Tots els indicis apuntaven cap aquí i, finalment aquesta setmana, els rumors s’han confirmat: gairebé 10 anys després de la seva separació, Antònia Font tornaran a tocar junts. El pròxim 2022 per participaran a la primera edició post pandèmia del festival Primavera Sound. Un retorn que vindrà marcat pel 20 aniversari d’Alegria, el disc més aclamat dels mallorquins.

Antònia Font
És un grup de música pop-rock nascut a Mallorca el 1997. Es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Les lletres sovint parlen de l’espai, l’astronomia i tot el que es relaciona amb l’astronàutica; però, també, l’ambient més quotidià i proper.

El quintet conformat per  Joan Miquel Oliver (guitarra), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (batería), Jaume Manresa (teclats) i Joan Roca (baix), va ser una  punta de llança del nou pop català de finals dels anys 90 i 2000, on  es sumarien  altres grups com Manel, Mishima, Els Amics de les Arts, Mazoni,…

 

El principal motor creatiu del grup i compositor dels temes d‘Antònia Font  és el guitarrista, Joan Miquel Oliver, que també edita discs en solitari, canta i escriu lletres d’altres grups i fa de productor. Durant els darrers anys ha col·laborat amb grans artistes com el cantautor Jaume Sisa, l’Albert Pla o en Quimi Portet.

 

 

 

El seu nom en femení (Antònia Font) és tot un misteri. Sembla que simplement al ser cinc nois en el grup els hi feia gràcia que la banda tingués nom de noia.

L’any 1997 Antònia Font enregistra la seva primera maqueta, on hi havia quatre temes. Les primeres cançons ja destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El grup comença a girar pels bars d’arreu de Mallorca fins a la publicació del primer disc.

Van debutar el 1998 amb l’homònim Antònia Font. Després vindrien A Rússia (2001), Alegria (2002) -àlbum amb què van assolir el seu moment de màxima popularitat, i motiu del seu retorn-, Taxi (2004), Batiscafo Katiuscas (2006), Coser i cantar (2007) en que barregen el pop i la música simfònica, Lamparetes (2011) i Vostè és aquí (2012), el seu darrer treball d’estudi publicat unb any abans de la seva separació el 2013.

 

Doncs per celebrar el retorn d’aquesta gran banda, us proposo un parell de cançons, que són de les més conegudes del grup: Alegria (del disc Alegria, 2002) i Wa Yeah! (del disc Batiscafo Katiuscas, 2006). Molt bona setmana a tots i totes. Gaudiu del Bon dia amb Alegria!!!!

 

A part de veure els vídeos i escoltar la música val molt la pena llegir les lletres amb atenció: Podeu buscar articles salats (el mallorquí canvia EL per ES, LA per SA,…), comentar referències astronòmiques i tot el que us cridi l’atenció.

Alegria
Lletra i música: Joan Miquel Oliver

Cau es sol de s’hora baixa dins s’horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s’hora baixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.

Cau es sol de s’hora baixa i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.

Cau es sol de s’hora baixa dins es meu cor,
tothom s’estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida.

I alegria.

Cau es sol de s’hora baixa dins s’horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s’hora baixa
vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

I alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

Wa Yeah!
Lletra i música: Joan Miquel Oliver

Jo cant sa lluna i s’estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant es cafè i sa galleta,
quan dius tu podries ser meu,
què sexy, que dolça i que freda,
wa yeah!

Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un bidet,
cosmètics i Margaret Astor
ja sé com s’escriu Juliette.

Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també,
un llapis d’Ikea, un pistatxo,
wa yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Jo cant sa lluna i s’estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré,
calàpets, nenúfars, princeses,
wa yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Curiositats

Com si es tractés d’un joc de pistes, el Primavera Sound va començar a anunciar el seu cartell amb una misteriosa lona. Dues claus per entendre el missatge: la paraula “alegria” i la situació de la lona, en una cantonada del carrer Mallorca. Tot plegat va fer pensar que els Antònia Font, un dels grups més rellevants del pop-rock en català que es van separar fa set anys, tornarien a tocar junts l’any que ve al Primavera.

Els fans del grup segur que han fet l’associació ben de pressa. Pels que no hi hagin caigut encara, dues pistes: els Antònia Font van néixer fa 24 anys a Mallorca i en fa 20 que van publicar el disc “Alegria!”, amb la cançó del mateix nom que s’ha convertit en un himne.

Joan Miquel Ol

Com ja sabeu aquest Sant Jordi 2021 el dediquem a la poesia de la Maria Mercè Marçal.

 

S’acosta Sant Jordi 2021 i aquest any a l’escola Les Fonts dedicarem la Diada a la poetessa Maria Mercè Marçal (1952-1998). Al Bon Dia amb Melodia d’aquesta setmana prèvia escoltarem el seu poema Cançó de fer camí i descobrirem qui va ser aquesta escriptora tan important.

