Jorge Drexler
Jorge Drexler va néixer a Montevideo (Uruguai) l’any 1964, fill de pare alemany i mare uruguaiana.
Als cinc anys comença a estudiar piano i als onze guitarra clàssica. La seva formació musical també inclou llenguatge musical, armonia, composició i tècnica vocal.
Va estudiar medicina igual que els seus pares, es va graduar de metge per la Universitat de la República i va exercir d’otorrinolaringòleg fins que es dedicà professionalment a la música.
En la seva època d’estudiant escrivia poesia i va guanyar un premi literari a la universitat. Al cap de dos anys el 1989 va començar a escriure les seves pròpies cançons. Va gravar dos àlbums, que van rebre bones crítiques però que van ser posats a la venda només a l’Uruguai.
Sabina i Drexler, amics de fa molt temps.
El desembre de 1994 Drexler va fer de teloner en un concert del conegut cantautor Joaquin Sabina a Montevideo i es van fer molt amics, una amistat que encara perdura.
El 1996, Drexler va tornar a Espanya per a gravar un disc i al cap d’un temps es quedà a viure a Madrid on acostuma a viure la major part de l’any.
Fins al moment ha editat una quinzena de discs, entre àlbums d’estudi, directes i EP’s. L’últim àlbum és de 2017 i es titula Salvavidas de hielo.
La seva música és una combinació de ritmes tradicionals uruguaians (candombe, murga, milonga), bossa nova, pop, jazz i música electrònica, que donen com a resultat composicions molt personals i originals. Les paraules i la poesia compleixen un paper important en les seves cançons. Els temes més constants de Drexler són l’amor, les reflexions sobre la identitat, el gènere humà i la religió (malgrat que el seu pare era jueu i la seva mare cristiana no practicant, Drexler explica que va viure una infància on els membres de la seva familia es respectaven i s’entenien molt bé malgrat la gran diversitat de seves creences religioses).
Al llarg de la seva carrera ha guanyat premis molt importans: Òscar a la millor cançó Original (2005), Goya a la millor música original (2011) i diversos premis Latin Grammy (2014, 2018).
El Guernica: mural cubista (3,50m x 7,80m) encarregat a Picasso per l’Exposició Internacional de París l’any 1937.
Décimas para el Guernica
L’any 2017 es van celebrar 80 anys del quadre Guernica que el govern de la Segona República Espanyola va encarregar pintar a Pablo Picasso. Si voleu conéixer més sobre el quadre, sobre Pau Picasso i l’origen de quadre us recomano aquest breu article de National Geographic
Per celebrar els 80 anys del Guernica, Drexler i altres músics van ser convidats a un projecte audiovisual de Radio 3 i RTVE per a fer un petits recitals de tres cançons al Museo del Prado on s’exhibeix la pintura.
Drexler va decidir cantar dues cançons seves relacionades amb la guerra “Milonga del moro judío” i “El pianista del gueto de Varsovia”.
La tercera cançó titulada “Décimas para el Guernica” la va crear expressament a partir de versos de diversos autors. Va demanar als seus seguidors de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) que l’ajudessin a fer la lletra i li enviessin décimes (una forma mètrica antiga de versos de 8 sílabes). Al cap d’uns dies va rebre 1600 propostes, va triar les quatre que més li van agradar (els versos de Juanlu Mora, María Jimenez Serrano, Andrés Romero i Mopo Meursault), va muntar la lletra definitiva de la cançó i li va posar música. Una experiència literària participativa molt interessant i enriquidora. A les xarxes oficials de Jorge Drexler podeu veure tot el procés.
Aquest Bon Dia amb Melodia és una proposta totalment relacionada amb el DENIP, el Dia escolar de la No violència i la Pau que celebrarem el divendres 29 a l’escola però treballarem durant tota la setmana. Décimas para el Guernica és un petit exemple de com la pintura, la música, l’art en general i la cultura es poden unir i esdevenir una eina per lluitar a favor de la pau. Bona setmana a tothom!
Jorge Drexler
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica
Cada trazo en la pintura
Sostiene de horror un grito.
Guernica, un rumor maldito
Te atraviesa cada hechura
Y muerde a cada criatura
Sobre el violento retablo,
Mientras un sordo vocablo
De muerte el óleo rubrica
Y te desangras, Guernica
Por los pinceles de Pablo.
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.
Plomo, polvo, hambre, horca,
Almas cívicas y escuelas;
Pluma, sangre, panes, muelas,
Un fusil, García Lorca.
Los cultivos de mazorca,
Las llanuras sin trincheras,
Los cuarteles, las afueras,
La locura colectiva…
Quien lo ha visto, quien lo viva
Huye, pinta o vocifera.
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica
Seno, candil, voz, cometa
Todo en la guerra se ahoga
Y cuando asfixia la soga
Para en seco la veleta.
Saltemos como un atleta
En busca de brisa pura,
Dejemos que la sutura
De miedo la cosa el arte.
Sea el poema estandarte
Que avanza en la noche oscura.
