en directe de la pianista Judith Jáuregui a Veneçuela el 2012.

Finalment un vídeo de Alejandro Algarra en un concurs de piano a Albacete l’any 2010.

A més de Goyescas i El Pelele, també va escriure entre altres: Bocetos, 12 Danzas espanyoles, Peces sobre cants populars, Valsos poètics, Madrigal, l’ ópera María del Carmen (1898), Follet, Picarol, Liliana (sobre textos d’ Apel•les Mestres), una nova sèrie de Danses espanyoles, Sardana, Rapsòdia aragonesa, El cant de les estrelles (per a piano, coral i òrgan). etc..

Curiositats

Enric Granados i Pau Casals són dos dels músics més importants del nostre temps. Granados a través el piano i Casals amb el violoncel , van contribuir a la creació artística del segle XX, compartint el fruit de les seves dues personalitats aparentment contraposades, però essencialment unides. Unides per l’amor al seu país, per la vocació per la música i per una amistat incondicional.
Pau Casals i Enric Granados es van conèixer el 1891 a Barcelona. Granados, deu anys més gran que Casals , es va convertir musicalment , en el seu millor amic i en l’aspecte personal, en una mena de germà gran. La seva amistat, va durar fins la prematura mort de Granados vint anys després.