Maria Mercè Marçal i Serra

Va ser una poeta, catedràtica d’institut de català, narradora, editora i traductora catalana.
Nascuda el 13 de novembre de 1952, va passar tota la seva infància a Ivars d’Urgell a la comarca del Pla d’Urgell (Lleida). Va morir a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a l’edat de 45 anys.
El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, serà una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre mantindrà el lligam amb la terra i la cultura popular.

El 1963 se’n va a estudiar el batxillerat a l’institut de Lleida. Durant aquesta etapa escriu els primers textos en català. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona. Hi estudia Filologia Clàssica fins al 1975, any en què es llicencia. En l’etapa universitària s’inicia la politització de Marçal. Abans d’acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.

També va ser activista política, cultural i feminista. Marçal defineix l’escriptura com a «activitat vertebradora». Els seus textos combinen la tradició, la innovació i la investigació sobre les formes poètiques. Des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que palesen la seva gran coneixença de la llengua.

El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976), amb el pròleg de Joan Brossa, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”

 

 

 

 

Cançó de fer camí

Marina Rossell,  va musicar “Cançó de fer camí” de Maria-Mercè Marçal, uns versos que la poeta va dedicar a la cantautora i que alhora aquesta va incloure al disc Bruixes i maduixes (1980). És una cançó que també han musicat altres músics, com la cantautora  Rusó Sala al disc Fil de coure (2015), i posteriorment en van fer un senzill Mireia Vives i Borja Penalba, amb un videoclip de la cançó interpretada conjuntament amb Gemma Humet.

Llegiu el poema amb atenció i descobriu el seu contingut social i feminista.
Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit

Curiositats

Versió en directe intimista gravada als estudis de Ràdio Arenys. Molt recomanable!

Versió en directe gravada al Palau Sant al concert a favor dels refugiats (Volem acollir).

MARIA MERCÈ MARÇAL (+POEMES + CANÇONS)

En Pau, l’Àlex, en Roc, la Lila, en Fluski, la Nenúfar, la Matoll, en 6Q, la Pati Pla, el Biri Biri, en Rick, el senyor Pla… els personatges icònics de La família del Super 3 s’acomiadaran a final de la present temporada de l’audiència infantil de Catalunya. El grup de personatges creat el 2006 en la revolució total del canal arribarà a la seva fi el juny de 2021, quan acabi el curs.

Sembla ser que la televisió pública catalana està treballant encara en un projecte alternatiu, que encara no s’ha concretat, per a estrenar-se durant el 2021-2022. En cap cas, assenyalen des de TV3, serà “una rebaixa o un menysteniment al canal” sinó tot el contrari. La televisió pública catalana prepara una renovació de diversos aspectes del canal infantil que “s’haurien d’haver fet abans però que s’han anat allargant per diversos problemes”, com els econòmics. El Súper 3, com a canal de televisió, en cap cas perilla. Marc Parrot

Engeguem el tercer trimestre amb molt energia: jornades esportives i la setmana sobre rodes. Per això començarem el Bon dia amb Melodia amb una selecció de cançons del Club Súper3 relacionades amb l’esport.

Ja hem parlat moltes vegades que aquestes cançons del Club Súper3 son del composicions escrites pel músic, cantant i productor català Marc Parrot que s’encarrega de la creació i producció de totes les cançons dels discs del Súper3 a partir del 2008:  Anem a veure món (2008), Uh oh no tinc por (2011), Conectem (2013), Arkandú (2015),  i  Tenim el poder (2017).

Si no  coneixeu aquests discs, són àlbums molt recomanables!

Aquesta setmana doncs,  res d’estar-se quiets, cal que balleu tots a classe la coreografia de “M’agrada l’esport“! Vinga mireu el tutorial i poseu-vos tots i totes a ballar, mestres també!!!

M’agrada l’esport
Club Súper3 (Lletra i Música: Marc Parrot)

Quan faig esport m’ho passo bé
I em poso a to
Amb tot l’equip ens entrenem
Mentre juguem
M’agrada pedalar
Saltar i encistellar
Xutar, nedar, esquiar
Córrer i patinar
M’agrada el voleibol
El tenis i el futbol
L’esquí, el rem, el bàsquet
El golf i l’handbol

Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
Segueix-me si pots

Quan faig esport m’ho passo bé
I em poso a to
Amb tot l’equip ens entrenem
Mentre juguem
Per estar preparat
Has de menjar de tot
Pa, fruita i cereals
No poden faltar mai
A poc a poc he anat
Guanyant velocitat
Tinc més agilitat
I ja no em canso tant

Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
Segueix-me si pots

Si encara no has trobat
Quin és el teu esport
Primer el que hauràs de fer
És posar en forma el teu cos
Si encara no has trobat
Quin és el teu esport
En pots començar un per un
Fins a provar-los tots

Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
I ja ens movem tots
Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
I ja ens movem tots
Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
I ja ens movem tots

 

Més cançons del Club Súper3 per ballar i moure’s!

Aquesta setmana dediquem el Bon Dia amb Melodia al grup ROBA ESTESA, pioner en el seu gènere, i format únicament per noies, com veureu tenen un discurs feminista molt potent. Som-hi!