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica
Toma esta flor obstinada
Que entre los escombros crece;
Que así como reaparece,
Como un candil, la alborada
Y en cada fe silenciada
Una campana repica,
Y aun por la grieta mas chica
La raíz derriba al muro.
No hay verde con más futuro
Que los grises del Guernica.
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.
Si voleu saber més…
Drexler va enregistrar una conferència TED titulada Música, poesia e identidad molt interessant on explica el procés creatiu i un munt de coses més a partir de la cançó “Milonga del moro judio”.
Ha realitzat moltes col·laboracions amb molts artistes nacionals i internacionals: Shakira, Kylie Minogue, Laura Pausini, J Balvin, Alicia Keys, Pablo Alborán, Malú, The Corrs, Maná, Carlos Baute, Calle 13, i molts més…
Actualment Alejandro Sanz segueix en actiu, encara que ha hagut d’aplaçar tot un any un grapat de concerts de la seva gira de l’estiu 2020 per Espanya fins a l’estiu del 2021.
Des de nena, María Rozalén cantava les cançons que li ensenyaven la seva mare i la seva àvia, recitava poesia i rebia les seves primeres classes de ball. Des dels 7 anys va formar part de la rondalla del barri de Fátima d’Albacete, a la qual va pertànyer durant 9 anys com a instrumentista de guitarra i bandurria, donant així els seus primerencs passos dins de la música.
Es tracta d’una cançó molt recent de Rozalén. Va ser creada les primeres setmanes del confinament. Va ser gravada per diferents músics, cadascú en el seu estudi sense veure’s. La cançó final va editar el dia 16 d’abril i en poques setmanes va tenir gairebé quatre milions de reproduccions. Rozalén explica que els beneficis de la cançó van a parar per una bona causa: “Lo recaudado irá destinado a una red de pisos para mujeres y familias en riesgo de exclusión social que apoya la ONG @entreculturas. Si esto es difícil para la mayoría, aún lo es más para las personas que de por sí no tienen una vida fácil…
:format(png):focal(739x239:749x229)/cloudfront-us-east-1.images.arcpublishing.com/gfrmedia/LFAWN6VW4BDBHOQ3JPXXKDCYWY.jpg)
Es va llicenciar en Econòmiques a la Universitat de Barcelona, i mentre estudiava, treballava fent de model publicitari. Quan va acabar la carrera va treballar en una agencia de publicitat com a executiu de comptes, feina que compaginava amb concerts en locals nocturns de Barcelona. Amb els diners que va aconseguir treballant-hi va adquirir el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster, i amb aquests mitjans va gravar els seus primers temes.
Espero que us agradi la proposta d’aquesta tercera setmana de curs. Pau Donés ha sigut un gran músic i les seves cançons vitals i optimistes ens han acompanyat d’alguna o altra manera a diverses generacions.
Es una cançó de Lucía Gil, actriu i cantant
Allà, va escriure cançons, tot organitzant un cine-club amb pel·lícules de Luís Buñuel, prohibit a Espanya. Tanmateix, va fer el muntatge d’obres teatrals com “L’excepció de la regla”, de Bertolt Brecht i “El cepillo de dientes”, de Jorge Díaz. El 1975 publicà el llibre de cançons “Memorias del exilio”. Va organitzar concerts de Paco Ibáñez, Lluís Llach, Quico Pi de la Serra i Elisa Serna pels exiliats espanyols a Anglaterra.
El 1977, dos anys després de la mort de Franco, va tornar a Espanya. Es va casar amb Lucía, una noia argentina que va conèixer a l’exili anglès, mentre havia de fer el servei militar a Mallorca. A Mallorca, va treballar com a periodista, tasca que va continuar a Madrid.
El 2001 va patir un infart cerebral lleu que va posar en perill la seva vida, recuperant-se poques setmanes després sense patir conseqüències físiques, però l’incident va influir en la seva manera de pensar i es va veure immers en una depressió important, cosa que el va portar a abandonar la seva carrera i els escenaris una temporada. Després de superar-lo, va publicar Dímelo en la calle (2002), que seguiria el seu divuitè àlbum, Alivio de Luto (2005). El 17 de novembre de 2009 va publicar Vinagre y rosas, de les quals es van vendre 200.000 còpies en només un mes del seu llançament, obtenint tres discos de platí. El 10 de març de 2017, va editar Lo niego todo.
Fa uns dies, Joaquín Sabina, de 71 anys d’edat va caure de l’escenari durant un concert amb el seu amic Joan Manuel Serrat..
Juan Pablo Villamil: Banjo, guitarra i veu
El seu so es basa en el ritmes llatins, pop llatí i el rock en castellà. Al principi van rebre l’èxit comercial internacional a Mèxic, Austràlia i Espanya, i des de llavors han guanyat popularitat a tota Llatinoamèrica, Estats Units, Europa Occidental, Àsia i Orient Mitjà.
No totes les persones amb autisme tenen les mateixes connexions especials, de fet, n’hi ha que en tenen molt poques, però si tens en compte les de cadascú, segur que els pots ajudar a sentir-se millor.