Roba Estesa és un grup de música festiva i combativa nascut l’any 2011. Amb seu al Camp de Tarragona, el grup està format per Helena Bantulà (guitarra elèctrica), Clara Colom (acordió i veu), Clàudia Garcia-Albea (violí), Alba Magriñà (bateria), Laia Casanellas (guitarra espanyola/acústica), Gemma Polo (veu) i Anna Sardà (baix). Des de 2017 compten també amb Sandra Bracke, intèrpret en llengua de signes que participa activament en els directes.

Roba Estesa fusiona les músiques urbanes i festives amb la instrumentació i melodies folk. En l’àmbit textual, investiguen com parlar de les contradiccions quotidianes partint d’un marc teòric que enllaça les seves experiències des de l’esperit crític: el feminisme.

Guanyadores del Premi Sons de la Mediterrània 2015 (Grup Enderrock), el maig de 2016 treuen el seu primer disc Descalces (Coopula Records) enregistrat a Bucbonera Studios (Caldes de Montbui). Dona, lluita i tradició són els tres conceptes que travessen el contingut del primer disc de Roba Estesa. És un disc que parla de la reivindicació de la realitat de gènere en el panorama musical i que fins llavors no s’havia representat mai.

El març de 2017, el jove grup Roba Estesa guanya tres premis de votació popular (millor grup revelació, millor disc de folk per Descalces (Coopula Records) i millor cançó de folk per “Viu”) i el premi a millor disc revelació atorgat per la crítica pel seu disc de debut, Descalces.

Després de Descalces arriba, el març de 2018, Desglaç (nom que prové de l’últim recull de poesies de Maria Mercè Marçal) perquè un disc de 12 temes que busca potenciar la lluita i la presència de la dona a gran escala i explicitar el poder d’una col·lectivitat. Conviden a l’inici d’una revolució col·lectiva des de les individualitats particulars, una oda a la col·lectivitat,  coincidir en l’acte d’empoderament i en l’experiència del fet d’alliberar-se.

En tan sols 1 any i durant la promoció de Descalces, Roba Estesa va relitzar més de 100 concerts per diferents localitats de Catalunya i el País Valencià. Amb una concepció molt clara d’espectacle global, Roba Estesa uneix espectacle, qualitat musical i posada en escena per convertir la cultura en un espai de transformació social.

I, sobretot, Roba estesa són festa. Festa amb compromís. Ja ho diu la cantant Gemma Polo: “Si no puc ballar, no és la meva revolució”. Paraules abans dites per l’anarquista feminista Emma Goldman, pionera en moltes lluites de la primera meitat del s.XX. Les lletres de Desglaç parlen per elles mateixes: “Prou penitència! Prou reverència! Prou al sistema que marca sentència… Escolteu la resistència! La nit és nostra!”.

“Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla de mi.
Sura damunt de l’aigua
immòbil el silenci
d’aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi un, del desglaç”

Maria-Mercè Marçal, Desglaç (1984-1988)

Recentment han editat un EP titulat Dolors, quatre cançons que obren un nou horitzó en la seva música. Amb aquesta proposta les integrants de la banda tarragonina asseguren que volen arribar a nou públic, però també sonar a la ràdio. Cures, desmemòria històrica i transformació social són els temes que aborden al nou treball: fan pensar però també fan ballar. L’EP neix dos anys més tard del seu darrer treball, on l’estil ja deixava entreveure una possible evolució cap a la sonoritat electrònica de Dolors, un disc gravat i produït a MGTZM Estudis amb Joan Borràs (Oques Grasses) i Ferran Casas (Est Oest).

CANT DE LLUITA

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Disfressades d’utopia
emprendrem lluny del dolor
la recerca de la vida
a cavall de la raó.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Coincideixen les mirades,
fixades en l’horitzó.
Potser avui farem victòria,
potser enterrarem el plor.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Doncs ens mantindrem alçades,
ja no ens veuran de genolls.
El Sol mantindrà la flama,
la Lluna encendrà passió.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

 

 

3 DE DESEMBRE: DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB disCAPACITAT

Has jugat alguna vegada a la gallineta cega? És divertit, oi? Encara que si et toca ser qui es tapa els ulls la cosa es complica… perdem el sentit de l’orientació, no podem ajudar-nos de les coses que ens resulten familiars ni distingir colors, formes, mides, distàncies… Per això, quan ens falta, ens sentim perduts.
I si li traiem el volum a la tele ens assabentem bastant poc, ¿oi que sí? Encara que veiem les imatges és complicat comprendre el que està succeint a la pantalla.
Si aquestes coses ens passessin diàriament (no en un joc o mirant la tele) tindríem una discapacitat, és a dir, una característica que ens impedeix dur a terme algunes coses quotidianes que la majoria de la gent pot fer.
Però no només pateixen discapacitat les persones amb ceguesa i sordesa, sinó també aquells amb limitacions per moure (que utilitzen cadira de rodes, pròtesis ortopèdiques o crosses o no controlen voluntàriament els seus moviments)… o que tenen a veure amb el comportament social, és a dir, com ens relacionem amb els altres (com la hiperactivitat o l’autisme).
També, hi ha discapacitats que tenen a veure amb el desenvolupament intel·lectual, és a dir, que provoquen dificultats en l’aprenentatge, com la síndrome de Down i malalties mentals. Finalment es troba la pluridiscapacitat, que afecta els que en tenen diverses, com els sord-cecs.

Des de fa uns anys, a Espanya, s’està intentant posar èmfasi en utilitzar, sempre que sigui possible, el terme “diversitat funcional” en lloc de discapacitat, per donar valor a tot allò que també poden fer. De fet, es calcula que el 10% de la població mundial té algun impediment i n’hi ha milers que són un clar exemple aconseguint grans coses amb les seves altres capacitats: com la Frida Kahlo que va viure amb una malaltia física i, tot i això, es va convertir en una gran pintora, Beethoven que va ser un gran compositor tot i tenir sordesa evolutiva o, el gran pintor Van Gogh que patia un trastorn mental.

Però, per desgràcia, no tothom té les mateixes oportunitats i és per això que des de fa 28 anys que el 3 de Desembre es celebra el Dia internacional de les persones amb discapacitat, per visibilitzar i aconseguir que tots tinguin els mateixos drets laborals i socials.

Per això aquesta setmana al Bon dia amb melodia us convidem a escoltar aquest cant a la diversitat intel·lectual, física i familiar amb ‘Mirada Estràbica’ del grup Xiula i en col·laboració amb la pianista Clara Peya. Una proposta molt emocionant, bonica i dura a la vegada  que ens fa la Laia Sànchez, mestra d’Educació especial de l’escola. Moltes gràcies Laia, és preciosa!!!

Clara Peya  és una pianista i compositora nascuda a Palafrugell (Baix Empordà el 6 d’abril de 1986). És considerada una de les creadores més originals i úniques de l’escena musical catalana. Començà a tocar el piano de molt petita, l’any 2005 es llicencià a l’ESMUC de piano clàssic, després va estudiar Jazz al Taller de Músics de Barcelona i finalment continuà els seus estudis a Sant Petersburg (Rússia). El seu estil és inclassibicable: ha fet discs amb molts gèneres diferents: Jazz, música de cambra (clàssica), rap, música electrònica, pop,… i ha  col·laborat amb diversos cantants, amb lletres que  sovint desfensen idees feministes i d’activisme social.  El 2019 va rebre el Premi Nacional de Cultura.

Xiula és una grup d’animació infantil i juvenil. Fan cançons, pròpies i per encàrrec, creen espectacles i en general, lien pollastres importants que animen a tot tipus de públic. I tot amb una mirada farandulera però professional, treballen amb contiguts crítics i amb esperit. En Jan i en Rikki són educadors socials  i estan molt connectats al món de l’educació i a les necessitats i conflictes de les persones i la nostra societat. Ah! I no paren quiets: també han fet llibres, ombres xineses, d’speakers, festivals, actes festius, disseny d’espais educatius i festius…

Mirada Estràbica és una cançó que forma part de l’últim disc de Xiula (2020) titulat “Control MParental”.  Xiula la van crear perquè la Clara Peya hi posés la bellesa i el piano, i havia de parlar de diversitat i quotidianitat. Ha acabat convertint-se en un regal per la Lluna, la filla del Rikki (cantant de Xiula), que va néixer amb una malaltia genètica minoritària.

Mirada estràbica (Lletra:  Rikki Arjuna / Musica: Xiula i Clara Peya)

El Jaume té dues mames,
i quan li agafa la vergonya s’amaga entre les seves cames
L’Esther va néixer amb un sol braç
Però l’hauries de veure com n’és de bona fent gimnàs,
El Gael te més de tres-centes pigues,
Ho sabem perquè van comptar-les totes, les seves amigues,
La Patrícia sempre ha portat ulleres,
Al cotxe li agrada mirar l’asfalt calent de les carreteres,
El Francesc fa dos anys es deia Lara,
Van estar quatre mesos decidint el nom amb la seva mare.
La Valentina fa futbol i és la pichichi,
Però no està pas inquieta esperant que algun gran equip la fitxi
El Moha té un trastorn de l’espectre autista
Li poses un tema de Xiula i es torna el rei de la pista
La Jéssica està enamorada de la Ruth
I li escriu en un paper el més bonic que se li acut
L’Oriol quan parla a vegades tartamudeja
I té unes expressions tan ocurrents que a mi em provoca un pèl d’enveja,
La Yasmina és la més alta de la classe
Ens mira a tots des d’allà dalt i pregunta Ola k ase?
El Patrick té dos papes,
És tan xerraire que no calla ni cosint la boca amb grapes,
La Berta es mou pel món amb cadira de rodes,
No vegis com flipava a primera fila en el concert dels Jonas Brothers

La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que em mires, tan fix
Podríem ser amics

El Samuel viu en un centre residencial,
Li estan muntant a l’habitació una nau espacial
La Maria no pot menjar gluten,
Li encanta tocar la farina i notar que les mans s’embruten
El Jose viu amb la seva iaia Loli
Diumenge van acabar els dos vermells quan van tornar d’un Holi
La Carmina ens parla amb les mans
I ha aconseguit que al pati no es molestin ni petits ni grans
El Biel té síndrome de Down,
Mou les caderes com aquell cantant que no coneix, el James Brown
La Judith confón el vermell i el verd,
És molt bona trobant el seu hàmster quan es perd,
El Macià cada divendres fa dansa
Si sona bona música, el tio mai es cansa,
L’Ona va tenir un càncer en un òs prop del maluc
I ara et ven una pulsera i diu: jo ajudo tant com puc
El Yussuf té el fèmur de titani
I és tan valent que va creuar en barca tot el Mediterrani
La Nayeli necessita moure’s quan és a l’aula
I mira quins dibuixos més currats que té a la taula
Al Ponç li agrada jugar amb nines,
Fa diàlegs molt més guais que amb les patrulles canines
La Clara arriba als llocs tot xino-xano,
I ara estic feliç que sigui ella qui toqui el piano

La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que em pugen, formigues
Podríem ser amigues

I després hi ha la Lluna,
El regalet que no esperàvem i que ens va venir tot d’una,
Amb una mutació genètica, que de manera frenètica
Ens ha canviat la vida d’una forma bastant poètica,
A la meva ninona, que li falta l’equilibri,
Però que amb la mà ens acarona, i és genial que amb això vibri
I és que hi van haver dies, que només vèiem tragèdia,
Se’ns anava omplint la casa de joguines i ortopèdia
I amb això vas fent, vas tancant ferida,
Que segueix coent, però és que això és la vida.
I et pot semblar que amb la vida haurem generat un deute,
Però és que també en tenim una altra, que ara és fisioterapeuta,
I l’Aixa baixa fins a la Lluna
Que té atrofiat el cerebel,
Però que ens està donant més llum, mireu amunt,
que la lluna del cel.

La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que et penso, escrita,
T’estimo, petita

 

Projecte Santi

Diverses vegades a l’escola Les Fonts hem colaborat amb el Projecte Santi de la Fundació Maresme. Aquí teniu uns vídeos amb diverses cançons i activitats que van fer els alumnes de 4t fa un parell d’anys.

Susana Ventura va néixer a Barcelona, el 14 de gener del 2000. Coneguda artísticament amb el diminutiu de Suu, és una cantautora barcelonina del barri de Gràcia que es va popularitzar en un primer moment gràcies a les xarxes socials, especialment Instagram i a You Tube. Als seus inicis penjava molts vídeos  fent moltes cançons i versions només amb veu i ukelele o guitarra i mica en mica va guanyar molts seguidors al seu perfil personal.

Finalment, l’any 2018 va llançar el seu primer àlbum titulat “Natural”. El disc va ser enregistrat amb alguns dels músics més destacats del país. En aquelles primeres cançons  podem trobar un ampli ventall d’estils que l’han acompanyat en els seus inicis, reggae, rumba i rock, entre d’altres. Suu explica que  les seves influències en el primer disc són sobretot la música festiva de grups com Txarango o La Pegatina. Ella afirma que es seu grup preferit des que tenia 12 anys era “La Pegatina”.

Aquest disc va rebre el premi Enderrock a millor artista revelació.

El gener de 2020 va treure el seu segon àlbum, titulat “Ventura”. En aquest segon disc, produït pel músic Carlos Sadness,  el seu so canvia força, cap a un estil més pop-indie. Totes les cançons  són en castellà, excepte el single “Tant de bo” que és en català amb una clara voluntat d’intentar fer el salt a l’àmbit estatal.

Aquest 2020 ha sigut un any molt complicat pels artistes, Suu ha anat fent tots els concerts que ha pogut. Està preparant la gira per l’any vinent i continua sent molt activa a les xarxes socials, penjant molts vídeos i cançons a Instagram.

Recentment Suu ha col·laborat en el nou disc del grup Buhos que ha sortit aquesta setmana passada, concretament en la cançó “El dia de la victòria.

Tant de bo
És una de les cançons més escoltades i tararejades de l’estiu del 2020. Va ser escollida per la campanya d’estiu de Catalunya Radio i Tv3. Darrere de la lletra i la veu dolça de la Suu s’amaga una cançó de desamor. “Tant de bo” és una cançó que la Suu dedica a un amor no correspost. És per això que la cantant li diu “Tant de bo, que ens haguéssim trobat abans i que no fos tan complicat, que la vida no ens donés tantes voltes”.

Segons explica Suu en les entrevistes, va ser escrita tota seguida música i lletra en un matí. El Parapapà en un principi havia pensat posar secció de vents (trompetes i trombons) però al final es va quedar així, fet amb la veu.

Espero que tingueu bona setmana! Aquesta cançó transmet molta sensibilitat i sé que us agrada a molts/es de vosaltres. Gaudiu-la!

TANT DE BO

Tant de bo, que m’esperis a Escorial,
amb una birra freda a la mà i amb ganes de caminar.
Tant de bo, que em recullis aquest matí,
i prometis que tens tot el dia per mi.

Tant de bo, que tu fossis com jo,
i veiessis la vida més dolça i menys podrida.
Tant de bo que jo fos més com tu,
i conegués la vida d’aprop,
perquè portes anys escrivint-li cançons.

Papara papara
papara papara pa pa
papara paparaa

Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m’és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi x2

Tant de bo, que ens haguéssim trobat abans
i que no fos tan complicat.
que la vida no ens donés tantes voltes.

Tant de bo, algun dia entenguis que jo
el que sento per tu es de debò, que no és cap joc.
Que no és cap joc.

Papara papara
papara papara pa pa
papara paparaa

Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m’és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi x2

Caminant trobarem un camí fet a mida,
caminant sota els peus no hi haurà cap ferida

Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m’és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi x2

Papara papara
papara papara pa pa
papara paparaa

Curiositats
Suu també ha fet una versió del tema  “Tant de bo” en castellà que porta per títol “Ojalá”. A mi m’agrada molt més en català, però sobre gustos no hi ha res escrit… oi?

Aquest any, més que mai, no hem d’oblidar les nostres tradicions. És per això que aquesta setmana us proposo un parell de cançons de tardor i castanyada. Segur que les coneixeu d’altres anys. Espero que les gaudiu, les canteu i les balleu!

El Pot Petit neix el 2009 d’una inquietud, d’una il·lusió, d’unes ganes de fer i de comunicar, i de les ganes de crear espectacles i concerts de qualitat, on els nens i nenes acompanyats de les seves famílies poguessin gaudir d’uns espectacles creats i dissenyats especialment per ells. En els seus espectacles combinen la música, titelles, el teatre, l’humor i les danses, fent d’això una unió única i especial que fa que nens, nenes, pares, mares, etc. connectin molt amb l’espectacle!

Autoprodueixen la seva música i tenen tres discs amb cançons pròpies i originals “Canta amb el Pot Petit” (2012) , “Ritmes i Rialles” (2015) i “A l’aventura!” (2018). Amb aquest tercer treball, el Pot Petit consolida el projecte i dona molta importància a la música, de qualitat i apta per a petits i grans. El grup continua apostant pels temes de creació pròpia, i segueix amb​ la seva línia d’acostar diferents estils musicals a les famílies.

La Rumba de les Castanyes (El Pot Petit)
La castanyera i en Marrameu
cullen castanyes, cullen castanyes.
La castanyera i en Marrameu
cullen castanyes per tot arreu.

A la plaça de la ciutat
una parada, una parada.
A la plaça de la ciutat
una parada ja han muntat.

Catacric, catacrac! Les castanyes, les castanyes.
Catacric, catacrac! Les castanyes s’han torrat! x2

Les castanyes amb un tall
donen voltes, donen voltes.
Les castanyes dins el foc
es fan molt a poc a poc.

S’ha fet de nit i no en queda cap,
ni una castanya, ni una castanya.
S’ha fet de nit i no en queda cap,
en Marrameu se les ha menjat!

Catacric, catacrac! Les castanyes, les castanyes.
Catacric, catacrac! Les castanyes s’han torrat!

Catacric, catacrac! Les castanyes, les castanyes
Catacric, catacrac! De castanya no en queda cap!

Partitura de La Rumba de Les Castanyes

Cançó de Tardor (Música:Toni Xuclà / Poema: Noè Rivas)

Toni Xuclà, guitarrista, productor multiinstrumentista i compositor ha enregistrat nou discos en solitari, algun d’ells distribuït a diversos països europeus on també ha fet diversos concerts.

 

 

 

Neix al Masnou (El Maresme) l’any 1955, amb quinze anys ja compon música per companyies de teatre aficionat. Als divuit actua en clubs de jazz amb Carles Benavent i altres músics. De molt jove forma el seu primer grup com a solista amb  Santi Arisa i Xavier Batllés i, en directe, enregistra el primer disc: «Conte del Mediterrani». En aquesta època coneix l’Ovidi Montllor amb qui va gravar tres discs.

Actualment és membre dels grups Menaix a Truà, del duet Toni Xuclà i Gemma Humet i d’altres projectes. Ha estat productor, entre altres, de Miquel Gil, Sopa de Cabra, Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Gema 4, Maria Salgado i Ginesa Ortega. Toni Xuclà ha col·laborat amb Ja t’ho diré, Georges Moustaky, Tomatito, Armando Manzanero, Toti Soler, Dolo Beltran, Lidia Guevara, Gato Perez, Shuarma i Maria del Mar Bonet. Ha escrit diversos llibres de contingut musical. Ha estat director de vàries escoles de música i de la Fira Mediterrània de Manresa. El Cor de la Ciutat i altres sèries i documentals de TV3 porten música seva.

Aquest 2020 ha presentat un nou  espectacle de música en directe anomenat “El viatge de les mans” amb la contrabaixista i cantant Gemma Abrié i la veu de Clàudia Cabero.

 

De poetes, cançonetes és un disc que té com a objectiu sembrar la llavor de la poesia catalana als nens i nenes d’una manera lúdica i divertida. A través de les cançons infantils els petits cantaran versos dels grans poetes catalans: Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Pere Quart o Joana Raspall, entre altres.

Cançó de tardor

Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.

Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.

La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.

Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.

(Lletra de Noè Rivas)

Acords i lletres del disc “De poetes, cançonetes”

Bona setmana a tothom! Espero les vostres propostes!

Que passeu molt bona Festa de la Castanyada!!!

 

 

Comencem el nou curs 2020-2021 amb una rumba d’en Landry en Rumbero. Que no pari la música a l’escola Les Fonts!

Landry el Rumbero és un grup que barreja cançons originals amb una selecció de temes i danses infantils de tota la vida, passades pel sedàs de la Rumba Catalana.
Produït per Sicus Carbonell, líder de Sabor de Gràcia, ha comptat amb músics de la talla de David Torras d’Ai, Ai, Ai, Dj Panko d’Ojos de Brujo, Joan Garriga de La Troba Kung Fú, Pep Pascual o Wagner Pa a entre altres.
Landry el Rumbero, te l’objectiu de fer ballar als petits i no tan petits en un directe que no parará de sorprendre’ns pel seu ritme frenètic i la gran quantitat de danses i jocs al compàs del ventilador. Molta més informació a www.landryelrumbero.com.

Ets especial
Ets especial és el tercer disc de Landry —arriba després de Rumba catalana per a petits i grans i Les cançons i els poemes de Nadal— i el primer que incorpora composicions pròpies, temes com Ets especial, que Landry va escriure en homenatge al seu cosí, que té una discapacitat i és campió olímpic de bàsquet; o “Perret” (acompanyat per Ciscus Carbonell, de Sabor de Gràcia), dedicada a aquest gos tan rumber i ventilat que, a més de cançó, també és un dibuix de Sònia González; i també altres com Carrossa gitana, que parla de l’ànima nòmada dels gitanos (i que té com a col·laboració especial la dels sons balcànics d’Irrisori Klezmer Band), “Rumb al Carib”, que parla dels orígens d’aquest so tan català, o Pares de l’animació, un popurri de cançons representatives de les carreres de Xesco Boix i el grup Ara Va de Bo, integrat per fragments de temes tan coneguts com Cucut, Si tu vas al cel, Deu pometes o La bicicleta.

Ets Especial

És igual que caminis amb bastó o en cadira,
si tots juguen al futbol i tu t’ho mires.
Ningú ha de riure mai dels teus cabells
i si no en tens, si no en tens no passa res.

Som especials, tots tenim algunes coses del revés,
fan que els altres ens estimin tal com som.
No em diràs que la família que t’envolta és normal,
estic segur que per tu son especials!

Conec campions olímpics especials,
escaladors i ballarines d’un sol peu,
grans científics que no es poden bellugar,
pensa-ho bé, tu també pots somiar!

Ets especial! El teu cap vola més lluny, va més enllà.
Ets especial! Tant se val si dorms al llit d’un hospital.
Ets especial! No m’importa el què diguin que és normal,
perquè tu, perquè tu ets especial!

Si estàs trist, perquè penses en allò que no pots fer,
adona’t del poder que hi ha a dins teu
i sabras qui estàs disposat a ser,
i els amics, ells hi jugaran també.

Conec campions olímpics especials,
corredors de ralis sense moure els peus,
gent que creua el món i no pot caminar,
pensa-ho bé, tu també pots somiar!

Ets especial! El teu cap vola més lluny, va més enllà.
Ets especial! Tant se val si dorms al llit d’un hospital.
Ets especial! No m’importa el què diguin que és normal,
perquè tu, perquè tu ets especial!

Un altre gran tema del Landry. Impossible no ballar!

El grup estava format per 4 membres, tots ells de Sant Feliu de Llobregat.

Nil Moliner Abellán (18 d’octubre 1992): Cantant i guitarra
Aleix Martí Martí (29 de juny de 1989): Cantant i baix
Marc Colomer Canyelles (16 de juny de 1991): Guitarra solista i cors
Jordi Vilaseca Martí (18 d’abril de 1989): Bateria i cors

CyBee va ser un grup de música que es va formar, l’octubre de 2005. Nil Moliner amb 12 anys, aleshores bateria d’un altre grup però ja amb habilitats com a cantant i guitarrista, va ser qui va proposar la idea de reunir-se amb Aleix Martí (baixista) i Jordi Vilaseca (bateria) per iniciar-se en el món de la música fent versions. La seva química personal i musical va donar com a resultat la proposta d’engegar un projecte musical en comú que va acabar de completar-se amb la incorporació de Marc Colomer com a guitarra solista.

El nom de CyBee no va sorgir fins al cap d’un temps. El perquè d’aquest nom tan peculiar encara segueix sent tot un misteri i, malgrat que ells mateixos han donat diverses explicacions en entrevistes quan se’ls ha preguntat pel tema, mai s’ha sabut ben bé quina història és la certa.
Primera etapa: Primers concerts
En aquesta primera etapa cantaven en castellà i anglès. Nil Moliner era el cantant principal i Aleix Martí cantava els temes en anglès. L’estil es podia classificar com a pop-rock.

Una de les característiques que més els destacava eren les nombroses harmonies que feien els dos cantants juntament amb la veu del guitarra solista Marc Colomer. A poc a poc van anar vestint més cançons amb aquest recurs, i fins i tot, en alguns temes, s’hi unia el mateix bateria Jordi Vilaseca.

Inicialment, els primers concerts van tenir lloc a la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat i, posteriorment, als pobles i ciutats dels voltants i en sales properes. Amb aquests concerts el grup aconseguia guanyar experiència sobre els escenaris i s’iniciava també en les primeres gravacions amateurs.

Segona etapa: El “CyBeeTour”
En aquest segona etapa, el grup, que comptava amb el mànager Jordi Gonzalo, es llançava a fer una gira que els portava a donar-se a conèixer en tot el territori català així com als mitjans de comunicació i a la indústria musical catalana. Aquesta gira va ser batejada amb el nom de #CyBeeTour.

La gira del #CyBeeTour sorgia amb la intenció de fer concerts a tants llocs com fos possible per difondre la seva música. Els concerts eren sempre en format acústic i es duien a terme de manera espontània en les places i passeigs més transitats dels pobles per tal de donar-se a conèixer i vendre les seves maquetes. Aquesta gira va contribuir a fer créixer l’autoestima del grup que va veure que, en format acústic, les seves harmonies brillaven molt més i transmetien de manera més directa i propera la seva personalitat i complicitat. Aquest format de concerts destacava per la nombrosa quantitat de gent curiosa que espontàniament s’aturaven a escoltar la banda al carrer. A través d’aquesta gira, el grup aconseguia l’objectiu: sorgiren nous concerts en acústic i s’obria la porta a la preparació del que seria el seu primer disc.

Tercera etapa: Consolidació
Un cop acabada la gira Cybeetour l’estiu del 2013, es posaven en contacte amb el músic i compositor català Manu Guix, amb el qual pactaven adaptar una de les cançons de la seva última maqueta per fer-ne un single. El resultat els va agradar i la bona química amb Guix els portava a gravar el seu primer disc homònim, Cybee, al seu estudi Medusa Estudio BCN.

Durant el 2013 CyBee va participar en un concurs de versions organitzat per la banda “Els Amics de les Arts” interpretant una versió de la cançó “4-3-3” que va tenir molt bona rebuda al públic en general i va quedar en segona posició. Aquesta versió va portar als integrants de “Els Amics de les Arts” a interessar-se per CyBee i acordaven portar-los-hi la gestió i reserva de concerts a través de la seva empresa “Pistatxo”. D’aquesta manera el grup firmava amb ells per la gira del primer disc.

L’estiu del 2015 van compaginar la composició dels nous temes amb el tancament de la gira del primer disc. A l’agost es tancaven novament a l’estudi de Medusa amb la producció de Manu Guix i Roger Rodés, aquesta vegada comptant amb els músics de la gira per a la gravació del disc que van anomenar “Viatge a Mu”.

Última etapa: Dissolució
Malgrat les bones crítiques, els canvis en l’empresa de “management” i la posterior dissolució d’aquesta, els va deixar sense concerts al cap de poc temps de començar la gira. Això va suposar un cop dur per la banda que va destinar gran part de la seva feina a idear i realitzar els concerts i es quedaven sense poder explotar aquesta faceta. Així doncs, la promoció i ressò general pel segon disc es va veure molt afectada i amb això el grup va haver de prendre decisions. El gener de 2017 van muntar un gran concert a la Sala Apolo de Barcelona, la qual van poder omplir, amb l’objectiu de captar atenció i trobar un nou “management”, però després de parlar amb diverses empreses no va ser possible.

Finalment el febrer de 2017, el grup prenia la decisió de dissoldre la banda, això sí, abans acomiadant-se de tots els fans fent una mini gira per alguns pobles i ciutats, sales o bars on havien tocat al llarg del seu recorregut com a banda.
L’últim concert el van fer el 12 de novembre de 2017 a la Sala Bikini de Barcelona, amb l’equip complet i tots els membres la banda que els havien acompanyat els últims anys i que posteriorment formarien part del projecte de Nil Moliner en solitari.

A ritme de cançons

Cançó inlosa en el segon disc del grup titulat Viatge a Mu, editat l’any 2016. Aquesta setmana és una proposta de’n Roger Giralt de 4t. Moltíssimes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Es tracta d’una cançó que ens dona molta energia positiva i ens recorda que la música ens acompanya sempre, en els millors moments i en els més difícils.

Bona setmana a tothom!!! Cuideu-vos molt. Una abraçada ben forta!

A Ritme de Cançons

D’una nit a Igualada,
com si fos de passada,
Apreníem lliçons a ritme de cançons.

Que no tot en la vida
se li pot prendre mida.
Que no importen alguns si podem estar junts.
Podem estar junts.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que tingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Repassem les vivències
més nodrits d’experiències.
La gent que hem conegut que ens porta a un nou futur.

La més mínima essència
és trobada amb paciència.
Per ser feliç només cal estar amb aquell que s’ho val.
Aquell que s’ho val.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

(Pont)

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.